Digué Gunter Grass que els alemanys només ploraven quan tallaven una ceba. Digué també que la ceba no té os, no té pinyol, que es feta de capes que se superposen . L’home és fet de capes, com la ceba que quan es talla fa plorar.
Quan “la Sexta” em demanà fer-me una entrevista per a un programa sobre l’afer Pujol, em vaig adonar que la societat catalana malgrat l’impacte del cop rebut no presenta ferides, la làmina d’un terç de segle de la nostra història col·lectiva ha quedat un xic abonyegada i amb un punt menys polit la seva brillantor, però segueix ferma i dempeus. Grass em vingué a la memòria i la seva imatge m’ajudà a veure-hi clar.
Gunter Grass nasqué l’any1926, als 33 anys publicà l’obra mestra “El timbal de llauna”. Alemanya no només havia perdut la guerra, sinó la memòria i el sentiment de culpa; la literatura desaparegué, hi hagué escriptors, Mann, Brecht que abandonaren el país i alguns fins i tot abandonaren la seva llengua. Grass hi romangué per a convertir-se en la consciència moral del poble alemany, en el seu preceptor i fustigador moral, el timbal del nen que no vol créixer no deixà de ressonar. L’escriptor, home d’esquerres insubornable, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura i el Príncipe de Asturias, ha estat aclamat i considerat l’escriptor moral, el símbol de la integritat.
L’any 2006, Grass que en tenia 80 publicà la seva autobiografia, “Tot pelant la ceba”, i en ella confessa el seu gran pecat, la més execrable culpa que havia mantingut en secret: la seva pertanyença a les S.S, l’organització qualificada pel Tribunal de Nüremberg com “criminal”. 60 anys havia conviscut Grass en solitud amb la seva culpa mentre s’havia convertit en el símbol de la integritat moral, erigit en el fustigador de la consciència de tot un poble i en el seu preceptor ètic. Alemanya i el món intel·lectual s’ofengué i escandalitzà en conèixer l’engany, es demanà que li fos retirat el Premi Nobel, però l’Acadèmia sueca s’hi negà. La qualitat literària de l’escriptor és inqüestionable, la seva obra un referent.
La metàfora de la ceba pren en el “cas Grass” tota la seva simbologia: els éssers humans som fets de capes que es cobreixen unes a les altres, les primeres no són visibles. Quan les veiem en tallar la ceba, plorem.
(… seguirà)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!