El partit que s’anomena , s’ho creu i se’n vanagloria, “d’esquerres” ha ofert avui a Badalona l’últim acte d’una mena de “gatada”. Ni al segle XIX en Serafí Pitarra hagués trobat millor argument per a una de les seves paròdies que el que ahir es visqué al consistori badaloní. Un espectacle còmic, una astracanada podria haver estat si no fos perquè els seus protagonistes, PSC i Guanyem Badalona, en Comú, han menyspreat els vots que part de la ciutadania els havia confiat, que no donat.
El PSC, socialisme català , ha estat mesquí i prepotent, el seu forassenyat afany de “poder”, la seva obsessió per a incrementar poder local per qualsevol mitjà i la seva desmemòria del vergonyant episodi viscut a l’alcaldia, es juntà amb la seva animadversió vers Maria Dolors Sabater, potser per ser dona, activista, honesta i intel·ligent i icona d’una formació d’esquerres. Una combinació que l’ha conduït al descrèdit polític.
Tampoc na Sabater ha donat el que d’ella esperàvem, ha actuat amb ingenuïtat i sense un partit fort que la recolzés. Na Sabater és a la política per a seguir servint a la societat, com ha fet sempre fora de la política institucionalitzada, i no a un partit; no és d’una” part” sinó del” tot”. I en el sistema polític els partits alimenten aliances sovint incoherents, i en el tauler del joc són sacrificats peons, cavalls, torres, fins i tot la reina en l’intent de fer un escac i mat. O en algunes ocasions es perd la partida per l’autoconfiança de creure que es té guanyada.
En qualsevol cas el que s’ha viscut al consistori badaloní ha estat un espectacle polític deplorable protagonitzat per l’orgull, prepotència i incoherència del PSC . O potser no fou incoherència. És impossible oblidar la imatge d’Iceta celebrant la manifestació del “A por ellos” amb Ciudadanos i el PP, o com els diputats del PSC amb ell comanant-los es mantingueren asseguts als seus escons del Parlament en harmonia amb els diputats i diputades de Ciudadanos i el PP , donant ostensiblement l’esquena als familiars dels independentistes empresonats i exiliats . Incoherència o obediència?…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!