La por destrueix la llibertat, anul·la la creativitat. El terrorisme del fonamentalisme islàmic no és ja només l’amenaça violenta global contra un país, una ideologia, unes idees ; ha traspassat aquell espai intel·ligible per a introduir, com un gas invisible i castrant, la por dins dels porus de l’art i l’ànima individual. El terror ha pres la forma de la por al "gran vigilant", al dictador difós, a la intolerància dels rostres vociferants.
La religió ha estat convertida per una minoria radical en un instrument legitimador de la violència, i ha adoptat el terror i la por com a armes per a anul·lar la llibertat col·lectiva i individual.
La democràcia occidental ha estat aconseguida en èpoques recents amb sang i pèrdua o transformació de valors i creences que es consideraven arrelades a una llarga història. La laïcitat és una de les seves conquestes preuades i la tolerància. El cristianisme recorda amb horror els tribunals de la Inquisició, les fogueres de la purgació,la persecució física i moral de musulmans i jueus, el genocidi repugnant ; manté viva la consciència del pecat i la culpa . Occident ha trobat altres maneres d’inspirar terror, cert, però amb tots els defectes de l’agredolça democràcia manté insubornable el valor de la llibertat i en el seu nom condemna els brots interns que l’ataquen.
La "fàtua"del fonamentalisme radical islàmic és la concreció tangible de la por, ataca el món fràgil de la llibertat, gangrena la societat i la dignitat de la persona. El significat dels mots diuen molt dels homes : el terror és un cop físic, que afebleix el cos; la por colpeja l’ànima, debilita els sentiments. Avui el terror afecta la fortalesa del cos social, la por colpeja l’interior de cadascú de nosaltres.
Al Deutsche Teatre de Berlin ha estat anul·lada la representació de l’òpera "Idomeneu" de Mozart, per por a una previsible "fàtua", ( a l’escena final apareixen els caps tallats de Jesús, Buda i Mahoma). Hi hagué l’advertiment anònim que el manteniment de l’obra comportava un risc seriós. Però ha estat la llibertat de pensament, d’expressió, de creació la que es troba en risc atacada per la por.
I és aquesta mateixa por la que comporta l’odi a l’altri, és el ferment de la intolerància i la creadora de monstres, racisme i xenofòbia. El nazisme, el feixisme, el fonamentalisme i tota mena de tirania s’han sostingut i alimentat amb ella.
El Deutsche Oper de Berlin ha pres la decisió equivocada, ha inaugurat un precedent preocupant, el d’ acceptar la inexistent culpa i silenciar el culpable. Només la defensa de la llibertat ens pot protegir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
però tot comença amb una prohibició… i no em referesc a Pepe Rubianes. Ací al País Valencià l’acor Xavi Castillo ha estat censurat en diversos ajuntaments del PP (Xàtiva, Bocairent, etc.) Fins i tot a Alacant se’l censurà pel cartell d’una de les seues obres (perquè "El Malo" era una caricatura del Saplana. Una vergonya… però així estem…
Bona vespradaz
I recordar perque es van acabar cremant llibres. Tot comença per ser massa "politicament correctes"