Coc Ràpid

Fa uns dies, l’admirat Pla Nualart plantejava al seu “tast de català”al diari “Ara”si cal escriure “mitxelin” o “mixelin” , que definia com “sacsons al voltant de la cintura”. El “tast” li ha fet recordar imatges del passat.

“La nena bocabadava en veure passar l’extraordinari camió que duia un ninot gegantí fet de pneumàtics assegut damunt de la cabina del xofer, una versió automobilística del mascaró del tallamar del vaixell. Era el camió publicitari dels pneumàtics “Michelin” i aquest el nom amb què rebatejaren el ninot, malgrat que ja tenia un nom de pila “bibendum” . El “Michelin” només era present als camions, no pas als cossos de la gent que els veia passar.
La nena era primeta, com ho eren el papa, la mama i el Santet, cal dir que totes les persones que ella coneixia, tret del Senyor Serres, eren gent prima; en algunes nenes, en ella també, els omoplats sobresortien a l’esquena com petites ales… En Santet se’n burlava cantant “la nena volarà, la nena volarà…”

Ara, encara que s’hi esforça, no pot recordar persones grasses, ni al barri ni al col·legi, per això potser el “Michelin”dels temps de l’escassetat no es convertí en el “mitxelin”. Però sí que hi havia nens de bolquers grassonets, com el nen Jesús de Praga que a la parròquia exposaven per Nadal, que tenien petits sacsons que ningú hagués gosat d’anomenar “mitxelins”.

Llavors els sacsons eren , i són encara avui per als pocs que els reconeixen, els plecs horitzontals als vestits de batista de gent menuda útils per a allargar-ne la vida durant la creixença. I, potser fins i tot, els sacsons són per a alguns saberuts saxons de la Saxònia.

(El savi Coromines testimonià que “sacsó és paraula d’ús general a Barcelona aplicat a gent obesa”… Ha passat el temps .)