Quan era petita la nena tenia un nino de cap de cel·luloide, vestit amb un jersei fet a mà (per la mare una nit de Reis) de color blau cel, un pantaló, mitjons i sabates blanques de pell. El nino portava al cap una mena estranya de casc semblant a una cistella d’ous , un barret de tiges de palla amb una cinta de seda, també blava, que el subjectava amb una llaçada per sota la barbeta.
La nena feia servir el barret com a bossa que penjava del braç, mentre caminava per casa amb les sabates de taló de la mare. El barret de palla tenia un nom extravagant, "la gorra de cop". En aquell llavors els nens que començaven a caminar el portaven per a evitar donar-se cops al cap en les freqüents caigudes de l’aprenentatge ambulatori.
Ella no n’havia portat, potser la mare ho trobà inútil o intuí que la filla tenia el cap prou dur. Molts anys després, ja gran, anà a Bellvei, un bonic poble del Baix Penedès, i allí retrobà la imatge tendra i ingènua de la gorra de cop. L’assabentaren que Bellvei és el lloc on fou inventat aquella mena de casc salvador, lleuger, fresc i ecològic i es digué que ara el nino de la infantesa portaria texans, sabates esportives i una gorra de beisbol . El pas del temps porta grans canvis !
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si aneu a Bellvei encara les podeu trobar aquestes Gorres de Cop. L’Associació per a la Recuperació i Promoció de les Gorres de Cop" manté la tradició, ensenya a fer-les gratuïtament, mostra l’artesania a les fires, les comercialitza mitjançant cistelleries d’arreu de Catalunya, ha editat un llibre que esplica detalladament tot el procés i que podeu trobar a les llibreries de la Generalitat o demanar-lo directament a l’Associació c/ Escoles, 3 local gorres de cop 43719 BELLVEI 650365124 Anna