Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

18 de juliol de 2013
1 comentari

Comprar i vendre, joc d’infants

Moltes tardes d’estiu jugava amb la mama a comprar i vendre, asseguda al terra darrera de la persiana de llistons de fusta del balcó. Les balances tenien dos platets de llautó i un regle amb petites peses de mesures diferents. Cigrons i mongetes es convertien en olives o xufles o cacauets que la nena venia a la mama; havia après a fer paperines amb fulls de diaris que omplia , segons la pesada, amb un minúscul cullerot d’alpaca.
També la nena venia botons, fils de seda i cotó i cintes de colors que la mama guardava a la caixa de fusta blaucel.

La canalla jugava a comprar i vendre, ignorant que temps arribaria que coneixerien de l’existència de canalles que compraven i que venien la dignitat de la política.   

  1. Comprar i vendre, com a joc de socialització a la infància, com imaginari on s’apren el valor simbòlic, la metàfora, el gest. Comprar i vendre al món dels adults pot arribar a ser una activitat esgarrifosa, immoral, letal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!