Caterina té 43 anys, viu a la cova una vida de penitent exacerbada, inhumana, s’alimenta d’herbes que no cull sinó que menja directament de la terra amb la boca, com les ovelles i els bous, rumia com una bèstia. Han passat sis anys sense ésser descoberta fins que un pastor la troba per casualitat, commogut per la religiositat de l’ermità de tant en tant li duu una fogassa i fa crèixer entre les gents dels pobles veïns la fama ascètica de l’eremita de la cova. D’herbes i pa amb aigua alimenta el seu cos brutalment castigat per les penitències autoimposades, pastors i pagesos visiten la cova cercant-hi el miracle del guariment de llurs mals.
Caterina té visions, ella mateixa ho explicà en la història de la seva vida que dictà al napolità Fray Juan de la Miseria, col·laborador de Teresa de Jesús i pintor. S’hi veu amb l’hàbit carmelita, el seu anhel obsessiu és el d’ésser ordenada frare.
Emmalalteix greument, la princesa d’Èboli va a trobar-la i se l’endú al seu palau de Pastrana. Caterina recobra la salut, la fama de dona santa miraclera l’acompanya, ella s’ha decidit, vestirà i viurà com un home de religió, com un frare carmelita descalç. L’any 1571, té ja 52 anys, li és imposat l’hàbit de manera solemne al convent de Sant Pere de Pastrana, mai no deixarà de vestir-lo. No en té prou, serà frare fundador, reformista de l’orde. Recórre els carrers de Madrid recollint almoines per a la fundació del convent, repartint benediccions, amb l’ànim, l’hàbit i les maneres d’un home sant. L’any 1572 funda el convent de carmelites descalços de Nostra Senyora del Socors, unit per un subterrani a la cova on viu Caterina, l’ermità, sotmesa a penitències de tan gran duresa que admirà la mateixa Teresa de Jesús, fundadora i reformista també de l’orde carmelita.
En una de les seves visions predí que moriria l’11 de maig de 1577 i aquesta fou la data de la seva mort, rodejada de frares i amb fama de santedat.
Caterina rebutjà sempre el paper que la societat i l’església establia per a la dona religiosa, elegí el que es reservava per a l’home i com aquest visqué. Vulgué ésser ermità i frare, rebutjà fundar convents de monges tal com escrigué “Funda la madre Teresa de Jesús monasterios de monjas en norabuena, que Dios no me llama a mí sino para fundarle de frayles”. Les gents l’anomenaven “venerable” , ella signava ” la muger pecadora”. S’inicià la seva beatificació, ben aviat paralitzada i oblidada per sempre.
Caterina de Cardona transgredí les regles del gènere en el segle XVI, un fet insòlit que quatre-cents anys més tard desperta admiració.
Caterina de Cardona i Anglesola. 1519-1577.