Carles Bassaganya i Serra
"Si llampega a marina, procura pa i farina"
Ahir amb l’Helena vàrem assistir a la representació de la Processó de Verges, al Baix Empordà. Fins al darrer moment, es va estar plantejant la suspensió de la processó per la pluja que anava caient, de forma intermitent, però en algun moment intensa. De fet, jo hagués posat la ma al foc que s’acabaria suspenent. Em va agradar anar-hi, ja l’any passat l’alcaldessa ens va convidar, però aquest any ens ho hem pogut combinar… La processó ha patit una “reinvenció” a través de la direcció artística d’un dels nostres ídols musicals, en Lluís Llach, amb qui vaig també vaig parlar un moment ahir mateix. De fet, ahir ens vam acabar trobant amb diferents companys en Josep Sagué, Jordi Martinoy, Francesc Francisco, Narcís Casasses, Ramon Fontdevila…////seguiu////
La Processó de Verges s’escenifica únicament la nit de Dijous Sant, i conserva les característiques més tradicionals de les representacions de Setmana Santa. Els actes s’inicien a les 5 de la tarda amb una desfilada de les Manages (romans), que fan un recorregut pels carrers del poble. El Misteri de la Passió de Verges consta de dues parts. La primera es fa a la Plaça Major, a les deu del vespre, en un escenari col·locat al mig de la Plaça Major (que estrenava pavimentació) i amb el decorat natural de les muralles i les torres de fortificació medievals. Destacable el jocs de llum projectats a la muralla i que acaben de brodar l’atrezzo. Aquí s’escenifiquen els tres anys de vida pública de Jesús, emfatitzant els darrers dies. També a destacar que durant tota la representació vam aguantar el xàfec d’aigua, sense paraigües i amb poques, molt poques, desercions durant la funció. Més d’un constipat o pulmonia es deu haver gestat. La segona part té lloc a partir de les dotze de la nit pels carrers de Verges, on representen les escenes del recorregut que fa Jesucrist camí del Calvari. En el decurs de la Processó destaca la Dansa de la Mort, la veritable joia de la cultura popular i reclam singular de la processó de Verges. Desconeixia que les cinc persones disfressades de la mort són tots, “per tradició” masculines, i que no es deixa plantejar que hi participin nenes o dones. De fet, aquest any hi ha una reivindicació generalitzada del paper de la dona a la processó, les cosidores, actrius… per demanar, tal com es veu aquest cartell que presidia el vestíbul l’ajuntament, si es fa molt diferent que un home o una dona ballin disfressats la dansa de la mort. Espero que se’n surtin, avui i fa molts ahirs, això no té sentit.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sóc d’un poble de la costa, Calafell, on el meu pare va estar molts anys a la junta de confraria de pescadors. Cada any es feia l’ofrena i la trobada amb la barca i també només ho fèiem homes i fills dels pescadors, perquè és la tradició. Quin problema hi ha si la majoria de pescadors són homes? Em sembla que és normal.