Carles Bassaganya i Serra

Avui s’ha publicat al DOGC l’ordre del Conseller de Governació on es nomenava vocals i membres de la futura Comissió gestora municipal del municipi de Rabós d’Empordà. Rabós té 246 habitants,46 quilòmetres quadrats i és situat al nord de la comarca de l’Alt Empordà. Aquesta situació, la de nomenar quatre vocals gestors que conjuntament amb l’actual alcaldessa formaran part de la comissió gestora municipal és una situació singular i poc habitual, que ve produïda per la renúncia i no possible substitució de fins a quatres regidors municipals, d’un consistori que en té cinc. Existeix un decret, el Decret 78/1998, de 17 de març, que regula la constitució i procediment de les comissions gestores municipals, decret que sobretot hem d’utilitzar per la creació de nous ens locals i el període de transitorietat fins a les eleccions municipals, per exemple, en les comissions gestores de les entitats municipals descentralitzades com Bellaterra, Talladell,… o la comissió gestora que s’haurà de crear amb el nou municipi de La Canonja fins que arribi les properes eleccions del 2011. ////seguiu////

Pel què fa a la naturalesa d’aquestes comissions, l’article 11 del decret regulador de les comissions gestores estableix que les comissions gestores municipals, així com els vocals que les integren, exerceixen les seves funcions fins a la realització de les següents eleccions locals i la constitució de les noves corporacions. D’altra banda, i pel que fa a les funcions d’aquestes comissions, l’apartat b) d’aquest article estableix  que són les que la Llei municipal i de règim local de Catalunya i la legislació bàsica estatal, fent analogia amb els ajuntaments, i s’han de sotmetre, en la seva actuació, a la normativa vigent en matèria de règim local. Per tant, a la pràctic significa funcionar sota una denominació diferent, però també escollits de forma diferent. De fet, el procediment ha estat per part de Governació la de demanar als partits polítics als que pertanyien els electes que havien dimitit, que designessin substituts (sense necessitat ni d’adscripció política o militància) però sí amb el requisit que han de ser veïns del municipi i que no haguessin renunciat a ser electes abans, així com el règim habitual d’incompatibilitats. 

Algú avui, i de forma curiosa, ha interpretat que el cas de Rabós era com una dissolució de la corporació municipal, fet que és contemplat també legalment. De fet, l’apartat tercer d’aquesta norma, estableix que en el supòsit de dissolució de les corporacions locals, la comissió gestora exerceix l’administració ordinària dels assumptes municipals. Malgrat tot, s’ha de tenir en compte que no es tracta d’un cas de dissolució d’una corporació local, i que la norma fa una referència expressa a que en el cas de dissolució de la corporació local no es podran adoptar acords, per part de la comissió gestora,  que requereixin una majoria qualificada. En el cas de Rabós, com que no estem en aquest supòsit la comissió gestora municipal pot prendre qualsevol tipus d’acord ajustat a dret.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!