Carles Bassaganya i Serra

En la línia de seguir el procés de la reforma territorial francesa a través d?aquest bloc, aquest mes de juny, ens va deixar la seva presa en consideració i aprovació per part de l?Assemblea nacional francesa. En concret, el dia 8 de juny. El projecte de llei de reforma territorial, basat en l?informe Balladur impulsat pel president Sarkozy i pel govern del primer ministre Fillon, va ser aprovat ?només? amb els vots de la UMP, i amb l’oposició frontal dels socialistes, que anuncien que derogaran la llei l’any 2012, en cas d?aconseguir guanyar les eleccions presidencials. De fet, el text, havia de ser aprovat de nou pel Senat i la seva aprovació definitiva pel ple de les dues cambres. Es podria pensar, en què la seva aprovació sigui el proper mes de setembre. ////seguiu ////

Destaca, com a punt més polèmic en la discussió que va tenir lloc a l?Assemblea Nacional, la figura controvertida dels consellers territorials (membres dels Consells Generals dels departaments i de les Assemblees regionals alhora, elegits per sufragi majoritari a dues voltes, amb un total de 3.741 electes en comptes dels aproximadament 6.000 actuals) i la seva elecció per sistema majoritari a dues voltes, sense cap element de proporcionalitat.  S’hi han oposat amb cert to bèl·lic, l’Association des Régions de France (ARF, presidida pel socialista Malvy, president de la regió Midi-Pyrénées) i l’Association des Maires Ruraux (AMR, associació de petits municipis rurals, que agrupa 10.000 alcaldes de municipis amb menys de 3.500 habitants). Ha generat relativa poca polèmica, la creació de la figura de les metròpolis (a partir de 450.000 habitants) i el foment dels que anomenen “intercommunalité” mitjançant la creació d’ens supramunicipals (comunitats urbanes amb població des de 450.000 habitants,  i “comunitats d’aglomeració”  a partir de 50.000 habitants, i de 30.000 si comprenen la capital del departament), així com la problemàtica del finançament local. Queda clar, que tot i regular a l?alça el règim associatiu de municipis, no es planteja una reducció de municipis francesos, el país europeu amb un major minifundisme municipal, tant percentualment com de forma absoluta. França té 581 municipis per cada milió d?habitants, o sigui més de 36.000 communes

Tot i citar l?aprovació del projecte de llei a principis de juny, s?ha de dir que el dia 17 de juny, es va veure rebutjada la visió de l?elecció i transformació dels consellers territorials, convertint-se en aquests moment, amb el cavall de batalla més evidenciat del projecte. Aquesta part de l?articulat va ser rebutjat per la comissió del senat que debatia el projecte per 27 vots a 21. El senadors representants del partits Unió Centrista es van decantar pel no, al costat del vots del Partit Socialista, del CRC-SPG (comunistes i partits d?esquerres) i l?RDSE (radicals d?esquerres), sobretot argumentant el no respecte a la paritat i la pluralitat. La UMP va quedar sola. Serà curiós, interessant veure l?evolució que pren tot plegat… és evident que ha plogut molt des de la publicació el dia 6 de març de 2009 al ?Journal Officiel? de l?informe del comitè per la reforma de les col·lectivitats locals, el conegut informe Balladur. Entre d?altres, el Partit Socialista control gairebé totes les regions franceses després de les eleccions d?aquest 14 i 21 de març de 2010 i veure si el mateix partit presidencial de la UMP aguanta les pressions i divergències internes. Qui diu que la divisió territorial d?una país és una cosa fàcil?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!