El canal 33 de la Televisió de Catalunya emet la segona temporada de (S)avis, un programa d’entrevistes amb vocació de ser en profunditat, reposades, i amb un club selecte: avis i savis que han tingut un paper clau en la nostra història recent.
Les periodistes Núria Solé i Sílvia Cópulo, són les encarregades de fer les entrevistes, on combinen temes més íntims amb la vocació personal professional de l’entrevistat. Aquest to intimista traspua, fins i tot, en el mateix espai on es fa l’entrevista que és itinerant i funciona com atrezzo de (s)avi entrevistat. De fet, és com una mena de banc vital, en format entrevista o àudio visual, dels grans homenots del país en aquesta segona part del segle passat. Persones com Lasarte, Barrera, Abelló, Ramallets, Portabella, Triadú…
Fa unes tres setmanes, el 16 de novembre van emetre l’entrevista a un savi amb qui tinc el privilegi de treballar i tractar: l’Armand de Fluvià. ////segueix////
L’Armand, creu de Sant Jordi l’any 2000, és l’assessor d’heràldica del Govern de Catalunya, la seva funció al Departament de Governació de la Generalitat des del 1980. Membre de la Crida a la Solidaritat per la Llengua la Cultura i la Nació Catalana. Fundador i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil•lografia, Vexil•lologia i Nobiliària (1983-2007)… en la vessant de l’heràldica cívica, segons consta en la seva biografia, el juny del 1981, el cap del Gabinet del Conseller de Governació, li va encarregar, per indicació del Conseller adjunt a la Presidència, Sr. Miquel Coll i Alentorn, un informe sobre el Principat de Girona. El mateix any, per encàrrec del Conseller de Cultura, va fer un informe sobre les condecoracions que podria concedir la Generalitat: les tres que va proposar van ésser acceptades (Creu de Sant Jordi, Medalla President Macià i Medalla Narcís Monturiol). També el 1981, el Conseller de Governació li encarregà un informe sobre l’escut distintiu del cos de Mossos de l’Esquadra, i va començar, en aquell Departament, la seva tasca d’assessor-informador de les banderes i escuts cívics dels ens locals de Catalunya, que encara està fent. És aquí i en exercici d’aquestes funcions que tenim la sort de treballar amb l’Armand, a la segona planta del departament i dins el marc de la direcció general d’Administració Local, on l’informe seu és preceptiu per l’oficialització d’escuts i banderes locals, per tant, heràldica cívica local i vexil·logia local.
És un plaer, malgrat que com tot savi té també les seves coses, aprendre coses de sobretot d’heràldica cívica. L’Armand és el responsable i hi ha la seva empremta de més de 700 escuts d’ajuntaments del país, així com també de centenars de banderes. El seu tracte afable i la seva prodigiosa memòria fa que amb el sopar que acostumem a fer després de cada inauguració de l’exposició La força de l’escut sigui una mena de petita i distesa classe a cel obert. No només d’heràldica o vexil·logia, o fins i tot de genealogia, sinó de llinatges, història contemporània tot amarat d’una estima irrenunciable a Catalunya. L’Armand és un d’aquells homenots o savis que té el país, indiscutiblement.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!