Carles Bassaganya i Serra
"Si llampega a marina, procura pa i farina"
Aquest passat dissabte vaig acomplir un d’aquells reptes pendents de fa temps, saltar amb paracaigudes. A més, ho vaig fer amb el meu germà Marcel, una experiència que vam viure conjuntament. De fet, el salt va ser el regal sorpresa que se li va preparar amb motiu dels 30 anys, d’aquest passat 11 de juliol. D’amagat i amb la seva parella, la Judit, i la resta de família el vam enganyar, per acabar portant-lo a l’aeròdrom de Castelló d’Empúries, i un cop allà, evident. Realment va ser una experiència impactant i dissipadora d’energia. Tot i així, hi ha una sèrie de coses que tenen un punt d’irracionalitat //// segueix////
Arribes, i un cop et dirigeixes a la carpa per preparar el salt la cosa té un punt de senzillesa extrema. Explicació concisa, que et deixis anar com a mètode per passar-t’ho bé i gaudir, de tenir en compte que en el tàndem la persona que farà el salt al buit no seràs tu sinó el monitor, i que per respirar en el moment de caiguda lliure, has de tendir a tirar el cap enrere com un plàtan… i a partir d’aquí, et presenten el monitor amb qui et lligaràs amb el cinturó i punt. O sigui, que poses la teva vida en joc, amb una persona amb la qual, tant sols hi has intercanviat dues frases demanant el nom, d’on ets i poc més, perquè el de què treballes… és evident, almenys ell. Doncs bé, sense que ni te n’acabis de fer massa el pes, et posen en el preembarcament, on puges a una avioneta que durant 10 minuts, et puja a quatre mil metres i bé, qui és el guapo que havent fet tota la comèdia, havent pagat i amb la família esperant-te allà baix, no acaba saltant.
El salt va ser el moment d’acolloniment fort. De fet, ho és quan veus que obren les portes i que allò va de debò. Et connecten al cordó umbilical del personatge que t’han presentat un quart d’hora abans, i penses que la teva vida te la jugues, però que la seva també, i que de fet, una empresa com aquesta no es pot permetre massa morts d’accidents laborals, perquè sinó el negoci s’acaba, i penses que la persona en qüestió deu ser un experta, i penses… carai!!! estàs davant de la porta i ja n’han saltat tres, amb el teu germà inclòs, endavant i glups!!!!! UAAAAA!!!! Et diuen que baixes a 180 quilòmetres per hora! Ni idea, però quant et “relaxes” una mica, veus com el fotògraf que has pagat religiosament se t’acosta i et fa fotos i també comences a veure la badia de Roses, empuriabrava… i és realment una sensació diferent… fins que de cop i volta et fan el cop a l’espatlla, i tens la frenada en sec, de cop, del paracaigudes. Els moments de planejament, ja són més de relax, en certa mesura, només et poses tens quan juguen a fer alguna pirueta, o quan ens acosten amb el paracaigudes d’en Marcel, i ens posem a sobre o el toquem. I si això, s’entortolliga?, la resta acabes disfrutant de la vista aèria, de veure l’Albera, el cap de creus, Figueres, les carreteres, els camps… i veus com t’acosten de nou a la terra. Buff, aterratge, còmode i tornar a veure la família, l’Helena i en Miró, que no s’ha enterat de la pel·lícula i que cada avioneta que marxa la bateja com a “trató”, molts “tratós” que volen. El meu germà aterra una mica més tard i també ha flipat pepinillos, que xulo haver viscut l’experiència conjuntament. Impagables aquests moments. Els germans Bassaganya ja tenen el bateig paracaigudista.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
veig que l’experiència del teu comiat, quan els teus amics et vam tirar pel pont, et va agradar ehhh
per cert podies haver avisat: jo treballava i podia haver instal·lat un antiaeri allà la muntanya del Pení per fer l’experiència més inolvidable.
Salut!