Carles Bassaganya i Serra

En dies de vacances et pots dedicar a fer, de forma pausada, aquelles coses que fa alguns mesos que tens pendents i que segurament, pel brogit diari ja no és que no les puguis fer, sinó que tampoc es degusten amb la suficient intensitat. Doncs bé, ahir vaig poder saldar-ne una que tenia, teníem pendent, de fa alguns mesos: visitar la Farga Lacambra. Empresa que aquest any 2008, celebra els 200 anys de la seva fundació. De fet, de forma indirecta l’he viscut, ja que vaig tenir el goig de ser convidat aquest mes de juny al sopar de celebració del bicentenari, a rel de la relació que mantinc amb el president del consell d’administració, el senyor Vicenç Fisas, així com l’actual motor del grup, l’Oriol Guixà… Per tant, ahir vaig poder comprovar com aquesta empresa osonenca, que tracta el coure i que és puntera en no només vendre producte, sinó sobretot patents a tot el món, arriba als 200 anys amb una sana salut d’idees i pel què sembla també de viabilitat, que en aquest moments ja és molt demanar.

Per la gent del ripollès ens és familiar La Farga Lacambra. Hi hem passat tota la vida, de camí a Vic o Barcelona, i és a peu de la nostra C-17, o sigui a Vinyoles, o sigui a les Masies de Voltregà. Però des de fa uns trenta anys, hi ha un altre motiu de familiaritat adquirida. És aquest el temps, que la família Fisas i Guixà porten el comandament d’una empresa que va entrar als anys 80 tocada de mort. Ells que van recollir el testimoni dels descendents del Comte Lacambra, no només van aconseguir remuntar-ho sinó que avui l’han posicionat a tot el món. Per tant, ja no és només per la importància de les 270 persones ocupades directament, ni pel centenar més que de forma indirecta en depenen, sinó que si també se’ls ha de “retre homenatge” és pel posicionament de producte i patent que han aconseguit, sobretot a través de les universitats del país. Han optat per un model de no crear una unitat de RDI, segurament costosa per una companyia com la que estem parlant, sinó per una sèrie d’acords amb la majoria d’universitats del país, per desenvolupar o investigar a mesura de les necessitats. Aquest binomi empresa-universitat, tant reivindicat, es veu que els ha funcionat de forma exitosa. Per tant, per la gent de Sant Joan en els darrers trenta anys, i segurament de forma prudentment callada la família Fisas han aconseguit que hi hagi un nou motiu de familiaritat cap a la Farga Lacambra, que a més els ha anat molt bé.

Em va impressionar la qualitat del Museu del Coure que aquest any han posat en funcionament. Han habilitat l’antiga casa del comte, a tocar dels centres productius i de l’antiga colònia, fent una excel·lent explicació i discurs de les aplicacions, qualitats i virtuts del metall del Coure (Cu), així com dels orígens de la metal·lúrgia o del les qualitats físiques i químiques des d’un punt de vista més científic . A més, han recollit tota una col·lecció de peces d’alt valor (original i rèpliques), que tenen com a denominador comú, ser fetes amb aliatges de coure. Des de cascos etruscs, fins a estris de medicina, monedes, agulles romanes… totes fetes de coure. Per cert, em va impactar saber que el coure es podia recuperar el 100%. Aquí és on precisament la companyia ha innovat. S’han convertit ens uns recuperadors de coure, o sigui de components i ferralla que té coure, per reciclar-lo i aconseguir-lo de nou en estat pur. En la visita que vam fer de més de dues hores, vaig poder comprovar com el material un cop recuperat i passat pel forn, arriba a la temperatura de 1.100 o 1.200 graus que permet convertir-lo en maleable i dúctil. Tota una imatge, tota una fotografia, veure com surt aquella mena de líquid incandescent, i que en qüestió de metres es va convertint en una tira de coure que posteriorment es convertirà en un procés d’allargament amb fils de coure… realment vaig xalar, les explicacions del director-gerent, l’Oriol Guixà, que t’empeltava del procés i de les qualitats i virtuts, amb la visió asserenada i sàvia d’en Vicenç han fet una visita entre lo didàctic, divulgatiu i que permeabilitzava implicació, emprenedoria, i responsabilitat amb l’entorn i comarca, i sobretot, ganes d’anar a més.

Per tant, el meu reconeixement als que han fet possible ens aquests darrers 30 anys arribar a 200 anys de l’empresa, que aviat és dit i que poques hi arriben. De fet, hi ha  previst el 30 de setembre, fer a través de l’associació d’empreses familiars catalanes, una trobada d’empreses bicentenàries. Felicitats Vicenç, felicitats Oriol, felicitats tot l’entorn i treballadors de La Farga per aquest aniversari.

Per cert, si teniu ocasió aneu al museu val la pena de veritat, té un horari de visita prou ampli. La gran majoria arribareu a la mateixa expressió: això també està fet de coure!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!