Brillant, commovador i més enèrgic que mai, Llach m’ha fet vibrar aquesta nit.
Penso que marxa amb totes les seves facultats, en el punt àlgid de la seva carrera artística. Amb una seguretat i un aplom que no li havia vist abans.
Llach ha demostrat ser un artista de primera i m’entristeix veure que sovint ha estat menyspreat per el nostre autoodi constant. Hauríem d’estar orgullosos de tenir artistes tan coherents, d’estima al país i de tanta qualitat.
Ha estat un adéu sentit, compromès, molt digne i molt contingut.
Les seves cançons des de Viatge a Ítaca que van regalar-me el dia que vaig nèixer, m’han seguit durant la meva vida. M’agradaria que les seves composicions em continuessin seguint en el meu camí…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ENTRELLUM: http://entrellum.blogspot.com
Aquí he deixat el meu punt de vista des de més endevant de la primera filera i dels polítics (privilegis de fotògraf):
http://blocs.mesvilaweb.cat/rockviu
40 anys cantant, Lluís, les esperances, els somnis, els anhels, els desenganys, l’amor, la indentitat, la cultura, les tradicions, el país, etc.
Quin és el camí, però, que ha fet el nostre país des del 1967 ? Un camí no gaire esperançador; ans al contrari, els dubtes seculars sobre el que volen els catalans per al seu país segueixen ferms, impertèrrits. Ara bé, ningú et podrà retreure, Lluís, que has fet tot el possible per aixecar l’autoestima d’un poble que sembla no saber que el seu futur només es pot començar a constuir a partir del present.
Tenim el deure d’exigir als respresentants del nostre país que lluitin per ell en lloc de vendre la seva dignitat a canvi de comissions, perquè els països catalans no estan en venda.
Visca la terra lliure, ara i sempre.