Aplaudeixo el Tinent General Mena per tenir els sants pebrots de jugar-se-la i dir en veu clara allò que molts, moltíssims, pensen, tant dintre com fora de les casernes.
És evident que aquest proto-colpista havia de ser cessat. Però no ens podem quedar amb l’anècdota del cessament immediat (gol a favor de Bono, a qui tant calia un golet maco i aplaudit). Escoltem el "soroll de sabres" i els raonaments, ja en fred, del Tt.Gral. Mena. Allò que diu reflecteix el pensament habitual terra endins.
Les preocupacions, que ell diu (i ho crec) que són amplament compartides tenen 3 punts:
Unitat nacional: que res no sembli que els catalans poden emprendre el camí de sortida. Tota la morralla de paraules polítiques sobra: assegurar la unitat d’Espanya, i prou.
La llengua: que l’espanyol mantingui la preminència a tot l’estat. Ja no es qüestiona l’existència de les "altres" llengues. Senzillament, i això pensa el "castellà estàndar", la llengua espanyola no pot perdre espais a Espanya; les "altres" poden ser el que siguin, excepte obligatòries per a "ells".
La Justícia: que els governs "autonòmics" puguin ficar cullerada a la Justícia no s’admet, no fóra cas que aparegessin interpretacions diferents d’allò que és o no correcte, i de com sancionar-ho.
¿No penseu que les declaracions del Tt.Gral. Mena sonen molt properes a d’altres de persones gens relacionades amb el colpisme? Aquest paio no parla de tecnicismes, de finançament, de conceptes pictòrics, de blindatges… Parla de coses molt concretes.
Compte ! Escoltem el motiu del sidral… Ens convé saber què pensen "els altres".
Per part meva, diria que:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…tu si que sabes
hi toques i holé!
(les coses són com són, encara que no ho semblin)
Home, no es pot pas esperar que els militars mirin com Catalunya esdevé una "comunitat diferenciada", ni que sigui dins de la seva Espanya: amb la sang que els ha costat! O per què creu algú que ens "van fer" la guerra del 1640, dita dels Segadors? i la de 1714, dita de la Independència de Catalunya? Que potser encara hi ha qui pensa que la del 1936, dita la guerra (in)civil, es va fer contra el comunisme? A Salamanca encara tenen el botí de guerra arrabassat a l’enemic: l’Administració i els ciutadans de Catalunya.
Si han vessat tanta sang, ara no claudicaran pas en nom d’una entelèquia dita democràcia, que per altra banda ells no saben pas què és. Només la utilitzen com ho fan amb el seu Déu: un misteri que serveix per tancar la boca a l’adversari. A sang i foc s’hi faran els espanyols contra Catalunya, començant pels seus militars!!
El Pep
Manat i passat per aigua, el dallonsis aquest del mena aguado, de ben segur devia tenir les espatlles cobertes només d’obrir la boca, i no pas una subscripció vitalicia a la razón.
Sempre és el mateix: "Indius contra Americans", i nosaltres com és obvi som els de la reserva, que enlloc de donar-nos alcohol ens donen futbol!