Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Avui, o millor demà, és la veritable jornada de re-flexió : la flexió de genoll davant Espanya, per segona vegada en els darrers mesos. L?anterior va ser el referèndum del l?estatutet. Re-flexió perquè aquesta és una partida de set i mig on el crupier ens dóna la carta que vol, perquè mai no hi arribem, o perquè ens passem i s?acabi el joc.
I, malgrat tot, seguim jugant. Seguim votant. Les cartes del joc trucat esdevenen paperetes de vot… què més dóna qui guanyi !! Aquí només guanya la banca, només guanya Espanya.
Per cert, on és l?estatutet ? ¿ Qui ha parlat del seu ?potent? desplegament, dels punts concrets que volem atènyer en els propers mesos ? Ningú. Ni els seus amables patrocinadors ni els seus detractors. Tants romanços per acabar igual.
Doncs abans de re-flexionar un altre cop el genoll, em desbravo una mica.
Vull que perdi CiU. Ha fet una bona campanya, ha arriscat i ha innovat. Ho reconec. Però vull que perdin per tebis, per utilitzar un llenguatge volàtil i sense compromís, per brandar la bandera per tapar la manca d?idees. Vull que perdin perquè han fet una campanya presidencialista, ignorant una mínima estètica parlamentària. Mas, Mas…. Mas-tegot et mereixes per fatxenda i prepotent ! Fote?t al cul la pallassada inútil del notari. Vés a cobrar la hipoteca a la Moncloa. (…)
Vull que perdi ERC. Per haver fet una campanya de puta pena. Per haver llogat un publicista de renom i haver-se quedat en una simple campanya de record, i no de venda. Per haver-se adreçat únicament als antics votants per obturar la previsible hemorràgia, per manca d?ambició, per recórrer a tòpics. Vull que perdi en Carod perquè ha perdut trempera, i vull, sobre tot, que perdi en Puigcercós perquè no em crec el seu nacionalisme. I vull que perdin, fonamentalment, perquè poden acabar investint Montilla i subhastant la presidència en favor d?un desgraciat ignorant.
Vull que perdi ICV perquè encaixen perfectament en la definició de freakies de la política. Són el tonto útil que pot fer davallar vots al PSOE, però res més. Vull que perdin perquè no tenen nivell, perquè són només uns fabricants d?eslògans, i perquè part dels seus dirigents estan com un puto llum (Imma Mayol…). Vull que perdin perquè pensen que som al segle XIX i cal implantar una mena de dictadura del proletariat, en realitat una versió moderna del despotisme il·lustrat.
No vull que perdin ni el PP ni el PSOE. No vull que perdin. Vull que desapareguin, que els volatilitzin, que es morin. M?és igual. Personalment m?agradaria torturar-los i veure?ls dessagnar-se. I veure plorar les seves vídues. Però no parlem més d?ells. Al cap i a la fi, demà guanyaran. Perquè mantindran Catalunya sotmesa, explotada i entretinguda.
Apa, aneu a jugar al 7 i mig. Jo em planto.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si tan desesperat estàs, fes com jo: imprimeix-te una papereta que digui "Independència" i votes això.
Perquè? Perquè sí, perquè el cos ho demana!
Ve a ser com fer-se una palla, però millor una palla que l’abstinència total…
Així, m’agrada, reflexiona i aprofita per parlar amb tots els teus amics independentistes que es quedin a casa. Tens uns arguments d’allò més sòlids: no t’ha agradat la campanya publicitària dels partits nacionalistes, el Rovireche ha perdut trempera, el Mas és un xulo-piscines. Si és que són uns botiflers, ja ho dius tu…
Així, a més, mantindràs la teva dignitat i individualisme: cap partit no és prou bo per merèixer el teu valuós vot, i el de tots els independentistes de debò.
Records del Pere-Jota, del Marià, del Josep Maria i de tota la colla,
Frederic.
Que arrasi la millor opció, que, sens dubte, és Ciu.
Molt bon comentari, encara que com sempre massa salvatge pel meu gust.
Però tens raó. Tot i això, al final caldria dir, que encara que volguem que perdin, és molt important que en votem un. Un dels que volem que perdin, clar, sobretot dels dos primers. Els altres, ignorar-los.