Bloc Botxí (v. 2.0)

La destral torna a estar esmolada

23 d'octubre de 2006
6 comentaris

Radicalisme verbal i altres

En Nil em fa un llarg comentari al posting d?ahir i vull aprofitar per respondre i aclarir uns quants punts que em semblem especialment importants en aquests moments.  Per situar-nos, jo vaig blasmar l?actitud tan light i poc independentista del Carod al debat.  Penso que aquest és un debat que mereix una aturada.

Vinga home donan’s un cop de mà a ERC, hem de ser potents a la oposició, la sociovergència està feta.

Aquest bloc no té aliniació política.  Encara no he creat el Partit Botxí, suposo que només tindria un sol afiliat 🙂  De tota manera, penso que ha de començar a palesar-se la necessitat de fer política a l?oposició si no es vol caure en més contradiccions com el Tripartit.

El discurs sobre la independència, és complexe, Catalunya no és Euskadi, i ERC no és Batasuna, això és complexe,

Si, però ERC no pot fer de CiU, i fer bandera de la moderació.  Aleshores deixem-ho córrer.  ERC només té sentit (nacionalment parlant) si està disposada a posar la independència damunt la taula de debat, i arrossegar els altres a valorar aquesta opció.  La màxima utilitat del projecte republicà és assumir que hi ha una opció d?alliberament nacional, que és precisament el que CiU no pot oferir. (…)

El discurs independentista provoca un bloqueig mental en molta gent, que ni tan sols escolta i el deslegitima d?antuvi aquesta opció, ataca el seu sistema de creences.

Naturalment que per a molta gent la paraula independència és anatema.  I, com dic, aquesta és la màxima utilitat cap a la causa d?un partit com ERC.  Fa uns anys, l?independentisme obert i declarat era molt minoritari.  Avui dia ja té rellevància, i això només ha passat perquè se?n parla.  I la gent comença a qüestionar-s?ho, ni que sigui per acabar dient que ?no?.  Si més no, ja comença a ser una possible i hipotètica opció.  Abans, simplement no existia.

Tenim la força de la raó.  I no només la història, el rollo sentimentaloide èpic nacionalista.  Tot això no val una merda (i que consti que jo sóc un sentimentaloide ultranacionalista, però reconec que això només frapa els molt convençuts).  Els arguments aniran surant si simplement els anem posant sobre el magma polític.

El discurs politicament correcte de tot l’stablisment ha estat el que tu ja coneixes, un món sense fronteres, no interessa a ningú, sou uns somiatruites, el món va en altra direcció, cosmopolitisme, ciutadania del món bla, bla, bla, bla,

El nostre discurs independentista és ?el dels problemes de veritat?.  Però cal enfocar-ho sempre des d?aquesta perspectiva.  Les rodalies de Renfe, la pèrdua dels vols intercontinentals, la política anti-industrial que tan bé descriu avui el ?comarques de Girona?…  Tot això són conseqüències directes de la dependència.  Parlem de problemes de debò.

Si ERC agafa el discurs batasuno independència i "poques hòsties", el sostre electoral d’ERC serà un màxim de 15 i un mínim de 8-9 parlamentaris sent optimista (i qui ho negui, no sap on viu).

D?acord.  Però no podem renunciar a un llenguatge propi.  Aquest és, per a mi, l?error actual d?ERC :  volen anar tant cap al ?centre sociològic? que el discurs (i no sé si la praxi política) comencen a fer-se irreconegudes.

No podem abandonar un cert llenguatge combatiu.  Cal un perfil propi, netament català, i netament allunyat de la parla habitual estàndard espanyola.  Un presoner d?E.T.A. és un pres polític basc, mai un terrorista.  Espanya ens roba la cartera, no és pas un problema de ?distribució injusta?.  Els PPCC són un poble colonitzat, no pas que estem en desacord amb el règim autonòmic.

No cal anar més enllà, ni repetir-ho cada dia.  D?acord.  Però necessitem un registre lèxic propi i no l?espanyol habitual (el del PSC o CiU).  No parlo de violència.  Només de mantenir un cert to combatiu.

(agafar la centralitat política) Ara direu això ja ho fa CiU, ho podria fer, ho va fer al començament de Pujol, TV3, escola catalana, visió de país etc. Però ja no ho fa, no sabem en mans de qui està CiU. Godó, la Caixa, Planeta

CiU no és de fiar.  Però és el que tenim.  CiU acaba sempre amb els pantalons pels turmells, i a sobre pagant la vaselina.  Per això cal que el debat la forci a acceptar (dialècticament) la possibilitat del sobiranisme.  No podem esperar més d?ells, però podem fer mala consciència i, si més no, anar estirant-los cap al nostre costat.  Però no fem de CiU, amb una ja n?hi ha prou !

Collons botxi ja m’he enrotllat prou, dona un cop de mà a ERC.

Com vaig explicar, em vaig donar de baixa fa molts anys, quan van començar a pactar amb el PSC als ajuntaments.  Ocasionalment els puc votar, per eliminació, però no em fan el pes.  No, mentre pactin amb renegats i venuts.

  1. Com poses el dit dins de la nafra. Donar-li al sobiranisme transversalitat. Fer (veure) que els problemes normals i quotidians tenen una arrel, i relació, directa amb la situació colonial.

    De tapar i d’ocultar això ja s’encarreguen diàriament tots aquells per a qui la situació ja els és plaent. Tret de quan fas números. Al detall i a l’engrós.

    Quan Cuba, la societat, a la colònia, es dividí. Una part a favor de sí mateixos i l’altra part a favor de la metropoli. ¿com catalitzar un procés i acció semblant?.

    Quan Cuba, el teixit empresarial, a la colònia, es dividí. La meitat dels empresaris a favor d’esdevenir excolònia i l’altra meitat a favor de la metropoli. ¿com catalitzar un procés i acció semblant?.

    Cordialment Botxí i als altres.  

  2. No estic ben bé d’acord amb el 100% del que dius, però gràcies per dedicar-me el post.

    Per cert, el dia que preparis el Partit Botxi, potser només tindrà un militant, però jo et presentaré la sol.licitud d’alta.

    Nil

  3. No se si us vàreu fixar que en el transcurs de l debat a TVC, en Carod anomenà un tal president del Govern, així sense especificar… de quin govern? Donc no pas ni del català o valencià o balear o andorrà… es referia, oh sorpresa, al president del govern espanyol. Quin catalanista que està fet!

  4. Apunts de campanya: Montilla

    General — Enviat per 1707 @ 09:20

    Montilla ha contestat a la proposta de Carod sobre la possibilitat que des de Catalunya es puguin convocar referèndums —la qual cosa deixaria oberta la porta a un referèndum d’autodeterminació— que està en desacord amb el fet que Catalunya tingui la capacitat a exercir el dret a l’autodeterminació.

    Pensem-hi un moment. Això ho diu un paio que està casat en segones núpcies. I direu, què hi té a veure? Doncs molt, perquè això és fer trampes.

    Ens expliquem. Al Col·lectiu estem totalment d’acord que hi hagi una llei del divorci, tot i que, ara mateix, de nosaltres no n’hi cap que s’hagi divorciat mai, ni de moment pensi fer-ho. I no pas per motius ideològics ni religiosos, sinó perquè estem a gust amb la nostra parella. El fet que nosaltres no ens vulguem divorciar no implica que vulguem evitar que altres ho facin, perquè, a diferència del senyor Montilla, som autèntics demòcrates, i no volem prendre a ningú el dret a decidir, i més si no es troba bé amb la seua parella —qui som per obligar-lo a conviure amb algú que no estima—..

    Montilla, que com a gestor és un mediocre i un pèssim polític, té la sort que el seu partit controla una part molt important de la premsa que es llegeix a Catalunya, i a més a les eleccions es nodreix bàsicament d’un vot indentitari i ètnic, ja que el paio és incapaç d’aguantar una simple entrevista, perquè està massa acostumat que la crosta mediàtica del país li rigui les gràcies.

    Nosaltes li volem exigir —tot i que ja sabem que no ens farà cas— que lluiti per la democràcia i pel dret d’autodeterminació de Catalunya, encara que després, quan arribi el moment, treballi per continuar sent espanyol —com de fet ja fa ara— perquè la democràcia també és defensar els drets d’altri, fins i tot quan tu mateix de forma voluntària renuncies a aquest dret perquè no hi estàs d’acord.

    Segur que el senyor Montilla compartiria amb nosaltres que pel fet que no siguis homosexual, no vol dir estiguis en contra que les persones que escullen aquesta opció sexual puguin exercir els seus drets, per exemple el del matrimoni.

    Per què això que és tan fàcil d’entendre pel que fa a les relacions de parella o en l’elecció de l’opció sexual, és tan difícil de comprendre pel que fa a l’adscripció nacional? Per què els que no volem ser espanyols no tenim el dret fonamental a decidir que tenen altres col·lectius.

    Senyor Montilla, si ets un verdader demòcrata has de defensar el dret a l’autodeterminació.. i, si no, torna amb la teva primera dona.

    Col.lectiu 1707

  5. amb ERC, no tenim d’altre millor… Espera’t uns dies més a tallar caps…. en tot cas fes alguna escabetxinada al monty que es veu que no té pebrots de fer un cara a cara amb ningú. Totes maneres és com si el psoe s’hagi assegurat que no vol guanyar les eleccions amb un canditat així i li estigui servint la cosa amb safata a ciu. Apostes per president ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!