Bloc Botxí (v. 2.0)

La destral torna a estar esmolada

10 d'octubre de 2006
9 comentaris

Pre-guntes Pre-electorals sense Pre-sses (Jo també vull un estat propi)

Encara no som oficialment en campanya, però gairebé.  Veig que CiU està fent com sempre que hi ha campanya :  prémer una mica l?accelerador nacionalista.  Després ja posaran punt mort i deixaran que la pròpia embranzida acumulada tiri una estoneta, tot perdent velocitat… i fins a la propera campanya !

Per això cal rematar compromisos ara.  Compromisos sobre temes tancats.  Compromisos que qualsevulla nit pugui treure la Mònica Terribas a les seves entrevistes.  No espero cap resposta, però escric les preguntes que faria avui si pogués fer de Mònica aquesta nit i tingués al davant els Srs. Mas, Carod o Saura.

**  Si el Tribunal Prostitucional rebutja fortament l?estatut, ¿ què hem de fer ?  ¿ Demanaran a la ciutadania que acoti el cap i esperi als propers deu o quinze anys per tornar a intentar-ho ?  (no hauria de valer la resposta fugint d?estudi de ?no podem pensar en aquesta opció?).

**  Si el Tribunal Prostitucional valida la majoria dels articles impugnats, però es carrega els tres o quatre punts clau (especialment la llengua), ¿ què cal fer ?  ¿Quina seria la seva estratègia ?  (…)

**  Si finalment queda intacte (jo personalment ni ho somnio) el tema de la llengua, ¿ quines mesures directes i pràctiques de tipus coercitiu pensen prendre per garantir la paritat lingüística ?  ¿ Cap ni una, i seguirem amb el voluntarisme actual ?  ¿ Etiquetatge bilingüe per llei, sí o no ?  ¿ Llicències de doblatge paritàries, per llei, sí o no ?  ¿ Compliment efectiu de les quotes de català (50%) i cançons en català (25%) a les ràdios, sí o no ?

**  ¿ Quin percentatge de població estrangera pensen que ha de tenir Catalunya ?  Si pensen que hi ha un límit, ¿ quines mesures concretes pensen fer per intentar que no s?ultrapassi ?  Si finalment la Txene de Dalt pot gestionar els permisos de treball, ¿ pensen exigir un requisit idiomàtic pel que fa al català ? (com ja s?està fent a altres indrets d?Europa).

**  ¿ Què pensen del model econòmic basat en la construcció ?  ¿ Pensen establir una moratòria a les noves promocions immobiliàries, especialment a les zones costaneres ?  ¿Quants nous habitatges pensen que cal fer cada any al país ?

**  ¿ Estan d?acord amb que l?estatut aconseguit era el màxim que el govern de Madrid estava en condicions de donar ?  Si la resposta és ?no?, ¿què es podia haver obtingut addicionalment i qui té la culpa de no haver-ho obtingut ?  Si la resposta és ??, ¿ acceptaran que als bascs els donin més competències o avantatges dels obtinguts per als catalans ?  ¿ Què pensen fer si, com a resultat del procés de pau, el País Basc obté unes condicions particulars especials i no extrapolables ?  ¿ Ho pensen dir en veu alta perquè tothom se n?assabenti ?

**  En el cas de que estiguin col·laborant a nivell parlamentari amb els socialistes espanyols a Madrid, ¿ quina seria la seva actitud en el cas abans esmentat d?avantatges particulars per als bascs ?  ¿ Seria això prou motiu per trencar tota relació amb el PSOE, donat que quedaria constatada la presa de pèl de l?estatut ?

En fi, n?hi hauria moltes més, però penso que respostes clares a aquestes preguntes ajudarien a definir el nostre horitzó nacional.  (Nota : algú pot dir que a què ve tanta fixació amb els bascs.  No és fixació.  És que cal començar a parlar obertament de si estem disposats a seguir admetent noves preses de pèl com la del concert econòmic exclusiu, mentre aquí debatem sobre el 18,8% de no se sap encara quines inversions.)

  1. Anaves bé, però crec que l’has cagat amb el tema de les quotes d’immigrants. Com a bon neoliberal que ets, Bush-txinet, les quotes d’immigrants les posarà el mercat de treball, no una llei que fixi un % de població màxim. Això que dius es demagògia de neofeixismes elegants tipo Haider a Austria, que després quan manen no fan res.

    Prefereixo menys escarafalls i més realisme. La pregunta que hauria de ser és: ¿quines mesures d’integració o plans d’integració faran per acollir la població immigrant? ¿efectives però que costen calerons o el no-res que han fet fins ara, neoliberalisme cultural i campi qui pugui? ¿No consideren que el neoliberalisme cultural al qual ens han vesat ens ha enfonsat en la misèria?

    A vegades fins i tot amaguem la nostra cultura per no espantar. Les universitats catalanes en els programes erasmus no informaven a les universitats estrangeres que aquí a Catalunya es parlava una llengua, que a inicis dels 90 tenia forta implantació a la universitat mateixa. Llavors arribava el suec que sabia castellà a Barcelona i es trobava amb els pixats al ventre perquè li parlaven en català i com no en sabia, ni tenia ganes de saber-ne, demanava ell sol a una classe de 120 que parlessin en castellà… i molt sovint el professor assentia. Així està com està la llengua a la universitat catalana d’inicis del XXI: depauperada.

    Espero en candeletes la resposta del charnegazo de mierda de Fernando-Ferran, dient-me que aquesta opinió es feixista. Per pallassos manipuladors com aquest si que ficaria quotes de % assumible a la societat catalana: n’hi ha massa i tots al PSC i PP. Els més freakies ja a Ciutadans de Catalunya.

    Per cert, Fernando-Ferran, ja t’ho vaig dir però ho repeteixo, jo també sóc xarnego i a sobre casat amb immigrant, però res tinc a veure amb pallassos com tu. Ens feu més mal que bé.

  2. Sembla interessant la teva anàlisi però, com sempre, et perd la incorrecció política. És que no es pot anar així per la vida, home. "Protitucional" no és excessivament afortunat. Adóna’t que tot se’t pot tornar en contra. Imagina si totes aquestes fantasies que als catalans li donen tant pel cul es comencen a fer realitat. Va a ser dur. Jo l’anus ho tinc molt delicat. No volem ser un poble de primera? Convencem amb raons i no fem el ridícul insultant sense venir al cas. És que dibuixes un món orwelliano amb contingents de persones, amb les necessàries inspeccions omnipresents de les característiques de les persones, mesures coercitives per a forçar l’ús d’una llengua. En fi, un món lúgubre que està clarament superat en l’Europa actual. No vull ser pesat amb el de fatxa, etc. Però, home de Déu, passa una ITV amb algun gurú de la teva confiança. Necessites madurar. Fins i tot diria, vam necessitar que maduris. Som pocs i entusiasmes com el teu bé canalitzats poden ajudar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!