Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
A veure… què és una condecoració ? Què es pretén amb ella ? ¿ Ha de ser una mena de rifa de Nadal, on els premis grossos sempre cauen als amics, i després es deixa una mena de pedrea per cobrir certes quotes políticament correctes ?
Novament, hem deixat passar l?oportunitat de ser un país normal i ens hem comportat com una regió de fireta. La Creu de Sant Jordi ja té menys valor que les medalles del Màgic Andreu. Podrien donar-ne dues alhora, allò de una por tonto, y otra por si la pierde.
L?Ordre de l?Imperi Britànic, la Legió d?Honor francesa… inspiren respecte a tothom. No les donen en funció de quotes de sexe, edat, lloc de naixement o filiació política. Amb CiU, si més no, tenien una certa funció ?normal? de reconeixement públic. Des de Tripartit, la condecoració ha quedat tan degradada que aviat hi haurà un mercat de revenda de Creus als Encants. (…)
Quin sentit té donar-ne a grapats ? Què es treu devaluant-la i convertint-la en una mena de festeta social de tercera divisió ? Guaiteu alguns dels importants i egregis ?beneficiaris? de la rifa 2.006 :
Anna Balletbó (diputada socialista), Johan Cruyff (sobre tot, per la seva integració lingüística), Odón Elorza (batlle socialista de Donostia), Antonio Franco (periodista socialista), Javier de Godó (agraïment a La Vanguardia pels serveis prestats), Josu Jon Imaz (polític del PNB, suposo que és la quota d?ERC), Andreu Mas-Collell (conseller d?ERC expulsat del Govern Maragall fa quatre dies, se suposa que per dolent), Ricard Pérez Casado (alcalde socialista de València), Miguel/Miquel Roca/Roca (?pare? de la Constitució espanyola ?jo vull ser orfe, en aquest cas-), Narciso/Narcís Sierra/Serra (socialista), Marina Subirats (regidora filo-socialista de Barcelona),
Penso que, veient aquesta llista, en manquen alguns : José Luis Rodríguez Zapatero (socialista, pel compliment de la seva promesa en relació a l?Estatut), Pasqual Maragall (socialista, per haver defensat amb fermesa l?Estatut aprovat pel Parlament), Pepe Montilla (socialista, per haver fet de pont entre el PSOE de Madrid i el de Barcelona en la negociació de l?Estatut), Pepe Zaragoza (socialista, per la seva hàbil campanya al referèndum de l?Estatut explicant que Sí guanya Catalunya ? No guanya el PP), Enrique Múgica (socialista, per defensar-nos del mal Estatut que hem gosat aprovar), Alfonso Guerra (socialista, pel seu ajut impagable a l?hora de ?compactar? l?Estatut).
I per mantenir les quotes habituals, Doña Cristina de Borbón (perquè va dir tres paraules seguides en català un dia), Elvira Lindo (filo-socialista, per haver llegit desinteressadament el pregó de Barcelona), Isabel Pantoja (per la seva aportació a la multicultura catalana) i Boris Izaguirre (perquè cal omplir la quota ?gai?, i va treballar a Crónicas Marcianas, programa fet a Barcelona per Gestmusic, productora amb seu a Barcelona i dirigida pels socialistes de La Trinca).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’entomòleg Botxí coneix a tot el món. "Sap" la veritat de cadascun i posa a cadascun l’etiqueta que li correspon. Què bé classifica! És tota una autoritat.
Però qui li haurà atorgat a aquest nazi de raça l’autoritat per a erigir-se en jutge del món? Si hagués molts com aquest, estaríem en la Cambotja de Pol Pot. Si pogués ens afusellava a gairebé tots.
Botxí, coincideixo amb tu en la degradació del guardó.
Una puntualització, però: Andreu Mas-Colell va ser conseller independent en el darrer govern de Pujol, ningú no el va fer fora i el país aniria millor amb consellers com ell. Per cert, és l’únic dels receptors de la creu de Sant Jordi que tranquil·lament podria o pot rebre algun dia un premi Nòbel (el d’economia).
Totalment d’acord amb el desmèrit de la condecoració. Però m’ha sorprès positivament la manera com l’expliques. Quina manera de treure la destral, botxí!
Ja que no som un país com cal, millor agafar’s-ho amb humor. Els teus comentaris sobre els agraciats i les quotes són magnífics. Paga la pena llegir una crítica de quelcom que emprenya i puguis riure alhora. Enhorabona.
Pel que fa a la llista de personalitats no guardonades aquest any, tranquil. Ja arribarà el seu dia…
Uns maleïts premis, per definició, són una injustícia; però si a sobre els donen uns partits polítics, siguin els que siguin malament, i encara més malament si es amagant-se sota la capa de solemnitat i prestigi d’un govern.
Quan estava CIU la dignitat del premi era si fa no fa la mateixa que ara (que consti que el PSC em revol les tripes que no vegis amb els seus cosmopolitismes). Se’t veu el llautó, botxí; fins i tot uses el llenguatge cutre de la dreta: "Des de Tripartit, la condecoració ha quedat tan degradada". No sé si dir Tripartit ha estat un lapsus lingüe teu, botxinet, perquè després ja dius PSC directament; i si no ha estat un lapsus explica’ns què diantre de culpa tenen ERC i ICV en aquest patetisme que apuntes?
Els premis aquests, però, són quasi que tan poc dignes com el Nobel, amb qui suposo que tots els compareu. A qui li han donat el Nobel?: per exemple, al Walessa com a premi Nobel de la Pau, un piquetaire (que ja em sembla bé que ho sigui, però mostra de "pau" no crec que ho sigui un piquet) només perquè era anticomunista. De fet el premi Nobel de la Pau durant la Guerra Freda s’hagués pogut dir Premi Mac Arty, famós caçador de bruixes comunistes i d’altres que no eren gens. També de la pau, als gestadors d’aquest procés de pau a Palestina, procés que va tant bé com apuntava la natura militar dels qui el gestaren. El de literatura a escriptors de segona talla (no sempre, remarco) i pràcticament sempre de llengües majoritàries (darrerament un indú que escrivia en anglès, això sí).
Nens, un premi no és un reconeixement, s’hi assembla més a una condecoració militar "por los servicios prestados".