Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Insider trading és una expressió que aquí traduïm com a "ús d?informació privilegiada?. La traducció no és pas gaire reeixida. Insider trading vol dir operar a borsa "des de dintre?, essent a "la part de dintre?.
En una breu etapa de la meva vida vaig ser operador de borsa (dic breu etapa perquè és una feina ben pagada però molt avorrida, malgrat sembli que ha de ser divertidíssim). Em van passar moltes anècdotes i històries, però una en sobresurt.
Una sala de trading (d?operacions de borsa en temps real) sol ser un lloc d?accés restringit i controlat, on precisament no reps visites. Un dia, cap al migdia, va entrar un senyor que a mi em sonava, però no el vaig identificar a la primera. Va anar cap a la taula del director i aquest li va fer un gest indicant que parlés amb mi. ¿Me conoces? em va dir amb veu molt seca. Pues no, la verdad… Soy Tal y Cual (em va dir el seu nom i el seu cognom). Aleshores vaig caure. Era un membre del consell d?administració d?un dels grans bancs. Un dels membres més importants, possiblement un dels vicepresidents o un dels membres de la Comissió Executiva. (…)
Sense deixar-me dir res, m?espeta : ¿Tú estás con la renta variable? (això vol dir, si jo era operador d?accions, perquè hi ha altres tipus d?operadors). Sí, señor. ¿Qué quería? Compra 50 millones de pesetas del Banco X (el seu banc, és clar) Bueno, si quiere abrir una cuenta de operaciones, yo no las abro, eso es en el piso de abajo (no cal dir que aquell senyor no era client de la meva entitat, ni tenia compte per operar en borsa, ni res de res).
No quiero abrir ninguna cuenta. Compra 50 millones de X ahora em va dir, amb molta mala llet i mirant-me amb cara de condescendència. Glups !! Bueno, mire, es que para hacer operaciones a crédito (perquè era evident que aquell paio no portava els 50 milions de pessetes) necesitamos un contrato y…. ¡¡¡ Pero tú sabes quién soy yo !!! em va tallar cridant-me.
Sí, pero si no tenemos un contrato, entonces he de llamar a su banco a (glups!!) ver si hay fondos, porque no puedo pasar operaciones de más de 5 millones, ya sabe…. ¡¡ A ver, tú estás tonto, o qué !! ¡ Compra los 50 millones ahora mismo ! Vaig alçar una mica la vista i vaig veure el meu director bellugant amb força el cap amunt i avall, afirmant implícitament que callés i comprés. Li pregunto, gairebé xiuxiuejant :
¿A qué precio compro? Da igual, a como estén. Ya, pero si quiere me espero un poco, que con un poco de tiempo puedo obtenerle mejor precio… Era la meva obligació informar-li, però ell ja n?estava tip : ¡Compra a como estén, me da lo mismo!
Li processo l?operació i li dic que ja ho tinc, i que el preu és ?etant?. Jo ja em veia explicant a no sé qui que tenia un descobert a un compte de 50 milions, sense cobertures, sense garanties…. Li vaig dir ¿Me firma la orden de compra, por lo menos? Yo no te firmo nada. ¿Ya las tienes compradas? Sí, señor. Pues mañana las vendes a primera hora.
Buff, quin descans, si més no, el descobert seria de només un dia, encara ho podria arranjar parlant amb els de compensació de títols de la Borsa de Barcelona, que unes hores sempre ens aguantaven els descoberts. La propera pregunta era evident : ¿A qué precio le pongo la venta? Da lo mismo, véndelas por la mañana, al precio que sea. Ya, pero querrá algún precio de referencia…. ¡Al que sea, al que coticen mañana! va tornar a cridar-me. Va girar cua i no el vaig tornar a veure mai més.
Així va ser. L?endemà li vaig processar l?ordre de venda. Aquella tarda hi va haver consell d?administració d?aquest banc i es va fer públic el resultat del trimestre i uns plans de futur. Com a resultat d?aquests anuncis, l?acció va pujar prop del 20% (una mica a la tarda, la resta a l?obertura de l?endemà).
Els 50 milions es van transformar en prop de 60, o sigui, gairebé 10 milions de pessetes de guany net en menys de 24 hores. Sense posar un duro sobre la taula. Sense cap risc. Sense signar cap paper.
Sí, això és il·legal. És insider trading. Ara ja sabeu en què consisteix, en realitat… Potser avui està una mica més controlat que abans i operacions com aquesta que he explicat són més difícils. Però se n?ha fet, se?n fa i sempre se?n farà.
(Nota: Explico això perquè ja està prescrit des del punt de vista de la seva sanció penal o administrativa.)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquestes operacions encara son realitat, el format ha sigut refinat i posat al dia, però segueix vigent el sistema.
Malauradament, grans noms tenen les butxaques plenes amb certs moviments i certes informacions.
Ningú es fa ric treballant, ningú… i parlo de fer-se ric de veritat. Parlo dels noms coneguts, sortits del no res, gent que ‘s’ha fet a si mateixa’ i ara, en pocs anys, tenen iots, jets, cotxes i mansions. I no parlo de marbella, parlo de la capital del reino, del Turia, del nostre pais….
Moltes coses per no poder paralr-ne.
Salutacions, Botxi.