Bloc Botxí (v. 2.0)

La destral torna a estar esmolada

2 de novembre de 2006
23 comentaris

Fem un 69 ?

No vull repetir valoracions d?altres companys blocaires.  Però unes idees que em volten en aquests moments podrien ser :

Em reafirmo en la necessitat de fer valdre els 69 escons nacionalistes per desplegar l?estatut, sobre tot ara que tindrem el Partit de l?Immigrant Ressentit donant pel sac.  El Tripartit no té futur amb un Montilla totalment desacreditat i fent el penes.

La victòria de CiU és relativa.  Ja vaig dir que per a guanyar calia superar la suma de PSC+ICV, i no ha estat el cas.  Aleshores ERC té realment legitimitat per optar pel Tripartit, i si és així, res a dir.  Seria una pena, però res a dir.

L’hòstia del PSC és històrica, deixem-nos de conyes.  CiU no la rendibilitza, però el PSC torna pràcticament als nivells de Reventós.  Només guanya bé al Baix Llobregat.  Al Barcelonès i al Vallès Occidental guanya per uns poquíssims vots.  Compte a les municipals, ja sé que no es pot extrapolar, però la pèrdua de pes municipal pot ser el principi d?una lenta decadència.  (…)

Vot nul+blanc = 2,5%.  Al 2003, 1,1%.  Per a pensar-hi…  Possiblement, aquests nuls i blancs han possibilitat el tercer escó dels Immigrants Ressentits.

Els Ciudad-anos són, en realitat, el Partit de l?Immigrant Ressentit, i així hem de considerar-los.  No són un partit normal, més o menys interclassista, més o menys implantat.  Això no és una moda.  Això no és el PSA de la primera legislatura.  Només els escombrarem si acaben a hòsties entre ells per temes de poder.  Si no, els tenim, els tindrem, i els veurem créixer.

Mitjans de Madrid :  els Immigrants Ressentits han sortit per l?empenta de la Cope, d?El Mundo, i la certa complicitat d?El Periódico i El País.  Només per això.  Sense l?ajut dels Primos de Zumosol no haurien sortit de l?extraparlamentarisme.  Això és un símptoma :  palesa la creixent influència dels mitjans madrilenys a moltes capes de la societat catalana resident a Catalunya.

Nacionalisme :  amics, sóc molt pessimista.  Malgrat el nacionalisme torna a tenir 69 escons (al final, és el que compta), hem perdut un 1,8% del vot total, o sigui, una pèrdua del 3,8% dels nostres votants.  D?acord que alguns poquets hauran anat a ICV, que és una mena de partit ?de casa? també.  Però no ens enganyem :  anem cap avall, poc a poc, però cap avall, si més no en xifres relatives.

No tinc dades, però caldrà saber quin ha estat l?augment del cens electoral derivat de la nacionalització (espanyola) d?immigrants, fonamentalment sudaques.  Són unes desenes de milers, i segurament molts no voten, encara… però la nostra base electoral davalla en termes relatius.  I veurem una sotragada fortíssima als propers anys.  Per començar, a les municipals del proper any tindrem desenes de milers d?estrangers amb dret a vot.  Quants n?arreplegarem nosaltres ?

Tinc la sensació que aquestes han estat les darreres eleccions on el nacionalisme pot treure majoria absoluta.  Tot el que no fem ara, d?empenta nacional amb l?aixopluc de l?Estatut, potser ja no ho podrem fer.

  1. Company em sumo plenament a la teva demanda. I jo també vull fer un 69!!! Per aquest motiu, volia proposar-te d’endagar una campanya virtual de suport i de pressió als partits nacionals per a què el 69 sigui una realitat.

    Si estàs interessat en la meva proposta escriu-me i mirem de posar-hi fil a l’agulla!!!

    Salut. 

  2. jo el 69 no el veig, veig més la sociovergència i no em desagrada, perquè em dóna la sensació que podria acabar de destrossar als sociates. Part del seu electorat no els ho perdonaria.
    Sobre els ressentits, doncs m’agrada molt com els anomenes. A veure si tots els que llegim aquest bloc ho difonem i s’escampa la denominació. La pitjor notícia del dia. El pitjor no era el Nocilla o més tripartit o el que fos, era això… fa dies que és el meu pitjor malson i s’ha complert. Gairebé he suplicat a un amic que anés a votar per evitar que arribessin al 3%. Em penso que m’ha fet cas.
    També estic d’acord amb el que dius de que ens estan diluint… immigració i demés merdes i ja som minoria al nostre propi país. El dia que tothom vagi a votar, ens posaran dalt d’una patera i diran que ens la campen a un altre lloc…

  3. La Catalunya d’estampa folk se salva per la sobre valoració per Llei del vot de l’habitant de territoris poc poblats. Catalunya és Barcelona (4 milions) i 1,2 milions més. El valor del vot és inversament proporcional a la població. Per això el nacionalisme treu la meitat dels escons. Un milió de votants del camp tenen la mateixa representació que tres milions de l’àrea de BCN. Però això s’ha d’acabar, perquè volem millorar la qualitat de la democràcia.

     El que si conduïx al pessimisme és l’existència de paios com tu que s’identifiquin amb la nació catalana, amb els aires d’un marquis del Ancien Régime. La bajeza humana que et caracteritza és totalment aliena a la tradició catalana. És difícil saber d’on has sortit (ets txarneguet, Botxinet?), però de la tradició catalana, segur que no. Ets tan ximple que et creus el Napoleó de la Catalogne, quan realment ets un pobre auto-intoxicat amb una vista més curta que la màniga d’una armilla.

    Et creus amo d’un món inexistent del que exclous als diferents (segons al teu greu problema de narcisisme). Hi ha immigrants ressentits, sudacas, "mitjans de Madrid" i … poca gent bona. Vius en un món que no és com ho veu la teva ment (malalta). Tot és dolent, tot és lleig. Hi ha molts ciutadans immigrants ressentits, votants del Partit Socalista, no pocs del Partit Popular i, ara de els putos Ciutadans.

    Veus el declivi del vot nacionalista (ja veuràs quan canviem la Llei electoral) i l’auge del pes de "els de fora".

    Sofreix, i segueix sent com ets. Ajudes als quals m’interessa que pugin.

  4. Jo també estic pel 69, ara més que mai. No es pot fer president a un paio amb 37 escons i no es pot tornar a donar poder a una gent que no fan res (els floretes) i que després encara en treuen rendiment del desgavell.

    No es pot fer el tripartit: CIU ha guanyat a tot arreu. I tampoc es pot fer la socioconvergència mentre hi hagi una majora nacionalista al parlament.

  5. Tindrem temps de fer balanços però hi ha un fet socio-electoral que ens dóna pistes de cap on anem. Més que a l’alta abstenció em refereixo als escons que ha tret el partit de la Ciutadania. És evident que la brutal propaganda (mai més ben dit) que els han fet des d’Espanya El Mundo, La Razón, COPE, PAIS, etc… ha calat dins sector obrers de la periferia de Barcelona, feus del PSC i en feus del PP de la zona alta de la ciutat. Com diu l’editorial de Vilaweb: "En qualsevol procés sobiranista arriba un moment on els unionistes prenen una forma política indiscutiblement anti-nacionalista." i aquesta és la importància que té que el partit d’en Boadella irrumpeixi (per sort poquet!) al parlament com una força obertament anticatalana, perquè aquesta novetat és un indicador d’on estem, i això ha de ser motiu de reflexió sobretot per ERC. És un indicador de polarització, del final d’una pretesa via federalista, de que anem cap a un conflicte amb les forces unionistes (dins les vies democràtiques en principi) en el procés cap a la sobirania, procés que encara que nebulós, existent. Aquesta és la visió que ha de tenir ERC si la seva última meta és la independència a l’hora de pensar amb els pactes de govern.

  6. Fa temps que està tot dat i beneit. Està bé que el poble s’il·lusioni, però la pela és la pela i si l’animal polític pot seguir esgarrapant el 3% o més no dubteu que es vendrà la seva mare si arriba el cas. Mas President, Montilla i Zapatero  Consellers Primers, Carod Cap de l’oposició, i si no… ja veureu. Tant de bo m’equivoqui, tantmateix per fer un seixanta-nou que la Generalitat no torni a ser a Can Seixanta. Una mica de mala llet potser si que fa falta per dir les coses pel seu nom…

  7. Hi estic d’acord. Ara és hora, catalans! Ara hem d’agafar els nostres vots i corre, units. I anar fent, sense aturall i amb molta coherència. Unitat sobirana, fent del parlament català un parlament normalitzat, en arc d’opcions i clau de país, on es pugui escoltar tothom, però on no es deixi, ni un sol dia, perquè les urnes ho permeten i així ho volen els ciutadans i ciutadanes, de fer país i de ser qui som.

  8. El Virolai, himne anti tripartit

     

    Totes les revoltes tenen els seus himnes. Prenent l’entrevista que Xavier Sala i Martín va fer-li a La Vanguardia com a mostra de la mediocritat i ineptitud del nou president de la Generalitat, proposem que la revolta nacionalista contra l’estafa del govern tripartit tingui com a himne “El Virolai”, i que sigui cantat en tots els actes i mobilitzacions que es facin aquests dies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!