Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Llegeixo a periodistadigital (enllaç) que avui un nou estat ha estat proclamat : no sembla tenir nom oficial encara, però és l?Estat Sunnita Islàmic de l?Irac, provinent de la partició ?de iure? de l?Irac (perquè ?de facto? ja ho estava feia temps). És d?esperar que els alliberadors nord-americans no el reconeixeran… de moment.
El mapa del costat el mostra. El més important és, però, la resta del mapa : apareixen ja clarament diferenciades dues entitats més fruit de la partició de l?Irac, l?estat Xiïta i l?estat Kurd. No he trobat les referències directes a Internet, però, pel que veig al mapa, les ciutats de Kirkuk i Mosul (històricament kurdes) són incloses dintre de la zona sunnita, així que podem augurar sarau per la fixació de límits.
El que importa no és l?estat sunnita o el xiïta, fruit del fanatisme religiós i d?un repartiment del poder post-Sadam, sinó el reconeixement a l?autodeterminació nacional dels kurds. Això sí és realment nou i important. Sense la partició en dos de la zona àrab (entre xiïtes i sunnites) la comunitat internacional no es plantejaria de gosar admetre una escissió nacionalista a l?Irac. Ara que el propi Irac ha desaparegut com a estat i s?ha fraccionat, el reconeixement del Kurdistan ex-iraquià és més proper que mai. (…)
Demà veurem la lletania habitual dels qui es posen la bena abans de la ferida : són casos diferents, no hi tenim res a veure, això és fruit del desmembrament social iraquià, han sortit d?una guerra… Sí, sí…. demà m?afaitaràs ! Com sempre, els altres són sempre diferents. Però el moviment està clar : un Kurdistan lliure no surt a cap full de ruta (paraula de moda, per cert, mal traduïda de road map).
La història del Kurdistan ens sona tan familiar… sempre a un pas d?esdevenir un estat, quan ho van intentar (crec que en 3 ocasions) no van durar ni dos anys… Les implicacions poden ser apassionants : merder a Turquia, qui sap si a l?Iran també… i, sobre tot, una autodeterminació ?no prevista? per ningú. Interessant !
A més, pot precipitar una altra autodeterminació al Kosovo, potser prevista a algun full de ruta, però a la vintena pàgina… Kosovo, Europa… això s?apropa… El més important és veure la reacció de la comunitat internacional, ultra la negació inicial. Els kurds ho tenen a la butxaca, els kosovesos també.
No, nosaltres no. Hi ha una diferència : ells ho volen, i se la juguen. Allà no es parla de drets històrics ni de romanços. Allà s?actua. Actuar, o callar : no hi ha més. Ah, per cert, felices votacions el dia 1. Que no falti el toc democràtic. Nosaltres som catalans, no fotem.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que n´aprenguin!!!!!
Exacte aqui no som res més que uns quants de milers de km quadrats de terra a vendre al millor postor, potser una mica de brega faria baixar l’especulació… Ai l’amnèsia col·lectiva, som a quatre dies per a què poguèssim refermar les nostres llibertats col·lectives posant qui s’ha de posar al govern i tantmateix tornaran a guanyar els de sempre. Quan n’apendrem ? Aqui un full de ruta per a la represa de consciència nacional de debó, com s’ha intentat fer, s’acabaria convertint amb un fill de puta amb la mare que té de nom prostitució (vull dir la constitució, ai … d’això amb pare estafotut-tururut-caput).
QUIEN DA MÁS? MAS X MAS = SABATÀS (LA CABRA SIEMPRE TIRA AL MONTE)
Es cert, ni kurds ni kosovars parlen de res, actuen i això dóna fruits, però aqui l’interessa viure com al Kurdistan?
Cada día buscáis comparaciones y ejemplos más curiosos… vaya desesperación debéis tener…