Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Som a finals de setembre. D?aquí a cinc setmanes anem a votar. Sembla que ja només és temps de fer la campanya electoral. Sembla que tot el peix està venut i només cal que el poble parli. Doncs no. Encara és hora de que els partits catalans prenguin decisions importants. És hora. Abans de les eleccions. Corre pressa.
És hora de que CiU, ERC i ICV diguin clarament que votaran ?no? als Pressupostos de l?Estat si continua la presa de pèl de fer trampes al càlcul del 18,8 %. Que no negociaran a la baixa als darrers cinc minuts del 29 de desembre ( eh… CIU ?, que ens coneixem ! ). Que el ?no? serà inamovible, ara, i als propers anys. Peti a qui peti. Governi qui governi, aquí o allà.
És hora de que CiU, ERC i ICV manifestin llur voluntat de presentar un recurs d?inconstitucionalitat al Parlament de Catalunya contra els esmentats Pressupostos, si es consuma la presa de pèl. Bo i sabent que aquest recurs serà resolt d?aquí a uns anys, el gest serà inequívoc. Però cal dir-ho ara, i fer-ho tot just es reprenguin les sessions del Parlament al 2.007. (…)
És hora, ja, avui, de que CiU, ERC i ICV manifestin públicament la seva insatisfacció pel fet que 12 paios que viuen a Madrid, i que cap d?ells no és català, puguin decidir el futur de l?Estatutet per sobre de la negociació entre els parlaments de Catalunya i l?Estat, i ?sobre tot- per sobre del referèndum del poble. No hi ha cap precedent de què un tribunal (sobre tot, amb una composició tan esbiaixada) tingui més força que un referèndum popular.
És hora de que, de la manera com sigui legalment possible, ERC i CiU (dubto que ICV) presentin a la Diputació Permanent del Parlament una moció de reprobació contra el conseller socialista de Cultura, pel tema de la fira de Frankfurt. Donat que hi tenen majoria, el conseller (si té una mica de dignitat) hauria de dimitir immediatament. Si més no, encara es pot forçar un tomb en aquest tema. No pensem que aquest ?culturicida? plega el 2 de novembre. Després restarà ?en funcions? durant setmanes o mesos, i podrà acabar de perpetrar el seu pla de dissolució de la nostra personalitat dintre de l?Espanya pluricultural.
És hora de que ERC, CiU (i, si té nassos, ICV) diguin clarament que una de les primeres mesures que ajudaran a prendre és el qüestionament i possible revocació de les llicències de televisions locals repartides recentment per ?Bipartit?. No tirem la tovallola. Algun mitjà deu haver per tirar-les enrere. Cal dir-ho clar i català.
És hora de que, com més aviat millor, i sempre abans de l?1 de novembre, ERC, ICV i CiU recordin al govern de Madrid que el nostre model policial és de ?substitució?, no de ?complement?. Que l?1 de novembre hi haurà un desplegament de la Policia Nacional de Catalunya al Vallès i al Baix Llobregat, i que això ha de suposar, necessàriament, el replegament de les ?altres forces? (d?ocupació).
Tot això cal fer-ho ara. Com abans millor. No podem deixar passar més temps. No són mesures ni molt radicals ni molt boges. Són, simplement, exigir el compliment de la llei. Cal posar Montilla contra les cordes i repetir aquests missatges als possibles debats. I a veure què passa el dia 1…
(Nota: i és hora de fer un pacte nacional, perquè si no, potser acabarem cantant allò de ?és l?hora dels adéus…..?)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens tota la raó botxi, però de CiU no me’n fio, sempre ha dit,SI, i els inutils llepaculs d’ICV, ja no cal parlar-ne
Estic pessimista
D’on has tret que els recursos d’inconstitucionalitat es presenten en un parlament autonòmic. Es presenten en el Tribunal Constitucional, lluçet.
Ni t’has llegit l’Estatut en vigor, ni coneixes el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat, ni les explicacions del Ministre d’Economia, ni encara que els llegissis els entendries.
La teva proposta està en la línia de posar-se la bena abans de rebre la ferida i pretendre portar raó sempre i en tot lloc és més propi de cretins que dels adults.
A la ignorància uneixes un atreviment que més et valdria utilitzessis per desenvolupar la teva personalitat.
Doncs això, Bush-txinet, que saps que res del que dius serà realitat. Amb molta sort serà ERC la que aixequi la veu i prou, i tenint en compte el poc poder real i decissiu que tenen els seus 8 diputats a Madrid i els 23 a Catalunya, tot és dat i beneit.
Un detall. Si uns pressupostos no s’aproven, es prorroguen els de l’any anterior, que eren pitjors que aquests. Això vol dir que cap partit que depèn dels vots dels ciutadans voldrà carregar tal mort en una campanya electoral. Quelcom com això va passar a ERC amb el referèndum de l’Estatut, malgrat que a darrera hora els militants van posar als seus líders per la línia correcta del NO.
Optar per un bloqueig de pressupostos seria un salt inferencial en l’estratègia per la lluita per l’alliberament nacional. Seria passar de la via institucional a una de més activa, que tal com estan els temps, tot ple de polítics caganers (a ERC i CIU també), no passarà mai.
El mapa polític que mostres és ideal per ser l’hora de tot el que plantejes però manca veure si els polítics estan a l’alçada i s’atreveixen a donar aquest pas endavant, ja!. El safareig que es porten entre ells per interessos em dóna molta desconfiança. A Can Mas són uns llepaculs que es poden vendre per quatre rals. Els ecosocialistes ja fa temps que són poc socialistes (prefereixen el "socialisme" ranci del PSOE) i ecologistes de cara a la galeria (quantes iniciatives han tirat endavant?). El partit bicèfal republicà és el que podria prendre la decisió amb més força però crec que estan més pendents de no enpitjorar la seva imatge de cara a les eleccions després de l’experiència del tristpartit.
tot i això, cal ser optimistes. Aquesta seria una veritable ocasió de demostrar a Madrid que volem decidir plegats des de casa i no que se’ns imposi tot. L’esperança mai no es perd…