Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Acaba de sortir un esborrany d?una enquesta del C.I.S (enllaç) anomenada ?Post-referèndum Estatut?. La trobo francament interessant.
De tota manera, val a dir que no em sembla ben trobada la mostra, malgrat haver estat feta per mitjà de 2.000 entrevistes personals (a priori, sembla acceptable la mida i el mètode). Per començar, el record de vot emès ( 66% sí -15% no -7% blanc ) no quadra massa amb la realitat ( 74 – 21 – 5 ). Hi ha 4 tabulacions (a sota enllaço la que trobo més interessant, la feta amb variables polítiques).
A destacar : (…)
Els votants d?ICV i ERC han seguit el debat per mitjà de blocs o Internet en una proporció del doble de la mitja nacional. Després passa el que passa 🙂
El 76% de votants del PP va votar ?no?. Dels d?ERC, el vot va ser 40 ?no? ? 42 ?sí?. A priori, diria que és raonable.
Per altra banda, el vot al ?no? té com a principal argument (39%) el que l?estatut ?no és que va aprovar el Parlament?, òbviament l?argument nacionalista. Això voldria dir que del 21% de ?no?, la meitat (o una mica més) és un ?no? nacionalista. En altres paraules, el nacionalisme radical o ?sobiranista pur? el podem avaluar en un 10% dels votants del referèndum. No està malament, per començar.
Gestió del Govern : increïblement, els votants d?ERC valoren pitjor la gestió del Tripartit que els de CiU. A mi ja em sembla bé… però em costa de creure.
El partit ?més castellà? és el PP, seguit de prop pel PSC. La llengua marca completament el panorama electoral. Llengua correlaciona amb nacionalisme, cosa que no ens sorprèn, però que hauríem de reflexionar. Si el nacionalisme és només per als catalanoparlants, o catalanitzem la societat, o d?aquí a 20 anys fem les maletes.
A la franja de 18-24 anys, el partit més votat és ICV, seguit de molt a prop per ERC. Però el tercer partit del jovent és el PP, per sobre de PSC i CiU. Atenció, amb aquesta dada…
I, finalment, destaco una cosa que fa temps que comprovo, però que mai no havia vist reflectida en una enquesta seriosa : per franges d?edat, ERC supera CiU des dels 18 als 54 anys. CiU només supera ERC en els més grans de 55 anys, però amb una diferència tan aclaparadora que fa que el vot total sigui molt favorable a CiU.
Atenció a CiU : d?aquí a 20 anys poden ?tancar per defunció?. El ?sorpasso? d?ERC es pot produir en uns 10 anys. Per altra banda, el nacionalisme, considerat globalment, pot esdevenir francament minoritari si no aconsegueix equilibrar les franges d?edat. En 20 anys pot perdre el 30-40% de votants, i no sembla que en pugui guanyar a la mateixa velocitat.
Ho deixo aquí. Però hi ha molt a reflexionar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
Ergo, 20 anys empassant-nos aquest estatut i deixant castellanitzar+espanyolitzar el país i ja podrem fer les maletes. No dubto que per això alguns ja el veuen com definitiu.
O…és el moment de canviar les coses. Canviar-les i a per totes.
Josep M
>Si el nacionalisme és només per als catalanoparlants, o catalanitzem la societat, o >d’aquí a 20 anys fem les maletes.
>Per altra banda, el nacionalisme, considerat globalment, pot esdevenir francament >minoritari si no aconsegueix equilibrar les franges d’edat. En 20 anys pot perdre el >30-40% de votants, i no sembla que en pugui guanyar a la mateixa velocitat.
Em refereixo al fet que el tercer partit del jovent sigui el PP. Com s’ha d’interpretar aquesta dada? Radicalització de postures davant el discurs nacionalista? Posicions xenòfobes? Abstenció concentrada en la capa més jove de la població?
D’acord, d’acord… quan tingui temps (i paciència!) faré una ullada a l’informe complet que has penjat.
Primer de tot, GRÀCIES per incloure en la xarxa informació com aquesta. Jo no sóc partidari de les enquestes per la seva facilitat d’interpretar els resultats en funció de qui la demana i pels mètodes usats per algunes empreses. Però la fitxa tècnica del C.I.S. hauria de donar credibilitat.
En aquesta enquesta es troben dades força interessants:
1. El seguiment de la campanya es va realitzar amb bastant o força interés però una altra pregunta ens diu que aquest interés va ser bàsicament mitjançant la TV, confirmant la cada vegada menor importància dels mítings (a excepció d’aquells on hi ha àpat per la gent gran i els que recullen als principals menbres dels partits i que acostumen a ser en la recta final de campanya).
Això fa que el (des)coneixement sigui fruit dels grans poders mediàtics, amb els seus partits al darrere.
2. Es desprén que la campanya no ajudà a conèixer l’Estatut. Per això no calia l’enquesta del C.I.S. Aquells que la vam seguir vam comprovar que els polítics només entàven en desqüalificacions de l’altri. I el pitjor, un alt percentatge de ciutadants ja sabien què votarien. Perquè malgastar diners i promeses en la campanya?
3. Segons el C.I.S., un 76.4% del total d’enquestats vota sempre o casi sempre. Què va passar en el Referèndum? Cansanci de política-marrulleria?
4. De cara a les properes eleccions, és significatiu que els votants d’ERC i PP no diuen majoritàriament què van votar en el Referèndum. Senyal de possibles canvis?
5. Per si no havia quedat clar, el NO tenia diferents lectures així com els votants d’ERC es decanten per opcions com la d’un Estatut diferent i retallat de l’aprovat en el Parlament català, els del PP estàven preocupats per la unitat d’Espanya.
6. En el teu apunt parles de la Gestió del Govern. A mi em sembla difícil d’entendre sobre la gestió quan el nou Estatut fa poc que ha entrat en vigor, en vacances i la gent encara no sap qui el gestiona realment. Crec que aquesta pregunta només esbiaxa possibles raonaments (properes eleccions?).
7. A la pregunta de si se senten propers a d’altres partits, els votants d’ERC només se senten en un 26.2% propers al PSC tot i ser un partit "d’esquerres", donant raó a les veus del partit de sentir-se defraudats i enganyats i legitimant l’actual i ja famosa equidistància republicana (de fet, fins després dels reultats es poden fer estimar per qui vulguin).
8. Pel que fa a la llengua, tens tota la raó. Després que diguin que es persegueix el castellà…
9. També encertes de ple en el futur del nacionalisme "global". l’envelliment de CiU ja es va palpar en plegar Pujol, però una mirada més detallada ens pot fer veure que si no es gira la truita, en un futur pròxim la cosa estarà magre.
com bé conclueixes, hi ha molt per reflexionar.
Afirmes: "A la franja de 18-24 anys, el partit més votat és ICV, seguit de molt a prop per ERC. Però el tercer partit del jovent és el PP, per sobre de PSC i CiU."
Alerta! Les dades que estàs creuant (suposo que són les de la pregunta 28) són percentuals i no absolutes.
PSC: 4,4% de 574 = 25
CiU: 4,6% de 326 = 15
ERC: 9,3% de 279 = 26
PP: 5,3% de 76 = 4
ICV: 9,7% de 124 = 12
De totes maneres, cal agafar aquests resultats "amb pinces" primer perquè la mostra de la franja d’edat 18-24 (a la pràctica 21-24) és molt petita, 82 enquestats. I en segon lloc perquè la mostra està bastant desviada.
PSC: 574 (41,6%, contra 31,8%)
CiU: 326 (23,6%, contra 31,7%)
ERC: 279 (20,2%, contra 16,8%)
PP: 76 (5,5%, contra 12,1%)
ICV: 124 (9%, contra 7,5%)
Total: 1379
Creuant els dos resultats, alerta això amb pinces, també, eh? 🙂
PSC: 19’11
CiU: 20’15
ERC: 21’62
PP: 8’8
ICV: 10
Salut!
Per varies raons, som més recents, molta més participació, més vot jove i referent a ERC va treure molts més vots que a les catalanes.
Respecte a ERC si miren amb record de vot a les generals, votaren si 32,2% No 45,1% i 13,4% en blanc.
Respecte al debat vot jove(18-24 anys), ERC guanya aclapadorement 10,1, seguit de PP 8,1 amb empat tècnic amb ICV 7,9.
No és que m’agradin més les dades, mireules totes i son molt més lògiques i raonables, per exemple hi ha un 84,5 de votants d’ERC que contesta que l’estatut esta retallat i no satisfa les aspiracions de Catalunya, també son més raonables les dades sobre l’origen i les classes socials dels votants, en general crec despres de comparar totalment les dues(record vot catalanes i estatals), que son molt més fiables les estatals 2004.