Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Vaig seguir el debat de divendres entre badall i badall, i amb moltes temptacions de tancar la tele. Em va semblar un dels pitjors de tots els temps. Tant, que penso que l?u de novembre aniré a treballar (sí, treballar) sense passar abans pel col·legi electoral. No val la pena.
Pot algun militant o simpatitzant d?ERC aclarir-me si el partit és encara independentista? No ho pregunto en conya. Hi pregunto perquè no vaig sentit ni una sola vegada el Sr. Carod dir que el seu objectiu polític es la secessió d?Espanya. No vaig sentir ni una sola referència a l?alliberament nacional, a la sortida de les forces d?ocupació o al retorn de la llengua espanyola a les seves fronteres lingüístiques històriques.
Més aviat em feia l?efecte que en Carod volia quedar bé amb tothom, amb els liberals, amb els d?esquerres, amb el Montilla, amb el Mas, amb els pujolistes… No vaig copsar cap proposta de caire sobiranista. Em va donar la impressió que ERC ha desistit de cercar més vots pel costat nacionalista, i únicament està interessada en reforçar el perfil esquerranista i, fins i tot, ?moderat?. No em semblaria pas malament, si de tant en tant retornessin als orígens… Però no ho estic veient. (…)
Tot plegat, molt poc de suc. Però en Mas, si fa o no fa, igual. Reconec que ha tingut nassos de presentar la proposta sobre la immigració, que m?agrada, però que, donada la seva trajectòria, no me la crec. I no me la crec perquè aquesta és una proposta agosarada i innovadora, però que requereix molts pebrots per dur-la a terme. I CiU sempre fa figa a la primera pedra que troba al camí, i d?exemples n?hi ha a cabassos. Però, si més no, ha posat sobre la taula, per primera vegada, un problema i una possible solució.
Per la resta, només retrets fàcils a Montilla (no massa a ERC, per si de cas). Aquí, en Mas ho té guanyat, però va de tan ?sobrat? i fatxenda que fa fins i tot una mica de basarda veure?l de president.
Donat que el candidat d?ICV és declaradament Montilla, penso que, honestament, cal sumar els escons del PSOE i ICV i considerar-los com una unitat. Aquest és el llindar : CiU guanya si supera PSOE+ICV, no només si supera el PSOE. En aquest cas, m?agradaria apuntar una possible alternativa que reforçaria la veritable equidistància d?Esquerra.
Si CiU supera el PSOE+ICV, penso que caldria plantejar-se des d?ERC l?abstenció a la investidura, i deixar que Mas sigui president en minoria. D?aquesta manera, tenint la possibilitat de fer majories ?d?esquerres? a l?hora de votar lleis, pot marcar molt la legislatura. Restant a l?oposició pot presentar-se com a veritable alternativa a CiU i al PSOE. Pot esdevenir la veritable vedette del Parlament.
Si Montilla davalla en resultat i, a sobre, no aconsegueix la investidura el seu futur quedarà molt malmès. Haurà passat de líder del PSC a Madrid i ministre de Madrid… a líder de l?oposició a Catalunya. Mal futur li queda, no només a ell, sinó a tota la sucursal catalana del PSOE.
I, pel mateix preu, deixarà CiU afeblida per haver de governar pràcticament en precari, pactant llei a llei. Penso que cal explorar aquesta alternativa. Guanya Catalunya (té un president no sucursalista) i guanya la pròpia ERC. I perd el PSOE. Per què no?
(NB: De tota manera, que quedi clar : la meva primera opció és el Pacte Nacional. Això és només una alternativa "honorable").
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La clau de tot plegat està en saber quines són les clausules secretes del Pacte Mas-Zapatero i en darrera instància què ha de passar perquè aquest pacte no es faci efectiu i, de fer-se, quines n’hauran de passar perquè finalment es traeixin sociates i convergents. Jo n’estic pràcticament segur: hi haurà sociovergència no sé però amb quina forma i quan durarà.
El paper d’ERC al debat? Vols una resposta? (o una opinió, no seré petulant): ERC té la mateixa incertitud que jo i espera que els altres moguin fitxa. I l’error d’ERC és plantejar-se aquest paper secundari i no començar per a, a curt termini, ser un opció de govern ferma quan es cremi la sociovergència.
I Bush-txinet, ho sento però et contradius amb el que parlaves de la baixada de pantalons de l’altre dia amb els pressupostos. CiU és tan sucursalista com el Montilla; l’única diferència és que ven el seu suport a Espanya per més calers. CiU simplement és mercenària i en Montilla un fiel cortesano del rey.
Però pot ser ara no interesse de cara a les eleccions destacar la seva devoció sobiranista. Per què si pacta com a grup minoritair un programa més catalanista amb un altra força, defraudaria a l’independentisme.
ERC és l’independentisme tranquil i gradualista. No té vocació de partit marginal, vol ser un partit de majories i vol esdevenir, a mitjà termini, el partit hegemònic de Catalunya.
Esquerra ve de la tradició de l’esquerra democràtica i republicana, lluny de veleïtats marxistes i revolucionàries. A més, no ens enganyem, la societat catalana no té el grau de consciència nacional i de compromís polític que sí té, per exemple, la societat basca. El seu llenguatge, doncs, no pot ser maximalista. Ha d’estar adaptat a la societat al qual va dirigit. Tot i així, ningú pot negar que la independència continua siguent l’horitzó que Esquerra vol per a Catalunya.
Collons Botxi¡
Vinga home donan’s un cop de mà a ERC, hen de ser potens a la oposició, la sociovergència està feta.
El dicurs sobre la independència, és complexe, Catalunya no és Euskadi, i ERC no és batasuna, això és complexe,
Mira botxi soc independentista, i de formació un ofici que té a veure amb les ciències de la conducta, aquest país i molta gent encara porta el llast del franquime, i de l’espanyolisme "inconscient", compte a Catalunya hi ha molt poc espanyolisme conscient i moltissim d’insconcient: Suposo que ja m’entens.
La educació a l’escola, a les families, i els mitjans de comunicació ens configuren un espai mental o per dir-ho pijo un imaginari col.lectiu, que ens determina el nostre sistema de creences.
El discurs independentista provoca un bloqueig mental en molta gent, que ni tan sols escolta i el deslegitima d’antubi aquesta opció, ataca el seu sistema de creences.
El discurs politicament correcte de tot l’stablisment ha estat el que tu ja coneixes, un món sense fronteres, no interessa a ningú, sou uns somiatruites, el món va en altra direcció, cosmopolitisme, ciutadania del món bla, bla, bla, bla,
Tot el discurs progre-panxacontent, però compte és autèntica pluja fina, ho diuen i ho repeteixen continuament i aquest discurs "cola" a la "bona gent".
Si ERC agafa el discurs batasuno independència i "poques hòsties", el sostre electoral d’ERC serà un màxim de 15 i un mínim de 8-9 parlamentaris sent optimista (i qui ho negui, no sap on viu).
Per a saltar la paret cal agafar la centralitat polìtica, presència als mitjans , control de mitjans i discurs de pluja fina preparant els propers anys per a saltar la paret, i fer polítiques per a desarticular el discurs catastrofista vers el sobiranisme als mitjans controlats per la gent de "seny", o sia tots.
Ara direu això ja ho fa CiU, ho podria fer, ho va fer al començament de Pujol, TV3, escola catalana, visió de país etc. Però ja no ho fa, no sabem en mans de qui està CiU. Godó, la Caixa, Planeta?
Com és que CiU només piula, i no actua, qui hi ha darrere CiU?
Collons botxi ja m’he enrrollat prou, dona un cop de mà a ERC.
Enmig de tanta palla mental sobre el somniat Estat Català, es deixen caure coses com la pendejada de Mas del "carnet per punts" del bon immigrant. I això t’agrada. Això si són amidades en la bona direcció.
Un control d’admissió estricte, controlat pels comissaris polítics de la Generalitat, asseguraria un ramat be seleccionat. Després un sofisticat sistema de meritoriaje aniria seleccionant individus de bé provada obediència a les normes del Estat Català.
A què sona? Al Brave New World de Huxley -en aquest cas el soma podria ser una botifarra especial amb psicotròpics estimuladors de l’obediència– a la granja de Orwell però programada per a premiar la submissió o al "Arbeit Macht Frei" de Auschwitz-Birkenau que es podia posar en la fronteres i en les aules d’adoctrinament de la pàtria celeste.
Quin panorama. No podeu parar-vos un moment i contemplar el ridícul al que us conduïx la miopia nacionalista.
Ja sé que el panorama no és bo, però jo penso que en tot cas s’hi ha d’anar i donar força al nacionalisme, sigui del tipus que sigui. Per dolents que siguin, les polítiques dolentes de partits catalanistes sempre seran la menys dolenta de les opcions.