Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Què és aquesta samarreta de la foto de l?esquerra ?
a) El nou disseny de tardor de ?Paul Shark?, en venda a la secció especial de El Corte Inglés.
b) Una nova col·lecció de Racó Català per a joves patriotes.
c) Una samarreta del Madrid tacada de sang.
d) La samarreta de la selecció de Catalunya.
No vull ser tocapilotes (avui), però, ara que hem posat sobre la taula el tema seleccions cal arribar a un acord definitiu sobre quins seran els colors esportius de Catalunya. (…)
En això també hem badat, i la responsabilitat cal trobar-la anys enrere amb el voluntarisme mal entès dels governs CiU. Hem fet dels colors nacionals una mena de passarel·la Gaudí, bo i recercant dissenys ?moderns? i cridaners. Hem canviat de colors massa sovint. Hem vist predomini de grisos, de grocs, de blancs i, sobre tot, combinacions psicodèliques més pensades en la foto de l?endemà que en bastir una veritable selecció nacional.
Cal trobar uns colors i un model bàsic d?equipament. No ?de passarel·la?, sinó pensat en que ens ha d?identificar a primera vista. I no canviar-ho.
Només a títol d?opinió dono unes idees :
· El blanc és el color del Madrid. Una samarreta amb predomini del blanc… no em fa cap goig de reconèixer-la com ?la meva? (perdó per als del València). Naturalment, la roja queda descartada.
· M?estimaria més un sol color. I si han de ser-ne dos, que no sigui, el cos d?un, i les mànigues d?un altre. Això és un poti-poti. Si en triem dos, fem-ne una estil USAP o Sabadell, clarament distintiva.
· Pensem que el blau està massa vist. El blanc (Madrid a banda), també. Què tal el negre?
· No li fotem senyeres pertot arreu. No siguem pallussos. Amb l?escut de la federació corresponent i un altre petit distintiu nacional ha d?haver-hi prou. Siguem normals.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que no hauriem de crear pensant en altres. Si ens agrada blanca o vermella doncs l’agafem, que tinguin "ells" el problema (per cert, el negre és el d’Escòcia i ja donava problemes als arbitres quan aquests no canviaven de color de samarreta a cada partit com ara).
Els colors de la bandera acostumen a ser els que formen part de les samarretes de les seleccions. En el cas espanyol i català fer una samerreta roja i groga quedaria molt cridanera per això (suposo) els veïns de ponent optaren pel vermell i els pantalons blaus. Alemanya tindria el mateix problema i va optar pel blanc.
Personalment aquesta que hi ha ara m’agrada. Una samarreta tota blanca és insipida (que li diguin al Madrid que no pot fer tantes virgueries com el Barça i crear uns quants models diferents cada any amb el que suposa de venda de merchandising) per això es posen colors diferents a les mànigues o algun disseny similar.
Bé, podirem intentar fer que els grans modistes catalans (n’hi ha algun amb sensibilitat nacional?) suggereixi alguna cosa.
No us preocupeu. No va a ser necessari dissenyar aquesta samarreta. La FIFA no va a admetre un equip representant d’una entitat sub-estatal en els seus tornejos. Total per a jugar contra Euzkadi o Camerun de tant en tant qualsevol cosa val. Algun vestit de la Moreneta re-styled by Custo Barcelona estaria bé.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Selecci%C3%B3_Catalana_de_Rugbi
La senyera de horitzontal o Vertical amb pantalons/coll negres.
La actual fot pudor, si es blanca, sobra la senyera.
La manca d’estabilitat del disseny de la samarreta de la selecció mostra dues coses:
1) El cagadubtisme català, aquest que ens mena a perdre batalles perquè mentre pensem si ataquem per l’esquerra o per la dreta els altres ja ens l’han clavat pel darrera (perdó per l’expressió). Perdem el temps en detalls, de si ara així o ara aixà, per nodrir protagonismes del carallot de torn que es promociona al càrrec.
2) El merchandising al voltant de l’esport i de l’independentisme. El merchandising indepa dóna molts rèdits a uns quants, donada la natura d’aquest país petit i malparit que salva el complex de culpa per la covardia combativa i la frustació del fracàs ficant-se samarretes, ruquets i adhesius cat fins a la punta de la cigala. Aquest merchandising està totalment copiat del del Barça, que cada temporada treu una samarreta nova, per a desesperació de l’aficionat fanàtic que les vol tenir totes. Quanta pasta mou això!
Jo sempre m’he sentit identificat amb el Sant Andreu pels seus colors, independentment de la seva categoria o classificació. Crec que serien els ideals per a les nostres seleccions (Opinió similar a la de Ruc).
Entenc que es faci merchandaising però no cal canviar la samarreta cada any o cada dos perquè Puma tingui més ingressos. Per això ja existeix la ONG F.C. Barcelona.
Jo sempre m’he sentit identificat amb el Sant Andreu pels seus colors, independentment de la seva categoria o classificació. Crec que serien els ideals per a les nostres seleccions (Opinió similar a la de Ruc).
Entenc que es faci merchandaising però no cal canviar la samarreta cada any o cada dos perquè Puma tingui més ingressos. Per això ja existeix la ONG F.C. Barcelona.