Bloc Botxí (v. 2.0)
La destral torna a estar esmolada
Ho sento, no em fa gens el pes la "renovació" de Vilaweb.
"Virgencita, virgencita, que me quede como estoy…" No l’heu encertada, senyors Partal, Maresma i Associats. Em sap greu dir-ho, però millor ser sincers.
Penso que és un problema de model, de concepció. (…)
Els blocs de Vilaweb són de Vilaweb, precisament perquè no volen ser del Blogger (per dir només un exemple).
Si vull prestacions multimèdia, creativitat gràfica, perdre el temps amb títols, cançons o fotos, etc…. me’n vaig al Blogger.
Però aquest no és el meu model de bloc.
Jo passo de les paridetes, ni m’interessen, ni tinc gens de temps per dedicar-m’hi.
Aquest nou model d’escriptura fa molt difícil la reflexió, el pensament, de qui l’escriu. Lletrasses enormes, sense veure el global… Un bunyol.
Vaig optar per Vilaweb per ser i sentir-me part d’una comunitat de compartir idees i debat. No per penjar fotos.
Intento, modestament des del meu Botxí, aportar alguna cosa al debat. Per a mi és un honor poder ser al costat de la veritable nomenklatura blocaire i dir-hi la meva.
Però la nomenklatura no ho és perquè perdi el temps amb filigranes, sinó perque ens aporta idees i benestar llegint-les.
Si us plau, reconsidereu aquest moviment. Reconsidereu, fins i tot empresarialment, què guanyeu i què perdeu.
Amb tota l’admiració. Botxí.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vilaweb em va obrir les ports als blocs i m’ha fet sentir a gust participant amb aquesta companyia.
Com dius, la concepció no és la mateixa. Jo preferia "perdre el temps" en d’altres blocs que em servien per reflexionar que fer floritures en el meu; sobretot perquè en molts aspectes no em considero un expert per dir-hi la meva. Mai no he seguit una constància. Això no és una religió. A mi m’agrada la literatura o d’altres camps on puc transmetre les meves idees. De la mateixa manera que debades creia que era més oportú fer-ho en el bloc.
Calien algunes millores però en un altre sentit i sense perdre la pròpia identitat. Crec que s’ha perdut aquella esponteneïtat d’escriure allò que un pensa davant de l’ordinador. I per si fos poc, inclusions com les estadístiques, que no deixen de representar la part més narcisista d’un en voler saber les vegades que el llegeixen. Cony, si un escriu pels altres hi rep comentaris vol dir que algú l’ha llegit. Fins i tot es pot crear una relació mitjançant el bloc però no cal tanta llista.
Espero que tot i els canvis els blocaires en facin un bon ús i això no acabi en una olla de grills còpia d’altres tipus de blocs (tu ja has dit noms…). Enhorabona per la carta directa, clara i ràpida a Partal i companyia. No ets l’únic que pensa així però ho has transmés de collons.