Bloc Botxí (v. 2.0)

No sóc aimant del tema platja, bàsicament com la majoria de tios.  Porto temps fent una mostreta estadística i la majoria de tios va a la platja perquè les seves xicotes o dones els arrosseguen.  Aleshores, ja que cal anar-hi, la majoria de tios es forneix d?unes ulleres de sol i un Sport per fer l?únic que es pot fer a una platja :  dissimular mentre guipes les noies en top-less.

Crec que tots els paios hem fantasiejat amb veure les nostres companyes de feina en top-less.  Perquè, és clar, segur que si les demanes que t?ensenyin els pits a l?oficina et carden un bolet, però si te les trobes a la platja…. ah ! … aleshores… què passa aleshores ?

Sempre m?ho he preguntat.  Fins i tot quan he sentit companyes de feina comentant (entre elles) que en fan, de top-less, he volgut saber (però mai no he preguntat) què passa si et trobes la teva col·lega amb un tangueta i res més, passant-se crema bronzejadora pels pitets, asseguda a la tovallola que tens al davant.  (…)

El desideràtum de tot oficinista….  O no ?  Et passes moltes hores a la feina, molts dies del mes, molts anys de la teva vida.  Les vides dels teus companys esdevenen una mica les teves.  Entre tios, se?ns en fot, és la veritat.  Però amb les noies sempre hi ha aquell punt de recerca d?allò màgic, d?allò misteriós…

La C seria, aproximadament, la meva secretària.  Bé, quan vaig arribar a l?oficina ella era la secretària de direcció.  Però el primer dia ja li vaig dir que jo no en volia, de secretària.  Que em semblava una feina absurda i impròpia, i per això li vaig assignar altres tasques administratives.

Però, en fi, no ens enganyem, una mica sí que és la meva secre.  M?agafa el telèfon quan sóc fora, sempre sap on localitzar-me, i tinc amb ella una relació una mica especial de confiança.  Té un joc de claus de casa meva i és l?única persona de la feina que sap la meva adreça particular (això de les claus és per si hagués una emergència, no us penseu, la meva relació amb ella és 100% professional).

La C és una pubilla de casa bona, amb idiomes, amb un saber estar, un saber parlar… que tothom captiva.  Es va passar una joventut boja, de lloc en lloc i de llit en llit, i per això ha acabat de secre i no d?enginyera o d?economista.  Físicament de gama mitja-alta, mesura una 85 B, no sol portar faldilles, però sí uns escots al límit que deixen veure sovint el disseny dels sostens, majoritàriament de color claret i sense farbalans.  És clar, em direu, una 85 B no dóna per a molt.

Però el seu és un molt bon balanç entre qualitat i quantitat, decantat cap a la primera part de l?equació.  Llueix una 85 B fantàsticament.  Amb la mà al cor, si de totes les noies de les meves oficines hagués pogut triar de veure?n una en top-less, penso que la C haguera estat la triada.

I ves per on que casualment ho he aconseguit.  Com he dit, no sóc de platja, però un d?aquests dies he anat a petar a una zona del Baix Empordà.  Abans de dinar he fet un volt cap a la platja, intranscendent, d?aquells que fas a quarts de dues esperant que es faci l?hora del restaurant.  Sense Sport, però amb ulleres de sol, la veritat, entre onada i onada mires una mica el panorama.

A uns 8 metres hi havia una noia amb un tangueta taronja i ulleres de sol, passant-se la crema bronzejadora per tot el cos, àdhuc pels pits.  L?acompanyava un paio amb una gorra hortera i un banyador encara més hortera.  Mira !, déu n?hi do, una bona imatge abans de dinar.  No sempre tens tanta sort.

Quan es va llevar les ulleres per posar-se la crema a la cara vaig adonar-me que era la C.  La meva C.  Hòstia, quin flaix !  No sabia si girar cua ràpidament o fer veure que no l?havia vista.  Mentre decidia van passar uns segons més, i ella ja va acabar del tema crema i simplement es va recolzar a una cadireta de platja.  La tenia en obliqua així que penso que no em veia.

I vaig decidir de romandre-hi uns segons més.  Reconec que se?m va passar pel cap treure el telèfon i fer veure que feia una trucada, i en realitat haver-li fet una foto.  Però el seny del cap de dalt va reeixir sobre el del cap d?avall, i no, no li vaig fer la foto.

Uns segons més tard l?acompanyant es va alçar per anar cap a l?aigua.  Hoooostia !!!!…. Si no era el seu marit… !!!  La C porta casada un parell d?anys, i conec el seu home d?un sopar d?empresa, a banda d?haver vist al menys dos cops les fotos de les noces (petit preu a pagar quan tens una bona relació de companyonia amb una dona casada).  El marit de la C és el típic estaquirot que no val un pito, i que no saps com ha anat a parar amb una noia com ella.  Sense estudis, treballa d?obrer manual a un taller, i pel que sembla té costums força primitius.

Però aquell paio no era pas el marit de la C.  Això sí que em va deixar estabornit i vaig girar cua de cop i volta com si una molla enorme m?hagués envoltat el cos.  Vaig anar cap al pàrking capficat, pensant en el que havia vist.

Avui, que he tornat a la feina, esperava amb deler la reacció de la C.  Si m?havia vist segurament estaria nerviosa, o, qui sap, potser voldria parlar amb mi per assegurar-se la meva complicitat.  O potser era només un amic… però un diumenge… no m?imagino la C (ni gairebé cap dona) deixant-se el marit a casa per anar a la platja en top-less amb un amic.

No m?ha dit res.  Ni he percebut cap resposta diferent ni cap reacció fora del normal.  Potser no em va veure.  O potser em va veure i va pensar  apa, mira?m les mamelles, passo de tu…  , i simplement vaig esdevenir un passejant més de la platja, com qualsevol altre.

O potser he arribat, involuntàriament, a saber un secret d?ella.  Hem bescanviat els papers i ara sóc jo el secretari, perquè secretari ve de secret, d?aquell qui coneix els secrets.  Però m?hagués estimat més de restar només com a coneixedor del secret del 85 B que no pas de l?altre.

Crec que mai no li explicaré el que vaig veure.  Perquè els secrets no s?expliquen.  Només al bloc anònim  🙂

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!