Bloc Botxí (v. 2.0)

La destral torna a estar esmolada

12 de setembre de 2006
6 comentaris

11-S

Fa cinc anys que l?onze de setembre va deixar de fer-me il·lusió.  Aquella tarda, mirant la pàgina web de la CNN (fins que es va col·lapsar) em vaig adonar del malastruc que ens persegueix als catalans :  ja no podem ?celebrar? (és un dir) la Diada.  Ens han arrabassat el protagonisme.  Cagunlaputa de l?Ossama i del Mohamed Atta… ¿ per què van triar l?onze de setembre ?

¿ Per què no van triar el 12 d?octubre i aleshores la Hispanitat hauria passat a ser una celebració de 2ª divisió ?  ¿ O el 6 de desembre, a veure si deixàvem de celebrar (és un dir) la Constitució Espanyola ?

Torracollons de merda !!  Abans l?onze de setembre era, inequívocament, el nostre dia.  Ara és ?el dia de la zona zero?.  Bé, molt propi, de fet…  La ?zona zero? la vam tenir nosaltres fa uns 300 anys.  La pena és que no hi havia la CNN en directe.  En fi, hem tornat a perdre, ens hem quedat sense Diada, perquè ja ni és la primera notícia del dia.  (…)

Cal canviar.  Ja sé que no agrada, i que és una tocada de collons haver de canviar per un fet aliè…  Però jo vull que la Diada sigui la notícia del dia, no només a Vilaweb, ans també (com a mínim) a La Vanguardia i a El Periódico (mentre aquests mitjans segueixin essent els majoritaris).

Ja no m?agradava abans l?esperit de la Diada.  ¿ Algú s?imagina els alemanys celebrant el 8 de maig, dia de la capitulació del III Reich davant dels americans ?  Així que caldria començar a pensar en fer una Diada realment festiva i reivindicativa.  Una autèntica celebració i en un dia no trepitjat mediàticament per esdeveniments foranis.

Exemples:

·         24 de juny, Festa dels PP.CC

·         La primera assemblea de Pau i Treva (origen de les Corts Catalanes)

·         La promulgació dels Usatges (dret civil originari)

·         Signatura del Tractat de Corbeil (reconeixement de la independència)

·         Signatura de la Carta Consolar de Barcelona (origen del Consolat de Mar)

·         Institució del títol de Príncep de Girona (major grau nobiliari català)

·         Proclamació de la I República Catalana per Pau Claris

I alguns altres.  Jo vull celebrar, no acotar el cap pensant en la catàstrofe de 1.714.  I, sobre tot, no vull que la nostra Diada esdevingui les postres d?un àpat del qual ja t?has afartat abans (la zona zero).

  1. Amic Botxí: deixa de demanar als altres que no es fotin més LSD si, abans, no deixes els bolets o les pastis que et prens amb el suc de taronja matinal. I, ja posats, compra’t una destral i talla’t els dits, la llengua i la polla que tant et sua.

    Vas de provocador i no tens ni puta idea que ja el 1973, posats a treure protagonisme, el Pinochet ja ens en va treure, també un 11 de setembre… La Diada celebra les ganes de sobreviure d’un poble que no vol morir: ara per ara és l’únic que tenim i, a més, és el que som. I de la mateixa manera que, segur, no aproves que les celebracions del Barça es facin al Fòrum, no pots cagar una nova data nacional i oblidar-ne una que té més d’un segle de tradició.

    Pensa-ho d’una altra manera: no som víctimes d’un Estat que encara es creu imperi gloriós? Doncs, mira: just el que l’Ossama i l’Atta volien carregar-se l’11-S-2001. Un dia anti-imperis.

    Au, menys egolatries i més cultura, eh? I un vàlium, amb la taronjada, maco.

  2. (Anava a titular el comentari "Tranquil, botxí" però m’ha agafat la idea un dels teus fans)

    Bé, quan tinguem un estat i siguem ridiculs tindrem com a Diada Nacional el dia que vam aconseguir la independència i ja no tindrem aquests problemes.

  3. És cert que la Diada any rera any es va aigualint, sigui per moros o sigui per cristians, és igual. És insostenible que fins i tot el propi president de la Generalitat es permeti el luxe de passar-se pel forro la màxima aspiració d’un país, a sobre de forma sorneguera, i ningú li demani la dimissió. Jo estic amb el Botxí, la Diada ha de representar el nostre anhel per a recobrar les llibertats perdudes. Per tant crec que seria bo plantejar-se una nova data, plenament reivindicativa, sense desvirtuacions alienes, una festa per l’esperança i no per a celebrar derrotes. Quan arribem als 300 anys de la capitulació, que collons fotrem? Una orgia col·lectiva per a celebrar la derrota contra espanya per enèssima vegada o potser un funeral per a tots plegats on de ben segur ens hi voldrien veure (si més no alguns)??

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!