Rellegeixo “El Canvi” del teu estimat Bauçà per a trobar-hi el fil roig que us unia, de cop et retrobo en aquells versos que diuen
Dins del somni etern, les roses
fan com jo: poc més, poc menys:
sense un càstig: han de fer-ho.
Per què el bloc generós?, per què el regal diari de la teva escriptura?, per què l’obsessió conscient de servar per a l’altri els mots i el món que sembla esvair-se sense deixar-ne petjades?… Com les roses havies de fer-ho, com en Bauçà, com l’escriptora enamorada de la parla, del país, de la literatura; o com la pluja que alleuja l’assedegament de la fatigada terra.
La literatura, les teves paraules, la torrentera sàvia del teu bloc han fet el miracle.
Carme-Laura
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!