7 de maig de 2012
Sense categoria
1 comentari

Benvolguda Xesca.

Ara ja ho saps. Ara ho saps tot. Nosaltres no.

Rellegeixo “El Canvi” del teu estimat Bauçà per a trobar-hi el fil roig que us unia, de cop et retrobo en aquells versos que diuen

Dins del somni etern, les roses
                                  
        fan com jo: poc més, poc menys:
                                          sense un càstig: han de fer-ho.

Per què el bloc generós?, per què el regal diari de la teva escriptura?, per què l’obsessió conscient de servar per a l’altri els mots i el món que sembla esvair-se sense deixar-ne petjades?… Com les roses havies de fer-ho, com en Bauçà, com l’escriptora enamorada de la parla, del país, de la literatura; o com la pluja que alleuja l’assedegament de la fatigada terra.

El dissabte, el dia 12, seré a Búger, lloc i dia intens, coneixeré el teu fill, escriptor com tu, seré allí amb moltes persones que t’estimen i t’admiren i et recorden. Les Jornades seran una gran abraçada, com aquesta d’avui, estimada Xesca.

La literatura, les teves paraules, la torrentera sàvia del teu bloc han fet el miracle.

                                                                                          Carme-Laura

  1. Certament han de fer-ho. Ella ho sabia i nosaltres, els blocaires, ho entenguerem. Les torrenteres d’amor a l’escriptura i a les persones sempre fan el miracle

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!