7 de maig de 2012
Sense categoria
1 comentari

Benvolguda Xesca.

Ara ja ho saps. Ara ho saps tot. Nosaltres no.

Rellegeixo “El Canvi” del teu estimat Bauçà per a trobar-hi el fil roig que us unia, de cop et retrobo en aquells versos que diuen

Dins del somni etern, les roses
                                  
        fan com jo: poc més, poc menys:
                                          sense un càstig: han de fer-ho.

Per què el bloc generós?, per què el regal diari de la teva escriptura?, per què l’obsessió conscient de servar per a l’altri els mots i el món que sembla esvair-se sense deixar-ne petjades?… Com les roses havies de fer-ho, com en Bauçà, com l’escriptora enamorada de la parla, del país, de la literatura; o com la pluja que alleuja l’assedegament de la fatigada terra.

El dissabte, el dia 12, seré a Búger, lloc i dia intens, coneixeré el teu fill, escriptor com tu, seré allí amb moltes persones que t’estimen i t’admiren i et recorden. Les Jornades seran una gran abraçada, com aquesta d’avui, estimada Xesca.

La literatura, les teves paraules, la torrentera sàvia del teu bloc han fet el miracle.

                                                                                          Carme-Laura

  1. Certament han de fer-ho. Ella ho sabia i nosaltres, els blocaires, ho entenguerem. Les torrenteres d’amor a l’escriptura i a les persones sempre fan el miracle

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!