Jornades Blocs i Literatura

—- El pailebot ‘Cap Falcó’ és amarrat a Sittwe per fer provisions, després d’un llarg viatge. Tu i jo fem part de la tripulació. Aquest viatge és un xàrter d’antropòlegs i d’altres científics finançat per les constructores i els hotelers mallorquins que havien col.locat els diners que defraudaven en paradissos fiscals inaccessibles, però en un moment donat varen decidir de salvar la seva ànima i, en principi, ells havien proposat al confés de pelegrinar a Jerusalem, però el confés els va dir que res de pelegrinar ni de fer més cine, sinó afluixar pistrincs més que depressa. I res de posar-ho a la bacina o de dur gonelletes a la marededéu o fer passos de Setmana Santa o rogatives o dois d’aquests, que això és el que sempre han fet i mira de què ha servit.—-

Sittwe és a la costa de l’estat d’Arakan a Birmània, fronterer amb Bangla Desh. L’any passat hi vaig anar. Però no vaig arribar amb el palaibot ‘Cap Falcó’.
Aquest és part del comentari que va escriure Xesca, un  dels molts que va escriure, a un apunt meu del 25 de setembre de 2008, on vaig descriure un viatge somniat a Mrauk U i Sittwe.

Els seus comentaris van ser per a mí les millors classes de llengua i narrativa que mai hagués pogut tenir. I en aquestes Jornades de Blocs i LIteratura que comencen divendres a Búger, Fundació ACA, continuaré parlant dels seus comentaris, i en especial d’aquest, d’un viatge somniat. Ella era la cuinera i jo la fotògrafa i organitzadora d’excursions.

Sí, vaig anar a Sittwe i a Mrauk U. I tú em vas acompanyar navegant amunt per el riu Kaladan. Ens va sorprendre una forta tempesta, vent i pluja monsònica, però res va impedir poder arribar a Mrauk U.

Crec que has preparat un bon dinar per dissabte, oi ? Jo passaré a recollir el Cava. Me’l guarden. Ja saps, a les 12:00, farem un recés acompanyades d’una copa de cava que sempre vé de gust.

Roser Giner – Chào ông Viêt Nam
Fotografia: Sittwe – Marea Baixa. Setembre 2011.