Ho acab de saber. I no ho crec.
Diumenge vaig treure una foto seva a les
Confessions Llibertines del
Diario de Mallorca i al meu post de
Plagueta de bord.
És l’amic que ha fotografiat la meva vida, les estacions de la meva història, les cobertes dels meus llibres. Un dels grans fotògrafs del segle XX.
Un fotògraf artista, explorador, sensible, savi, generós: un amic de tota la vida.
Em criden els mitjans.
I si tot fos una invenció i en Toni Catany navegàs cap a Mallorca amb un vaixell de la Trasmediterránea per arribar demà dematí com tenia previst?
Oooooohhhhh. Segur que un dia el toparem, simpàtic i discret a Gràcia de Llucmajor, als carrerons de Ciutat, al Mercat de la Boqueria o menjant amb els cuiners i amos de ca l, Isidre.