S’ha apagat el llum. Cop en sec. Ha fugit el corrent elèctric. L’ordinador on escrivia un correu ha quedat negre. El gabinet negre. La biblioteca negra. El meu cap negre. Solitari, un poc orgullós d’aquesta solitud, un poc inquiet d’aquest orgull. Em toc el nas. El duc posat. Mafame de Lafayette sabia que era el primer que queia de la calavera. Els inuit es toquen el nas per saber que són vius. Em toc el nas i mir cap als vidres d’un gris argentat per la darrera claror hivernenca del jardí. Aquesta resplandor de plom i de plata em reanima per dedins. Em toc el nas un altre pic. És igual viure sense corrent elèctric. Viure, esser viu. Viure és ser feliç.
[Quadre d’Anselm Kiefer]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://www.youtube.com/watch?v=_GyzjxGf9WM