À propos de Pouchkine Il est difficile de parler de Pouchkine à quelqu’un qui ne sait rien de lui. Pouchkine est un grand poète. Napoléon est moins grand que Pouchkine. Comparé à Pouchkine, Bismarck n’est rien. Comparé à Pouchkine, Alexandre Ier, Alexandre II et Alexandre III ne sont que des bulles. Et d’ailleurs,
Repetesc: El monestir de Santa Maria de la Real i de Sant Bernat de Palma i, sobretot, el seu entorn rural, estan en gravíssim perill de destrucció! «Sembla mentida que ens haguem de defensar dels polítics que ens haurien de defensar a nosaltres», diu el rector Antoni Vallespir. Catalina Cirer i Jaume Matas volen fer
Avui hauria fet cent anys un dels homes que estim més del Món: Joan Coromines. Recoman la seva obra més pràctica i gustosa: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. És com una novel·la de novel·les inacabable que, amb l’Alcover Moll i el Fabra, serien els tres llibres que me’n duria a una
Dilluns, 21 de març de 2005, a les 20 hores faig una celebració perquè els amadors de la poesia sàpiguen que he tret uns pasquins volanders plens de poemes guixats amb tota l’ànima. La plagueta es titula COM PASSES D’OCELL A L’AIRE i l’ha treta Antoni Clapés a una nova col·lecció de Cafè Central titulada
VISQUEN TOTES LES DONES QUE M’HAN FET! GRÀCIES CADA DIA!
DEIXA PENSAR ELS TEUS SENTITS. (Copiar-ho mil vegades) L’ESPECTACLE: LA FORMA MODERNA DE LA IDEOLOGIA GUY DEBORD
LA NEU JA NO ÉS NOTÍCIA, PP3 SÍ. I quan mir des del finestral damunt la serra de Tramuntana encara puc veure un parell de qualitats de blanc: la dels moixos entravessats de perses d’una blancor vermellosa de córrer pels solcs de call vermell, la dels ametlers tardans d’un alba rosadenc i la dels cims
Fa oi, fa fàstic i fa lluitera! Llegiu la informació d’Andreu Manresa d’El País d’ahir (1 de març de 2005) per veure que tot l’equip de Matas dirigeix IB3. No crec que per molt de politiqueig que hi hagi cap tevé autonòmica o estatal presenti un quadre de dirigents tan vergonyós com el de PP3,
Ahir horabaixa l’amic i poeta Carles Rebassa em contava la trista, catastròfica nova. Des d’aquí vull dir que Miquel Bauçà era per a mi el millor poeta viu de la cultura catalana, un homenot felanitxer, mallorquí, català universal que ha fet de picapedrer esforçat i generós de la pedrera lingüística catalana per augmentar l’estat emocional
<?> ÉS EL TÍTOL D’UN POEMA <?> UN ALTRE TÍTOL DE POEMA En el teler de la poesia el títols són com la crida, la incitació, la catalització. No he començat mai cap poema sense tenir un títol, almenys provisional. Recoman el darrer llibre d’Albert Roig: <?> M’ha fet molta de companyia.
Ahir es va presentar a la Casa Museu Llorenç Villalonga un llibre que recoman als amants de la literatura: (Des) Aïllats: Narrativa contemporània i insularitat a les Illes Balears (Publicacions de l’Abadia de Montserrat /UIB) Antònia vicens, Antoni Serra, aquest plagueter i les coordinadores dels llibre, Caterina Sureda i Margalida Pons, parlaren, discutiren i dialogaren
La neu crema. La neu fa mal. La neu és un conte de fades. La neu és un accelerador de partícules cerebrals. La neu mata. La neu dóna vida. La neu desperta. La neu no és de déu. La neu és un flaix constant. La neu és un reservori de metàfores. La neu és negra.
Obertures sonores del paisatge d’aquest solstici d’hivern! Veig versos de Rimbaud entre els talls de les muntanyes. Lluny de tota idea política i lloccomunera. Porós és el sentiment de les coses, la transparència del nom arrrelat dins mar. El codi de la paraula. Bell títol d’una història. Suu de fredor. Alimares al fons…
Les primeres paraules escrites a la Plagueta de bord el 2005 són per fer una celebració de l’escriptura rescatada, recuperada, refeta. Al·leluia! Després de tants de dies i nits de fer rodona els dits teclegen com si fos una festa. Dits rovellats d’ordinador, dits cansats d’agafar les armes de soldat de la cultura quan hom
Em retir a la sedimentació, al discerniment, al sedassament. Em torn invisible un altre temps. He de pensar Guadalajara. I les estratègies de la llengua i la cultura catalanes en el món mundial. Els lectors són sobirans. Cal no oblidar-ho mai. Escric Carnatge Hall. A escarada.