He fet un tripillo per set o vuit blocs, que no esmentaré, i he vist que hi ha una xafarderia de conclusions, d’insinuacions, de xiuxiuejos, de mitges paraules, de tendreses, de flanejos, d’ullets, de viciositats, de carícies, de dobles sentits, de complicitats, de seduccions, de glamourets, d’enveges, de mal rotllos, de xaronades, de belleses de
RESUM: HA VALGUT L’ALEGRIA AQUEST LLIT RODÓ D’ESCRIPTORS AMB LA MÀ OBERTA I LA MÀ TANCADA. M’HA ESTIMULAT, I AIXÒ DE CADA NIT ÉS MÉS DIFÍCIL. TAMBÉ M’HA FET PASSAR PENA PERQUÈ HE VIST MOLT DE MONÒLEG MISANTRÒPIC. MASSA. PENJARÉ EL MEU TEXT “Confessions, etc” QUE VAIG ESCRIURE AMB LA MÀ TANCADA UN HOIRABAIXA D’AQUESTS.
ACAB DE DESCOBRIR-HO. SOM UN DIPER I TENC UNA CORREGUDA D’ESQUITXOS LLUMINOSOS, ELECTRÒNICS. SANT CUGAT EM POSA BÉ I DUR. VAIG A ESCOLTAR EL VERVBÍVOR MÀRIUS SERRA. BAI
Aquí, dins el claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, he tingut una teringa de satisfaccions comentarístiques. Visca el feedback, la resposta primfilada, l’insult educat, la crítica bèstia, la boixada de les idees, el grafitti desbocat, la posada en crisi inacabable! Són les cinc i quart de l’horabaixa i duc tot el sant dia
Crec que sí. N’he parlat avui amb el poeta i crític Sam Abrams i m’ha donat la raó (o jo li he donat a ell) Jo mateix sóm testimoni d’una manca d’obertura, d’una autocensura continuada. Per què? Perquè som una societat petita? Per educació? Per discreció? Per acolloniment? Per por? Per melmeladisme? Per religiositat (encara
Ahgire vaig intentar escriure la meva aventura amb un albercoquer i em va sortir foradat. Després d’haver escrit un text que em semblava magnífic i on explicava, fil per randa, tots els moviments al voltant de l’albercoquer, el color de la capçada com una ombrel·la verda, la bellesa dels fruits com bombetes xineses ambres i,
Enyorava el bloc, enyorava la plagueta, enyorava escriure així, entre l’oralitat i el text. I duc quinze dies i nits de vida cultural humanal forta que m’ha deixat estormitat i m’ha descarregat les piles a voler. Això de descarregar les piles és molt bo perquè et permet fer unes bugades íntimes de cine, acceptar les
Només tinc tres minuts per dir l’alegria per l’assemblea anyal del Pen Català d’ahir i el resultat de l’elecció de la novella junta presidida per l’amiga i sàvia Dolors Oller. Els escriptors catalans som lluitadors a voler!
Dins aquests dies en què la societat mallorquina davant una visita dels Borbons sembla el que és revela amb tota la seva colobritat i mediocritat. He escrit això a les totes: ACCIDENTES POLIPOÉTICOS. Comencen així: «¿Arriba España? ¿Viva España? ¿Españoles todos? ¿Vencieron y convencieron? ¿Estaba todo atado y bien atado? / ¿Pueden 40 años de
LLegir uns versos de Miquel Bauçà com: –Saps allò que et fa trempar? –No. Podries explicar-m’ho? –Però si ho sap tothom, fins i tot els funcionaris. Comprovar que els xiprers, les moreres i els farallons de la Tramuntana amb el cel al fons no s’han mogut de lloc. El paisatge em pensa. Saber que som
SIS ROSES DE LLETRA VIVA. Demà els carrers seran una festa. El llibre i la rosa aniran del bracet per les ciutats i pobles. Allà, al cap i casal de la cultura catalana i primera plaça en el món editorial espanyol, la Barcelona estimada, els santjordis són massius, espectaculars i alhora íntims. Basta recordar aquella
A l’Espai Brossa, dins el cicle Work in Progress, organitzat per la Institució de les Lletres catalanes, faré una sentida performance: contaré com escric. Lector de totsels sexes de l’esperit estàs convidat!
ESTIC INDIGNAT, ENS VOLEN ROBAR LA DIGNITAT PER TOTS ELS CAMINS POSSIBLES I SEMBLA QUE NO ES TEMEN DEL QUE FAN. HA! HA! HA! PER QUÈ ELS AJUNTAMENTS NO HI ENTREN? PER QUÈ LES ILLES BALEARS I EL PAÍS VALENCIÀ NO HI ENTREN? PER QUÈ LA RESTA DE GENT ROBADA NO HI ENTRA? ÉS DURA
Tinc molt poc temps per pensar. Tinc molt poc temps per llegir. Tinc molt poc temps per escriure. Emperò he decidit celebrar els ulls (borrons, gemes) de la primavera com un esdeveniment prodigiós. Ja he menjat els primers ametllons. Quina saviesa de sabors que em fa recordar a les totes! L’encantament sonor del vent entre
Es cerca terrorista moral, recentment mort, que havia de ser jutjat per crims contra la Humanitat. La definició no és meva emperò sense enunciar-la així (amb aquests mots) ja l’havia ideada. La resposta a tots els mitjans de comunicació. UFFFFFFFF! Aiiiiiiiiiiiiiii! Ahí!!!!!!!!!!!!!!!! CONDÓ CONTRA LA SIDA SEMPRE I EN TOT LLOC, TEMPS I OCASIÓ!