TARDORAL(V)

17 de desembre de 2004
Sense categoria

GUADALAJARA, MON AMOUR! No escric a la Plagueta de Bord des de la meva partida cap a Guadalajara a finals de novembre. Ara faig aquesta Tardoral per dir (per dir-me) que ja he aterrat de bell nou (de vell nou) a la meva pista de llançament de Mallorca. I que prest podré transcriure –i escriure–

Llegir més

TARDORAL (IV)

19 de novembre de 2004
Sense categoria

Escric fent voltes i revolts sobre la memòria. Serà la memòria el catalitzador de la meva escriptura? Quina diferència hi ha entre memòria i record? Re-cor-dar. això m’ho ensenyà Blai Bonet. Cercar la fondària dels mots o tocar l’epidermis delicadíssima de les paraules. Redonar cor dues vegades. Sí, ho veig una bona definició de la

Llegir més

TARDORAL (III)

18 de novembre de 2004
Sense categoria

Aquests temps són pesta per a la lírica! El soldat nord-americà que mata a sang freda a Fal·luja un iraquià ferit i desarmat no és una metàfora, ni un símbol, ni una fulla de plàtan daurada que cau com una nota verbal malencònica d’un poeta neoalgunacosa. Caldrà que pensi a fons per què, ara i

Llegir més

TARDORAL(II)

12 de novembre de 2004
Sense categoria

Ha plogut lentament tota la nit. Pas pena per les goteres que ens ataquen per les velles teules de fang del casal fetes a mà plenes de líquens grocs. Pas gust per la terra, per les plantes del jardí, pels arbres del camp, pel sementer que enverdeix, per aquesta natura seca que queda amarada amb

Llegir més

TARDORAL (I)

9 de novembre de 2004
Sense categoria

15 anys de la caiguda del mur de Berlín. Joia del record! Imatge singular i necessària! Crem lletres d’amor. El fum queda suspès dins l’aire gelat. Put a cendra de temps. La vie éternelle rayonne sur les feuilles du jardin. Rûmî Qui pogués pensar amb la tardor sense veure cap fulla groga! Qui pogués veure

Llegir més

PLOTÍ, EN FRANCÈS, EM CONSOLA DEL DESASTRE NORDAMERICÀ

3 de novembre de 2004
Sense categoria

CONSIDÉRONS COMME UN SPECTACLE AU THÉÂTRE CES MEURTRES, CES MORTS, CES PRISES ET CES PILLAGES DE VILLES; TOUT CELA, CE SONT DES CHANGEMENTS DE SCÈNE, DES CHANGEMENTS DE COSTUME, LES LAMENTATIONS ET LES GÉMISSEMENTS DES GRANS RÔLES. CAR, DANS TOUTES CES CIRCONSTANCES DE LA VIE RÉELLE, CE N’EST PAS L’ÂME AU DEDANS DE NOUS, C’EST

Llegir més

QUI SERÀ EL PRÒXIM ESCRIPTOR CATALÀ QUE ES VENDRÀ AL PLANETA?

19 d'octubre de 2004
Sense categoria

Fa colló i fa ovari l’espectacle del naufragi de la imatge pública de molts escriptors catalans. I sobretot fan colló i fan ovari les practiques de traïció i esquarterament de la llengua i la cultura catalanes que practiquen. I fan colló i fan ovari la manca de crítiques sobre aquests fets miserables en els mitjans

Llegir més

FRANÇOISE SAGAN: MADEMOISELLE TRISTESSE NO MORIRÀ MAI

4 d'octubre de 2004
Sense categoria

He agafat el casset on la Sagan va enregistrar “Avec mon meilleur souvenir” i l’he escoltat molta d’estona dins una atmosfera de malenconia i vers records d’un lector apassionat de la seva obra. He rellegit moltes de vegades aquella primera frase de “Bonjour tristesse”: <?> i m’he sentit embolicat per aquell vellut sedós de la

Llegir més