AMB ELS BRAÇOS I LES CAMES FAIG VOLTES AL SAFAREIG RODÓ
No conec altra cosa que el concert de l’aigua verda i els peixos carabassa.
M’enfony per viaranys de covals que dibuix amb els esquitxos rere una fosca necessitat d’afecte. Torn i ¡ retorn a les mateixes perspectives. No sé afinar les encletxes dels angles morts i per això les capçades dels arbres es confonen amb els meus sentiments. Cucaveles del pensament em llancen a les derives d’un cel sense cap núvol. Però la força de l’instant present m’empeny amb energia inaudible cap al sanctasantorum del desig.
Em trob tot empalmat amb la mà que canta el sant adveniment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!