Tinc molt poc temps per pensar.
Tinc molt poc temps per llegir.
Tinc molt poc temps per escriure.
Emperò he decidit celebrar els ulls (borrons, gemes) de la primavera com un esdeveniment prodigiós.
Ja he menjat els primers ametllons. Quina saviesa de sabors que em fa recordar a les totes!
L’encantament sonor del vent entre les fulles del braquiquit (o arbre ampolla o arbre dels paons) em descobreix invisibles. És un camí que recoman als curiosos dels invisibles. L’aparició d’invisibles és de cada vegada més difícil.
Em sent fènix primaveral!
Recomenç una Vita Nuova.
Sempre els recomençaments!
“No hi ha món sense un altre món que doni vida a les imatges més singulars i més necessàries” Aquesta frase de Dhôtel m’ha fet molta companyia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No és molt aviat!. Demà anire a cercar-ne i retrobaré un altre món.
Benvinguda la saviesa dels sabors….
Idò això, Bielet.
Contau-mos ho, l’amo