Ho he sabut avui, dia 10 de setembre, i va morir ahir dia 9 de setembre als 96 anys. 96 anys! L’estimava! Estimava els seus versos i la seva persona que m’havia contat moltes de coses de la seva vida, de l’exili, de la guerra, del retorn, d’ara mateix. Cada vegada que la trobava era una festa. Coneixia el seu pis damunt de la Diagonal on cada cosa estava al seu lloc. Era lluitadora, era bona persona, era poeta. Em va ensenyar moltes de coses però especialment a valorar les lentes conquestes socials i a no tenir por ni dels feixistes, ni dels avions que tiraven bombes. No hem de tenir por!, em deia ella que havia viscut entre les grans pors del segle XX. No t’oblidaré!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!