Encara estic sota els
efectes secundaris d’una nit d’estrena. Crec que na Maria del Mar Bonet i aquest Plagueter vàrem saber encendre com uns
bons tracaires, piròmans i piròfils el Teatre Principal amb la paraula viva, rítmica i moderna d’en B. Rosselló-Pòrcel.
Estic content, molt content perquè vaig sentir com la poesia entrava dins els cossos i els esperits dels Escoltadors. I les cançons de la Bonet infectaven els sistemes emocionals dels Oïdors: UNA FESTA DE LA PARAULA I LA MÚSICA CONJUGADES AMB EL FERVOR, L’ALEGRIA, L’ENTUSIASME I LA FORÇA DEL PRIMER POETA CATALÀ MODERN.
També el seu amic Salvador Espriu va aparèixer en una elegia intensa que dedica a en Rosselló i la seva mare —”Petita cançó de la teva mort”— i amb una cançó —”Diré del vell foc i de l’aigua”— en què n’Espriu recorda el petit amic.
Una nit memorable!!!!