He cantat «C’est si bon» davall la pluja de clauet, entre els líquens verds i rovell pur del jardí, sobrevolant el bosc desarborat, tocant paraules com coses, fregint-me per dedins, en la tendresa del cervell, esqueixant-me a consciència, assus-suaixines i arreu d’avui!
(…)
Ella, la Kitt, suara partí de vacances, emperò és aquí. Aquí!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El dia que va morir vaig escriure un apunt amb una trocet de la seva biografia i de la censura que va patir als EE.UU. També vaig penjar aquest mateix video.
Tot el que canta Eartha Kitt és més bo …..