Plagueta de Bord

SIS ROSES DE LLETRA VIVA. Demà els carrers seran una festa. El llibre i la rosa aniran del bracet per les ciutats i pobles. Allà, al cap i casal de la cultura catalana i primera plaça en el món editorial espanyol, la Barcelona estimada, els santjordis són massius, espectaculars i alhora íntims. Basta recordar aquella cançó del Manel Serrat: «Els vells amants» (I per sant Jordi ell li compra una rosa, embolicada en paper de plata, i per Sant Jordi ell li compra una rosa, mai no ha oblidat aquesta data, etc.) per saber que amor i literatura es fonen en un dia en què també recordam dos escriptors vertaders: Cervantes i Xécspir. Des de fa dos anys també aquesta festa rep la contestació de grups d’escriptors que consideren que s’ha comercialitzat tant que ja pertany al circ mediàtic amb connexions amb la teleporqueria. Enguany he vist que uns deu escriptors, entre els que record a Baltasar Porcel, Isabel Clara-Simó i Emili Teixidor, han tornat fer un manifest de protesta contra la intoxicació santjordiana i alguns d’ells han manifestat que no aniran a fer la tradicional signatura a les llibreries. Aquest cronista, que és un fetixista dels llibres signats troba que és una llàstima que hagin decidit això perquè aconseguir la firma d’un escriptor estimat és un gust per a qualsevol lector. I ara faré una llista dels meus sis llibres que recoman. L’ordre d’aparició no té res a veure en la valoració perquè consider que cadascun d’aquests autors val l’alegria llegir-los. Ah! I rellegir-los!
&&&
EL MENSAJERO DE ARGEL: UNA INDAGACIÓ SOBRE LA MEMÒRIA DE J. C. LLOP. És una novel·la que es llegeix a tota, com un bon thriller, perquè Llop ha construït una trama amarada de músiques (la banda sonora és impressionant) i de misteris (els secrets de família són primfiladíssims) que t’arrossega des de l’inici. I es rellegeix a poc a poc, assaborint un llenguatge ple de plecs i entreteles que la velocitat de la primera lectura t’havia amagat. La veu de Carlos Orfila Klein, un llicenciat en història de quaranta anys que dirigeix un programa de ràdio, «La Morgue», en què entrevista vells que ressusciten el seu passat, té la seducció d’aquells antiherois que es miren el món amb l’escepticisme dels que estan de tornada de tot i, alhora, amb la curiositat en punt de l’individu que vol saber zones fosques i desconegudes del seu passat propi, de la seva identitat familiar: que recerca veritats. Una ininterrompuda i fastuosa col·lecció d’enigmes i d’aparences equívoques enrevolten aquest protagonista que intenta lluitar contra la desmemòria i, simultàniament, recuperar el que queda de la peripècia dels seus pares, uns fracassats de les comunes hippies i del somnis de l’Era Aquari. Un text de luxe amb una coberta magnífica de Dis Berlin. Publicat a Editorial Destino.
&&&
LA HISTÒRIA ROBADA: BIOGRAFIA DEL BATLE DE MANACOR ANTONI AMER `GARANYA’. L’autor, Antoni Tugores, ha aconseguit amb un llenguatge planer i una gran documentació de fonts ben diverses (moltes inèdites i d’altres orals) explicar-nos el Manacor de finals del segle XIX i principis del XX i contar-nos la vida d’un home bo, el batle Garanya, que va néixer el 1882 i fou assassinat per l’esquena pels falangistes el 29 de desembre de 1936 al tristament famós cementiri manacorí de Son Coletes, quan aquests mateixos assassins ja havien llevat la vida al seu fill gran, Jaume, i al seu cunyat , Bartomeu Caldentey. Són tres-centes quaranta planes en què d’una forma documental es recupera una part d’aquesta memòria que els vencedors de la guerra incivil havien intentat fer desaparèixer. El clima de por que Tugores denuncia fins a l’actualitat ens demostra la necessitat de recuperar, sense revanxismes, la vida d’uns humans que foren assassinats per ser fidels a la legalitat de la República. Publicat a Edicions Documenta Balear.
&&&

VULGATA: POEMARI D’AMOR DONAT DE GABRIEL DE LA S. T. SAMPOL. Són dotze poemes que escriuen, reescriuen (i s’inscriuen) el llibre dels llibres: la Bíblia amb una escriptura polifònica i secreta que demana la complicitat sagrada del lector per fruïr-la amb totes les intensitats que la metàfora promet. El pròleg de la poeta i professora Margalida Pons és modèlic perquè dissenya un panorama analític límpid i complex que dóna llum sense desxifrar, explica sense desentranyar i ofereix informacions riquíssimes per orientar-nos en aquest territori de Vulgata: el del dubte on com molt bé diu la Pons: «un territori ambigu per a la interpretació i fèrtil per al pensament.» Que no hi ha existència fora del llenguatge és un dels leitmòtiv d’aquest llibre ple d’argumentacions, de narrativitats, de capgiraments fets amb ennovadores textures gramaticals i sensuals de l’idioma. Sampol crea una música pròpia que «juga» amb els motius bíblics del guia (Moisès), l’home pacient (Job), la crisi religiosa, l’angoixa, la identitat, la mort i crea contrapunts engrescadors i euforitzants amb una llengua epifànica. Publicat a Editorial Moll.
&&&
CANTS: L’EXTRAORDINÀRIA TRADUCCCIÓ DE LEOPARDI PER COMADIRA. Amb un treball llarg, esforçant i ben sensible, el traductor poeta Narcís Comadira s’ha passat quasi vint anys amb la lírica leopardiana per aconseguir dir gairebé la mateixa cosa que diu l’original italià. Els registres lingüístics que Leopardi experimenta en les tries lèxiques i en les estructures sintàtiques foren un repte per a Comadira que els superà mitjançant la creació d’un català que fugís tan de l’encarcarament com de la simplesa. I al costat d’això ha intentat traduir els poemes amb els mateix nombre de versos de l’original i construint hexasíl·labs i decasíl·labs leopardians quan era precís. En les notes que acompayen a aquesta edició bilingüe podem veure la feinada d’informacions que ens ofereix i la minuciositat d’un treball de coneixement del corpus leopardià fins els darrers detalls. Aquesta obra, premiada amb el Cavall Verd de traducció, és una feta cultural de primera categoria perquè incorpora al català un text essencial de la literatura italiana i universal. El cigne de Recanati fet nostre. Publicat a Empúries & 62.
&&&
EN AQUESTA PART DEL MÓN: ELS DIETARIS DEL POETA I AMIC GUILLEM SIMÓ. En una literatura com la catalana en què els dietaris escassegen és tot un esdeveniment cultural l’aparició dels Dietaris 1974-2003 d’un poeta, un historiador, un filòleg que malauradament morí el passat mes de setembre. Guillem Simó en aquests trenta anys d’escriptura, amb una generositat d’home sensible, crític i amador de la bellesa, ens ofereix un mostrari ben íntim de la seva visió de si mateix i del món que l’envolta. Escriptura feta com una peça d’orfebreria quotidiana en què apareixen amb tota la lucidesa d’un cap clar, fets, persones i succesos que formaren el seu univers contemplats amb ironia, amor, humor i tendresa. L’exordi que encapçala els textos és tota una declaració: «Si qualcú s’hi sent ofès, que em perdoni.» Frases curtes i esmolades com un estilet, pinzellades plenes de detalls exquisits, revinglades de sarcasme contra la incultura, la ignorància i el mal, quan llegesc és com si el tocàs. Biografemes fets amb la naturalitat d’una intel·ligència discernidora. Publicat a El Gall Editor.
&&&
RUDIMENTS DE SAVIESA: OBRA PÒSTUMA DEL POETA MIQUEL BAUÇÀ. Entrar en aquestes quasi tres-centes planes de la poesia existencial de Bauçà és com qui trobar-te amb un bon amic que, amb paraules alades i comptades, et va amollant un reguitzell de veritats tan escandalosament vives que les paraules et boten per dins els ulls i ho has de llegir en petites dosis per no tenir una atacada de sobregust. Poesia profètica com no s’havia escrit en català des de Blai Bonet, poesia que ens parla d’aïllament, d’invisibilitat, de consciencia crítica, de lluita contra el ramadisme, contra els llocscomuns, de denúncia de les indignitats de tota una societat catalana venuda als ídols del poder i dels diners. I tot això dit amb la forma inventada del glosador fondo, del brodador fi de la llengua que ateny cims inèdits, que ens enjogassa i ens consola, que ens dóna la vertadera vida. Publicat a Editorial Empúries.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!