Plagueta de Bord

2 de maig de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Llibres, estimats llibres

UN PETIT CATÀLEG DE TEXTOS VIUS. De Nikos Kavadias, un radio telegrafista grec de principis del segle XX, ha sortit una meravella: Li i altres relats (El club Editor). Un home que des de 1929 fins a 1974 va viure embarcat amb llargues nit de solitud enmig del oceans ha fet una obra condensada, intensa amb poesia intensa i cervelltremoladora. La traduccció és extraordinària de Joquim Almirall i l’epíleg amb una reflexió profunda sobre quina vida fa posible aquella obra converteixen aquest volum una joia memorable.

De Joan Estelrich, aquest felanitxer universal que va ser amic de Cambó, director de la fundació Bernat Metge, intel·lectual catalanista i després dins el cantó franquista cal llegar els Dietaris (Quaderns Crema). Podrem descubrir un home ambiciós, culte, amador de la literatura i de les dones a través d’un testimoni personal apassionant. De Josep Maria Fonalleras la novel·la Climent (Ara Llibres). Un text amb una energia verbal extraordinària on a través de la no-novel·la que va deixar sense escriure el Climent assistim a una reconstrucció del personatge, dels seus amics, de les seves dèries, del seu tarannà i de la seva energía escriptural a través de la veu d’un altre que sap moldular una polifonía que ens fa caure dins les xarxes bellíssimes d’una imaginació viva i d’un enjòlit deliciós. De Kirmen Uribe, un poeta d’Euzkadi, dos llibres ben diferents i ambós extraordinària. Mientras tanto cógeme de la mano (Colección Visor de Poesía): un poemari dur, planer, suau, amb les fiblades que t’arriben a voler en cada vers que t’entra fins al moll de l’os quan menys ho esperes. Hi ha amor pels paisatges i per les persones amb la tendresa d’un adolescent en la revolució tranquil·la que aixeca aquesta obra per llegir a poc a poc i rellegir molt. L’altre obra és un text novel·lesc, El que mou el món (Edicions 62), on una nina , després del bombardeig de Gernika, és acollida per un escriptor de Gant. La lletra d’Uribe es íntima i acollidora sense perdre de vist mai el món quotidià. De Manuel Forcano un llibre de poemes, Estàtues sense cap (Proa), que és una capsa de saborosíssims i eròtics bombons verbals. Encapçalada amb una foto estupenda d’un tors sense cap del segle V aC del Museo Nazionale Romano feta per Toni Catany, entram en un llibre d’estampes d’aquesta música particular forcaniana en que tot l’aire entre els versos està impregnat d’una sensualitat escruixidora, d’unes remors d’amor que sonen amb polifonies ben diverses en països mediterranis en què la vegetació, el paisatge i la cultura fan del desig una festa.

De Núria Martínez-Vernis un llibre de poemes tan misteriós com bellíssim, Deix on dir-se (Editorial Empúries). No m’atur de rellegir aquests versos tan materials i enjogassats que em fan encendre l’esperit, em sacsetgen, em deixen ple d’incògnites  que m’ajuden a resoldre problemes insignificants de l’art de viure. Un llibre benèfic, impecable, savi acompanyat d’uns dibuixos de Roger Abella Castany que et fan volar per indrets de fantasia inacabable.

D’Albert Forn unba novel·la que no saps per on agafar-la, Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) (Editorial Empúries), i que m’ha entretingut molt perquè hi surten una mala fi de personatge que són entretingudíssim i formen part del nostre món artístic: Miquel Barceló, Warhol, Basquiat, Hervé Guibert, Andreu Manresa, Sofia Loren, Cantinflas, Fonollosa, Jean-Marie del Moral i un llarg etcètera on fins i tot hi surt aquest cronista. Llibre per llegir a tongades amb l’esperit febril i moltes de ganes de jugar.

De Mar Bosch Oliveras, Bedlam. Darrere les hores càlides (Editorial Empúries), és un conte llarg, una nouvelle feta de petits capítols en què aquesta al·lota gironina que va guanyar el prestigiós premi Just M. Caserto 2012, ens entretén amb petits detalls d’una observadora minuciosa que basteix una faula moral sobre una societat amarada d’oblit. La pèrdua i la reconstrucció van del bracet al llarg de les 143 planes d’un prosa ferma i ben lligada que et fa companyia.

De Nassim Nicholas Taleb, Antifrágil (Paidós Transiciones), un llibre carregat d’idees intel·ligents que et fa repensar moltes de les teves opinions sobre temes essencials de la vida. Després de llegir (i, sobretot, rellegir) aquest llibre poden baratar les perspectives del lector i fer que trobis nous miradors per veure la realitat d’una forma ben novella. Cal llegir-lo a poc a poc i amb bona lletra. I no oblideu la dita que pos com homenatge a l’escriptora i amiga Xesca Ensenyat: LLEGIR FA TORNAR GUAPOS!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!