PARÍS
UNES
NOTES SOBRE UN VIATGE A PARÍS. I)«Hi ha 500.000 arbres i 3000 especies salvatge
vegetals i animals, ara mateix a París. Els arbres m’enamoren. A les nou i
mitja del matí Daniel Morzanski em
fa fotos a la vorera del Sena. Hi ha una claror d’abisme, gris argentada. I una
filera de castanyers d’Índies deixen damunt el quai un tapís daurat fosc sobre els totxos grisos com si fos un
llit per a l’amor més intens. No sé quan he vist un esquirol a prop de
l’Ajuntament. Va ser com una al·lucinació.»
[Foto Robert Ubac]
II) «Per què no fer un atles dels
meus plers parisencs? I de les meves solituds? I de la meva escriptura sobre
les Horacianes rememorant l’estada a
París de Costa i Llobera i les seves
cartes en francès a Antoni Rubió i Lluch?»
III) «El cel, aquell cel que barata de color cada instant—dels gris tendre al
melat fosc— damunt les finestres del pis de Régine de la Tour al carrer de l’Hôtel de Ville, just devora el
pont de Louis Philippe: el cel
altíssim damunt el riu d’aigües marronoses.» IV) «L’estàtua de Danton del Boulevard Saint
Germain-des-Prés amb la frase sobre l’audàcia i l’amor a la pàtria que et digué
per primera vegada per telèfon E. M.:
Per vèncer els enemics de la
pàtria hem de menester audàcia, encara més audàcia, sempre audàcia!» V) «La
claror barroca de les rosasses de Notre Dame i les dues venedores de suvenirs,
dins el temple, que belen com a peixeteres divines de la plaça de l’Olivar.»
VI) «Els miralls gravats de quadritaters decó al restaurant Le Boeuf sur le
Toit que reflecteixen tants de records del passat i ennobleixen el present. Din
amb P.-M. i sobrevolen petites
felicitats entre la Piaf, la Baker, el Picabia, el Cocteau, el Man Ray i les Chevaliers de la Chanson.» VII) «Del llit estant els renous dels remolins del Sena que
peguen als caires de l’île de Saint Louis: la fredor lívida i magestuosa de
l’alba dins el somnis provincians.» VIII) «Caminar,
caminar sense descans per carrers, per teulades, per restaurants, per places,
per magatzems, per boulevards, per jardins, per galeries, per llibreries, per
bars, per botigues, per biblioteques, per passatges, per cels, per palaus, per
pisos, per hotels, per façanes, per teatres, per fanals, per extensions
inacabables de fulles grogues que entapissen les Tuileries, Luxembourg, el Bois
de Boulogne, els Champs Elysées…» IX) «Un
arbre amb totes les fulles carabassa i lluents com una llanterna xinesa enmig
del bosc fosc, com una desaparició en el centre de la ciutat.» X) «La Mediterranée també és el nom d’un restaurant.» XI) «El pati d’un casal vora la place des Vosges: tota la
saviesa del savoir vivre fins a les quatre de la matinada al saló biblioteca
amb sis finestres de la vivenda d’uns bons amics, moltes d’informacions
intercaviades i, sobretot, moltes de rialles, amb complicitats a voler enmig
dels perills que no cal oblidar.» XII) «Aquesta
calor que s’afica davall els jerseis, aquests temps de primavera primerenca i
la tour Eiffel que apareix per un cornaló com una vella amiga.»
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!