Republicans i Independentistes

Bloc personal de Carles Macian

14 de novembre de 2006
7 comentaris

LES OPCIONS ESTRATÈGIQUES DUREN 8 ANYS

Els cicles polítics duren 8 anys. I les opcions estratègiques que cada força política vulgui fer s’han d’acoblar el millor possible a aquests cicles. En cap cas, tret d’una veritable catàstrofe, s’ha d’anar canviant d’estratègia cada 2 per 3.

ERC, a partir del 2003, ha fet una opció estratègica per l’acord d’esquerres, amb l’objectiu és incorporar els sectors de l’esquerra sucursalista a l’esquerra nacional, o bé per absorció del seu electorat, o bé per desplaçament d’aquelles organitzacions al llarg de l’eix nacional.

La decisió adoptada aquest dissabte pel Consell Nacional d’ERC no fa altra cosa que mantenir un rumb marcat fa 3 anys. Una decisió coherent i lògica, però…

Això no treu que haguem de fer, com a organització, una reflexió crítica dels resultats que aquesta opció ens ha proporcionat en els darrers 3 anys. Les properes municipals tancaran un cicle electoral que haurà durat, amb poques pauses, entre el 2003 i el 2007. De fet, hem tingut eleccions catalanes i municipals el 2003, espanyoles i europees el 2004, referèndum constitucional el 2005, referèndum estatutari i catalanes el 2006… I no hem tingut temps, com a organització, de fer una recalada llarga i dedicar temps a la reflexió estratègica. Potser toca fer-ho en un horitzó no gaire llunyà. De fet, quan s’acabi de tancar el cicle electoral del 2007, tindrem un parell d’anys, -depenent de quan caiguin les espanyoles-, per a entrar a fons en aquesta reflexió estratègica, de manera oberta, crítica i sense a prioris de cap mena.

Mentrestant, el més assenyat és seguir la línia estratègica vigent. De fet, així ho ha fet la direcció nacional d’ERC (Executiva, Consell Nacional) i així ho pensa la immensa majoria de la militància. Mentrestant, governar, governar i governar, sense deixar de pensar en el futur, en un futur a mig i llarg termini, amb estació final a la parada d’un Estat català lliure, independent i sobirà.

  1. estació final a la parada d’un Estat català lliure, independent i sobirà.

      Si tant depenen vostés de les eleccions per fer reflexions estratègiques aleshores el tren eixe supose que estarà en via morta. Una cosa és el nominalisme, jo vull… jo vull a Scarlett Johansson per eixemple, i una altre és que realment ho facen. De moment la meua enhorabona, quan tinguen eixe estat a vore si es recorden de les Bòsnies i els Triests del sud.

  2. Carles,
    Quant a l’estratègia de vuit anys podria estar-hi d’acord. No puc donar-te la raó però quan parles "d’immensa majoria de la militància" que defensa seguir aquesta línia. El gran problema de les direccions polítiques és no adonar-se del que pensa la ciutadania. Jo veig un descontent molt gran entre militants, votants i simpatitzants d’ERC. Un desencís gran, i no parlo només per la meva decepció personal. Els desencisats també parlem amb gent, i parlem amb gent que fa anys que està en l’àmbit independentista, i aquí sí que hi ha la immensa majoria, però de decebuts. ERC pot guanyar militants d’altres formacions esquerranes, però pot perdre aquells que sempre i tothora li han donat suport: els independentistes.
    No permetiu que ERC es converteixi en una nova Euzkadiko Ezquerra, i us ho diu un independentista que fins al dia 1 de novembre ha estat fidel a ERC (a partir d’ara no ho sé).
    Emigdi

  3. Company

    Jo també sóc militant d’ERC, una pregunta.

    Que ens garanteix, que esforçar-nos en polítiques social durant una temporada, ens ho agrairan els sectors meyns catalanizats (castellans)?

  4. Jo també sóc militant d’Esquerra i no estic gens d’acord amb tornar a fer el tripartit i menys encara després de com ens han tractat des de les sucursals principatines del PSOE i IU. Ni estava d’acord amb pactar amb Mas. El millor i el lloc que ens pertocava, on ens van posar els electors, era l’oposició i continuar creixent des d’allí. Collons, que hem perdut gairebé el 25% dels vots del 2003, 2 diputats i 130.000 vots!!! Però la menjadora és la menjadora, per molt que parlen de raons per a nens per reeditar el tripartit. Que els militants d’Esquerra Republicana no sóm nens petits!!!

    Hortalà, Rahola, Colom…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!