Molt bé que molta gent anessin a les places del nostre país amb banderes estelades i republicanes espanyoles , i també m’encanta que a Madrid, Sevilla, València o al País Basc s’omplissin places i placetes de gent reivindicant, voldria entendre, que la Transició és morta i que estem en un paradigma polític diferent a Catalunya , al País Basc i a les “Espanyes”.
Recordeu que els que avui tenen 54 anys no van poder votar la “Constitución” , i que els més grandets la vam votar ja que creiem que era un avenç substancial que ens portaria a mig termini a un socialisme democràtic i a exercir el dret a l’autodeterminació per la llibertat de Catalunya dins d’un Estat Confederal : Il·lusos … teníem 20 o 24 anys.
Hi ara que fem ? Llegiu aquestes línies del manifest inicial del FNM que he triat:
La nostra nau és catalana; en un món globalitzat, les identitats han de ser reconegudes per elles mateixes.
Algunes temàtiques del tot vàlides 3 anys i mig després :
La regeneració democràtica en relació a les administracions públiques, l’estructura dels partits i la societat en general.
La recerca de noves formes de participació ciutadana en la democratització dels poders econòmics.
La necessitat d’una banca pública catalana i de la consolidació de les banques ètiques i transparents
La gestió pública de l’aigua i d’altres vectors ambientals com ara l’energia.
L’ordenació del territori i els seus usos, amb participació dels diferents actors socials.
El debat imprescindible sobre l’educació al nostre país.
La salut: un dret humà fonamental
Em sembla que els 14 del NI actual i la cinquantena de persones que tenim properes seguim bevent d’aquests valors però amb el que ha passat des de finals de novembre de 2010 a Catalunya , a Espanya a la UE i al món és necessària una nova reflexió col·lectiva per tal d’adequar-nos a la situació actual:
· Algú creu que Els CONSTITUCIONALISTES del 78 que queden : Monàrquics,PP i PSOE i l’aparell de l’estat volen un nou model federal?
· Algú creu que la burgesia catalana representada políticament en gran part per Convergència i Unió mourà un pas per plantejar ara una ruptura democràtica amb l’Estat i les seves classes i elits dominats ? Tant se’m fot que es diguin Emilio Botín o Carmen Chacón aquestes elits.
· Algú creu que els sectors populars de Catalunya sense està amatents als posicionaments respecte al nostre Dret a Decidir i per una República espanyola que tenen IU i PODEMOS tindrem mai l’hegemonia política i cultural al Principat?
· Tenim l’esperança que ERC , ICV i EUA després de manifestar-se ahir tant a les places amb la gent com amb declaracions a la” Ràdio Nostrada” encararan amb fermesa ambdós reptes? o que la CUP serà capaç d’encapçalar o formar part de res de caire unitari?
Val la pena treballar per a què la V convocada per l’ANC tingui també un contingut social i de denúncia de les oligarquies i de la misèria que estan generant entre els assalariats que encara treballen i els menestrals que queden? Em sembla que de Sarrià –Sant Gervasi i de les torres, posem per cas de Premià o de Vilasar de Mar, no en sortirien gaire autocars ….
Val la pena treballar per fer candidatures unitàries d’esquerra que escampin una taca vermella per camins pobles i ciutats de la nostra pàtria? Hauríem de començar per el Cap i Casal : Cal jubilar amb respecte a l’amic Xavier Trias i fer una altra vegada neteja després de quasi 36 anys d’ajuntaments democràtics. Sempre amb polidesa i democràticament, però evidentment guanyant les eleccions
Utopies a l’any 1976 , utopies a l’any 2014…
Xavier
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Constitució espanyola me l’havia llegida en espaÑol doncs en català, amb una traducció pseudocatalana d’en Xavier Casp i Verger, era incapaç de llegir-la. La llegiria alguns anys després quan vaig aprendre’n. Allò pudia a tuf…doncs tenia lectures del Bill of Rights, de Russell, de J. Madison i de T: Jefferson, Tocqueville, etc i aquella cosa feixuga i caragolada no tenia res a veure..com després vaig poder escatir. Pura intuïció. Estic d’acord amb tot el que exposes en referència a Monturiol. I diria que amb I. Cerdà…que era també de la seua colla. En aquella època el federalisme que coneixia era el de Constantí Llombart i Puig Torralba, del mallorquí Marià Aguiló..molt amics també dels principatins com ara d’en Pi i Margall…i sembla que amb contactes amb V. Almirall.
Respostes:
1. NO. NI EL VOLEN NI EL VOLIEN.
2. SÍ….sense part d’eixes elits no estaríem on hem arribat però no ho diran mai. La Història amb majúscules està plena de traïdors a la pròpia classe social. Per diner, per poder o per amor.
3. A aquestes alçades de la pel·lícula el colonialisme fa estranys companys de llit. Són enllitables perfectament un Jiménez-Villarejo (Podem) o un López-Uralde (equo) amb un Carceller, un Roig, un Barceló, un Lara-Bosch o un Escarré. (l’hegemonisme al què al·ludeixes té un pèl de supremacisme). Les identitats es creaen des de l’ara ,nodes de la Renaixença. I ací patines…
4. Sí. La potència de l’internet català ha anant empenyent els supremacistes cap al seu nucli central de pertenyença español.
Paga la pena com ho està conduint l’ANC. Sense sectarismes. Perquè el que reclames social està larvat al si de les repúbliques Catalana, Valenciana i Balear. Sinó ja estaríem treballant per a la casta alguns. Elq ue síera una utopia que s’ha fet realitat hjaestatr crear suficient massa crítica al conjunt nacional. Tal i com Joan Fuster reclamava en aquell miratge entre València i Barcelona -bàsicament- per a desentintolar l’estat espanyol. Mig segle tan sols. Mwentre ací baix ens posaven bombes allà dalt vos miràveu el melic i pantaixàveu.
T’hi afegiria una utopia més: els de la ceba principatins algun dia deixareu de ser “blaveros i/o gonelles” algun dia?