Etziba Balutxo...

Va néixer a Palma l’any 1881 al carreró d’en Poquet, a tocar de la Quartera, i quan el batiaren a la parròquia de Santa Eulàlia li posaren el nom de son pare. Era fill de Marc Rotger Rigo de Santanyí (potser de l’Alqueria Blanca) i de Margalida Barceló Roig de Felanitx. Dia 5 d’octubre de 1907 es va casar amb Margalida Mestre Gaià, nascuda l’any 1885 al carrer de Fartàritx de la Vila, i ambdós obriren una botiga de queviures al carrer del Nord de Portocolom coneguda com Ca na Marca. No varen tenir fills, però la fortuna els va somriure. Dia 28 d’abril de 1931, quan no havien passat dues setmanes d’ençà de l’entrada de la República, Pere Oliver i Domenge nomenà Marc Rotger Barceló batle pedani de Portocolom.

Des del primer dia va promoure i desplegar una fecunda activitat: va fer arribar al Port el telèfon i l’electricitat, va sembrar tot el litoral de tamarells, va fer aixecar urinaris i vestidors als dos arenals (el dels homes i el de les dones), va inaugurar l’escola… Va ser clau en la millora d’aquell llogaret, aleshores de poc més de 400 habitants.

El juliol de 1936 l’anaren a cercar. La seva esposa no s’amagà mai de dir els noms dels dos falangistes felanitxers que el se’n dugueren. Ja no el veuria mai més. Conscient que tornarien per ella, va enterrar estalvis, joies i alguns objectes de valor. Quan assaltaren ca seva feren destrossa i robaren. La varen detenir, l’empresonaren a Manacor, li feren prendre oli de ricí… Quan l’alliberaren va tancar la botiga i es va dedicar a criar conills i gallines per a la venda. Va viure més de vint anys dels estalvis que havia salvat i de la venda d’un solar i un trast al mateix carrer del Nord.

D’ell no se’n va saber res mai més, però dia 14 de desembre de 1936 el Jutjat militar de Palma reclamava informació sobre la conducta moral i política de Marcos Rotger “March” i d’altres. Dia 22 de desembre el batle respon amb un informe (adscrit al sumari 151/1936) on indica: MARCOS ROTGER (A) MARCH.- Individuo afiliado a los partidos del Frente Popular, no afecto al Movimiento Nacional, fué detenido por sus ideas extremistas. Cal advertir que moltes de les sol·licituds d’informació sobre persones detingudes arribaven quan ja havien estat assassinades (el cas de Rafel Estades, per exemple) o ja havien mort (el cas de Maria Oliver Obrador, per exemple).

Margalida Mestre Gaià va llegar la casa a una neboda seva. L’enterraren dia 29 de març de 1960 a la sepultura 68 del darrer eixamplament del cementiri de Felanitx. En el llibre d’òbits de la Vila s’informa que era vídua de Marc Rotger Barceló. Ell no figura a l’arxiu parroquial, però sí al del cementiri. Es diu que va ser enterrat (més d’un any després d’haver acabat oficialment la guerra!), dia 28 d’abril de 1940 «en sepultura de tierra», fora de “l’espai sagrat”, allà on ara hi ha les noves capelles. És un misteri, però tot apunta que l’enterrament va ser un simulacre per verificar la viduïtat de l’esposa, atesa la detenció furtiva de 1936 i la desaparició del marit.

Allò que és cert i segur és que Marc Rotger Barceló, un eficient servidor públic com a batle de Portocolom, i la seva esposa Margalida Mestre Gaià són dues víctimes del franquisme fins ara no reconegudes. L’Ajuntament de Felanitx hauria de procedir, amb segell d’urgència, a retre un acte de reparació i justícia a qui tant va fer pel poble. Glòria i memòria!

(*) Escrit a l’avançada de la conferència-col·loqui que farem, amb Aina Adrover i Lurdes Fiol, dia 19 d’abril, fruit de la reeixida recerca efectuada gràcies a les informacions de Pere Albons, Maria Bover, Antoni Caldentei, Bartomeu Estelrich, Tomeu Estelrich, Glòria Julià, Armando Lobo, Tomeu Maimó, Bartomeu Manresa, Aina Mª Mestre, Juan Antonio Monje, Francisco Oliver, Miquel Puig, Jaume Rigo, Joan Carles Vaquer, Carme Vidal i dues persones que han reclamat l’anonimat de les aportacions.

La setmana abans, dia 12 d’abril a la Casa de Cultura de la Vila, es presentarà el llibre Felanitx de l’entusiasme a la por. República, guerra i repressió d’Aina Adrover Oliver.