Oliver i Domenge reneix (avançament editorial)

La troballa

Dia 14 de desembre passat, Antoni Oliver Reus, net de Pere Oliver i Domenge i de Pere A. Reus i Bordoy, va recuperar un manuscrit del seu avi patern referit a la conquesta de Mallorca¹. Li havia fet a mans, anys enrere, Catalina Oliver Massutí, la filla petita de l’autor.

**Pere Oliver, Pere Reus i Catalina Oliver**

Es veia que es tractava d’un treball important. L’inici (Senyores i senyors) i l’extensió (65 pàgines) feien pensar que es tractava d’una conferència rellevant. El document, escrit a ploma amb bona lletra, aprofitava tot l’espai sense marges². Amb ortografia molt pulcra (excel·lent si consideram l’any que es va escriure), el lèxic és riquíssim i, tant el contingut com l’estil verifiquen la gran cultura de l’autor.

**Primera pàgina de les 65 del manuscrit**

En rebre la confiança familiar de poder accedir a l’original, la data que apareix a la darrera pàgina, 22-IV-1913, en contrast amb les notícies de premsa de l’època, permetia la identificació i la localització de l’escrit. No hi havia cap dubte que havia de ser la conferència que va dictar Pere Oliver i Domenge en el local del Centre Mallorquí de Barcelona, dia 26 d’abril de 1913. El fet de tractar-se d’un text fins ara inèdit, convertia la troballa en un document molt interessant que convidava a ser publicat.

El Centre Mallorquí de Barcelona

Va ser una societat mutualista fundada l’any 1912 per Pere Oliver que en seria el primer president.

**Oliver, el segon del *Club de Polo* (17-XI-1912)**

Durant el seu mandat es va crear un dispensari, obert tres dies la setmana per atendre de franc als socis i familiars, i una biblioteca. Entre d’altres activitats, el setembre de 1912, es va acollir una expedició de més de 800 persones de La Protectora de Palma, amb intervencions del batle de Barcelona i de Pere Oliver. També, el mes de novembre, el Centre Mallorquí organitzà un partit benèfic de futbol entre el Real Polo Jockey Club i el Barça que aquell any havia guanyat la copa³. El partit es va jugar en el Camp de la Ràbia de Sant Gervasi, on vivia Pere Oliver.

El centre no es legalitzà fins el juny de 1913 i, arran de la constitució oficial, Pere Oliver passà a ocupar la Secretaria i cedí la presidència a Josep Oliver Bauçà (1864-1928), maurista i autor de narracions roses en castellà; un pintoresc personatge amb una biografia novel·lesca a qui s’atribueix la fundació del RCD Mallorca (successor de l’Espanya i de l’Alfonso XIII).

L’entitat es definia en els Estatuts, elaborats sobre l’estructura de les societats mutualistes, com una associació regional de beneficència, orientada a la instrucció, la cooperació, la protecció i la previsió social dels illencs que vivien a Barcelona, en defensa dels seus interessos morals i materials⁴. Després d’un primer domicili en el carrer de Sant Simplici (darrera de l’Ajuntament de Barcelona), el desembre de 1912 la seu de l’entitat es va traslladar al n. 8 de la plaça Santa Anna, on tindria lloc la conferència ara recobrada⁵. Quan va fer cinc anys d’ençà de la fundació, i ja sense la presència de Pere Oliver, les activitats minvaren fins que, el 8 d’agost de 1917, el diari Última Hora deia: Ha quedado disuelto el Centro Mallorquín de Barcelona⁶.

La conferència

Dictada dia 26 d’abril de 1913, la Relació històrica de la Conquesta de Mallorca no va ser la primera conferència de l’autor. Cinc anys en clau abans, un altre 26 d’abril, en aquest cas de 1908, Pere Oliver, amb 19 anys i en condició de membre supernumerari de l’Acadèmia Calassància, havia fet una celebrada dissertació en el col·legi Sant Antoni de les Escoles Pies, sota el títol Les ciències baix lo regnat del comte-rei Jaume I.

A la nova i extensa conferència, amb El llibre dels Feyts com a base, amb les fonts afegides de Dameto, Desclot, Muntaner, Zurita i Marsili, Pere Oliver ens detalla els orígens de l’expedició, des dels llegendaris auguris portentosos del naixement a Montpeller de Jaume I, l’abordatge i segrest de dues naus catalanes del superb sarraí que governava Mallorca, la proposta de Pere Martell de conquerir l’illa, les intervencions a les Corts de Barcelona per aprovar l’eixida i, amb tot detall, l’embarcament i les diverses batalles a Santa Ponça i Porto Pi, que culminarien, dia 31 de desembre de 1229, amb l’entrada a Medina Mayurqa. El relat no amaga la crueltat dels dos bàndols, a partir de la sàdica utilització, com a escuts humans penjats pels peus a la murada, dels captius catalans en poder dels musulmans i la seva posterior decapitació i llançament davant de les tropes de Jaume I.

**La Porta Pintada abans de ser esbucada**

Pere Oliver repara, amb documentació i arguments, alguns dels tòpics més divulgats contraris a la gran gesta. Destaca la negativa dels aragonesos a participar de l’empresa, bàsicament integrada per catalans, contextualitza l’actuació reactiva de les tropes catalanes i no s’està d’emetre una lamentació en protesta per haver esbaldregat de nit, l’any abans de la conferència, la històrica porta de Bab Al-Kofol, malgrat estar protegida com a Monument Nacional⁷. La recuperació del text d’aquest treball coincideix amb la ignominiosa decisió del govern de les illes Balears de proscriure i substituir la commemoració del 31 de desembre; un atemptat contra la memòria quan la Festa de l’Estendard és la celebració històrica més antiga d’Europa, amb una tradició arrelada d’ençà de fa més de 750 anys⁸.

Quant a la conferència, el diari de Palma Última Hora publicava, dia 27 d’abril de 1913 aquesta nota: Invitación. La recibimos del Presidente del Centro Mallorquín de Barcelona para assistir a la conferencia que anoche debía celebrarse en el local social de dicho Círculo. El secretario D. Pedro Oliver, desarrolló el tema «Relació histórica de la conquista de Mallorca». El mateix dia 27, La Vanguardia publicà aquesta nota: Los salones del Centro Mallorquín se vieron anoche muy animados por los socios y distinguidas familias de la colonia e invitados con motivo de la conferencia que en culto estilo dió sobre la conquista de Mallorca el joven D. Pedro Oliver, secretario de la Sociedad. El diari Última Hora, a l’edició de dia 29 d’abril, va transcriure literalment la nota de La Vanguardia.

Deu anys després, dia 29 de desembre de 1923, Pere Oliver publicava en portada a El Felanigense l’article De com s’esdevingué la Conquista de les Illes per Catalunya sota el guiatge del rei en Jaume, amb una síntesi de la conferència.

El conferenciant Oliver serà recobrat en plenitud

Pere Oliver i Domenge, després de la conferencia de les Escoles Pies i de la del Centre Mallorquí, dictaria tres conferències més: La Catalunya insular, l’estiu de 1915⁹, La Catalanitat de les Mallorques, el mes de març de 1916¹⁰, i La Germania, el desembre de 1928¹¹. La darrera tindria per seqüela Joanot Colom i Cifre, instador del poble. Publicada inicialment a La Nostra Terra l’any 1928, no fa gaire va ser reeditada, juntament a La Catalanitat de les Mallorques¹². La recent i oportuna trobada de la conferència sobre la conquesta de Mallorca, ha activat l’empresa de publicar en un nou volum les tres primeres conferències, desconegudes i pràcticament inèdites. L’editorial Adia, amb l’inquiet Pau Vallbona, ha assumit el compromís d’edició abans de cloure l’any. Serà una bella vindicació del 31 de desembre! Malgrat que romandrà encara pendent una antologia dels centenars d’articles que Pere Oliver i Domenge va publicar entre l’estiu de 1908 i el gener de 1939, recobrar ara les seves cinc conferències constitueix una bona nova que cal saludar!

NOTES

1 Antoni Oliver Reus, va optar per la carrera judicial amb el referent històric del seu avi matern. Tant el batle Oliver com Pere Reus, jutge de pau, foren dos rellevants activistes culturals. Reus publicà una sèrie d’articles referits als drets de les dones i dels infants que, per l’època, es poden qualificar d’avantguardistes (vg. Més il·lustracions)

2 Com a anècdota, en el dors de la pàgina 20 hi ha l’esborrany d’una carta: «Sr. Presidente del «Centro Mallorquín» Barcelona, 4 – Abril -1913. Los que suscriben, socios de este Centro, respetuosamente, ante la Junta Directiva, protestan de que, en la fiesta del próximo domingo, cante algunas romanzas un Señor Socio ? cuyo comercio inmoral es un deshonor para el Centro Mallorquín». Enllaça aquesta protesta, amb la defensa dels valors de Pere Oliver quan, l’any 1923, va ser designat President del Cercle Recreatiu de Felanitx (sa Recreativa). A la mateixa acta de constitució de la nova junta, s’acordà «prohibir y desvincular de nuestra entidad el juego de apuestas y el comercio carnal». La decisió va provocar dues baixes i una carta al setmanari d’un soci que argumentava que el joc era una font d’ingressos. Oliver replicà primant l’ètica part damunt dels interessos

3 L’alineació del Real Polo Jockey Club era: Bartrolí, Oliver, Quer, Llopis, Baixeras, Bertrán (L.), Bertrán (J.), Bertrán, Ros (F.), Ros (J.) i Sagnier. El Barça, amb l’equip titular, va guanyar 3-0

4 “La finalidad del Centro Mallorquín es la unión de los individuos de la colonia mallorquina (…) El ejercicio de la beneficencia entre mallorquines residentes en Barcelona, la protección mutua de los asociados, el cultivo y desenvolvimiento intelectual de los socios por medio de conferencias científicas, literarias y artísticas, excursiones y clases de enseñanza. El enaltecimiento de Mallorca y las Baleares (…) La fundación de una bolsa de trabajo…”

5 La plaça es transformà l’any 1929 en l’actual Portal de l’Àngel

6 El 28 d’abril de 1925 es fundaria una altra entitat amb el mateix nom i similars objectius. En plena dictadura de Primo de Rivera, va tenir una vida efímera

7 L’ignominiós esbaldregament de la Porta Pintada es va fer per ordre de l’Ajuntament de Palma, amb traïdoria i nocturnitat, la nit del 12 de febrer de 1912

8 Vg. L’estendard, la festa nacional més antiga d’Europa d’Antoni I. Alomar. Documenta Balear 2021

9 El 24 de juliol en el Casal Nacionalista Martinenc i el 1^r d’agost en el Casal Catalanista del Poble Nou. Gràcies a l’èxit assolit, la va repetir en el Casal Nacionalista Sagrerenc i, el mes d’octubre, en el Centre Català Sang Nova d’Hostalfrancs