Etziba Balutxo...

Beatriu, filla de Joanot Colom

Dia 7 d’agost de 2012, sota el títol 1542, l’escriptor Miquel Ferrà Martorell publicava al Diari de Balears una de les seves breus i útils notes històriques: La filla de Joanot Colom, Beatriu, esposa de Joan Llopis, valencià i resident a Maó, era interrogada pels inquisidors acusada de judaïtzant i posada a disposició del tribunal del Sant Ofici.

Encara que no assenyala la font de la notícia¹, l’escriptor afirma que aquella Beatriu, esposa del valencià Joan Llopis, és la filla de l’Instador del Poble i del Bé Comú. Cas de ser així, podem afegir que l’any 1542 tindria 22 anys. La filla de Joanot ja apareix documentada l’any 1523 a les Informacions Judicials recollides per Gurrea. Concretament, a la veu 709 de Palma, referida a Mestre Gonsalvo pintor (cremat per luterà abans del desembre de 1523) es diu que sa muller alletava una filleta den Juanot Colom.

A aquestes dues notícies, cal sumar-hi les informacions referides als dos darrers matrimonis de Joanot Colom². En el Llibre de Consessos, on es recullen les concessions o llicències matrimonials, apareix dia 29 de novembre de 1518 l’anunci de casori entre Joanot Colom (ja vidu) i Francina. Aquesta era filla dels ciutadans de casa bona Joan Miralles i Eulàlia Morell, casats el febrer de 1495 i pares de Caterina (casada amb Benet Penedès), Francina (que es casaria amb Joanot) i Praxedis (que es casaria amb Francesc, el germà de Joanot). Es bo de deduir, atesa la data de matrimoni dels pares, que na Francina (casada amb Joanot la darreria de 1518), com a segona filla de Joan Miralles i Eulàlia Morell tendria 22 anys, com a molt, quan es va casar i, com veurem, 23 quan va morir. Cal afegir que el pare d’Eulàlia era el ric i influent Francesc Morell.

El segon matrimoni de Joanot no va arribar a dos anys, perquè dia 17 de setembre de 1520 se li tornava concedir llicència per casar-se, ara amb Margalida Arbona de Sóller. És evident que Francina hauria mort abans i es dedueix que Joanot es va casar de bell nou, ara per tercera vegada, pocs mesos abans de la revolta. Més que una especulació excessiva sembla una hipòtesi raonable, atesa la mortaldat derivada dels parts, que Francina morís en parir i que la criatura fos donada a dida.

Amb aquest bagatge informatiu, vaig suggerir a Maribel Servera que convertís Beatriu Colom en la narradora protagonista de Germania 500, la rapsòdia aleshores en curs que s’estrenà el mes de gener del 2022 en el Teatre Principal de Palma, amb música d’Antoni Mairata i lletra de la mestra glosadora de Manacor. Així diu la dècima que obre pas al relat de la Germania de Mallorca:

Som filla d’en Joanot.

Beatriu Colom Miralles.

Nascuda en temps de batalles,

de pobresa i d’esvalot,

quan els nobles posen llot

a la nostra economia.

I jo, enmig de l’agonia,

de la por i del malestar,

sent mon pare reclamar:

“Pau, justícia i germania”!

.

…i Ramon Rosselló diu que no!

Ramon Rosselló Vaquer, en el documentadíssim llibre Joanot Colom i Cifre – Instador de la Germania (1521-1523), publicat per l’Ajuntament de Felanitx dia 23 d’abril del 2022, nega radicalment que aquesta Beatriu sigui la filla de l’Instador i ho fa, com veurem, amb uns arguments tant o més febles que la possible atribució i, sobretot, amb unes desqualificacions que, al meu entendre, són excessives.

He de dir, d’entrada, que tenc en el més alt concepte la feina impagable de Ramon Rosselló. Pocs investigadors com ell han aportat tanta informació històrica dels pobles de Mallorca. L’he bravejat en moltes ocasions per la seva rica contribució i he destacat que té una cura màxima en evitar incloure opinions. És un excel·lent historiador, metòdic, pulcre i rigorós. La seva tasca principal ha estat cremar-se les celles en els arxius per transcriure documents rellevants… sense fer judicis de valor. Per això mateix, me va sobtar el to negacionista que va adoptar en el cas de la notícia sobre aquesta Beatriu Colom. La qualifica de «contarella» quan ell mateix transcriu el document de la Inquisició. Afirma que Ja fa anys, algú es va arriscar a afirmar que la filla de Joanot es deia Beatriu (…) notícia que després han anat repetint altres investigadors i articulistes poc seriosos.» Francament, qualificar de poc seriós Miquel Ferrà i Martorell (i, amb ell, als qui han reproduït un document històric) em sembla un excés i una injustícia, atesa la feina de l’escriptor de Sóller de divulgar de manera mengívola i didàctica la nostra història. Crec que les píndoles que ha publicat durant anys i panys al Diari de Balears i a Última Hora han fet popular la història i l’han acostat a la nostra gent. Ja faran tant els altres!

Cal observar que Ramon Rosselló comet un lapus calami en prendre com primera premissa del seu sil·logisme una afirmació falsa que, possiblement, ha estat allò que l’ha fet confondre. Escriu: Hem de recalcar que la sobredita nota per si mateixa no diu ni afirma que aquest Joanot Colom, pare de Beatriu, fos precisament l’agermanat felanitxer, ans al contrari la nota diu expressament «natural de la Ciutat de València». Això no és correcte. Cal llegir bé la notícia tal com està escrita per la Inquisició. No és, de cap manera, a Joanot Colom a qui s’atribueix la condició de valencià, sinó a Joan Llopis, l’espòs de Beatriu. Aquesta alteració és prou evident i desvirtua la seva conclusió. Vull creure que ha estat aquest error d’interpretació el que ha arrossegat Ramon Rosselló a fer una desqualificació contundent que no fa per ell.

Quins són els arguments de Ramon Rosselló per negar que la Beatriu documentada a Menorca sigui la filla de l’Instador? Són dos. Un és que, si s’acusava Beatriu de judaïtzant, com així la Inquisició no va actuar contra els Colom de Felanitx? Rosselló afegeix una relació de sis Colom, reconciliats i relaxats per la Inquisició entre 1491 i 1517; tots abans de la revolta i cap d’ells de nom Joanot. El segon argument és que, a la filla, per tradició li corresponia ser Antonina, com la mare de Joanot, i no Beatriu, nom inexistent a la família.

Crec que, lapsus calami a banda, cap dels dos arguments tenen la solidesa que cal per negar contundentment (altra cosa seria posar-ho en interrogant) que el Joanot Colom pare de Beatriu fos l’Instador. De part meva, em permet afegir algunes reflexions que, el mes de gener i a petició seva, ja vaig remetre per correu a l’amic Rosselló encara que no sé si arribaren a temps abans de la publicació del seu llibre.

Beatriu, un nom popular a Mallorca a finals del s. XV

L’estiu de 1842, des de Madrid estant, Quadrado escrivia a Tomàs Aguiló per proposar-li crear una col·lecció d’història, on divulgar llegendes i episodis poc coneguts (que sin su conocimiento habría un vacío) i en feia una relació indicativa. Entre d’altres, proposava la derrota de l’Armada Santa el 1399, el setge de Palma de 1450, el moro de Santa Galdana, el torrer d’Artà o… Beatriz Brondo, enlazando con ella gran parte de la historia de las Comunidades. Dissortadament aquella col·lecció no va passar més enllà d’un projecte, però es pot veure com la noble esmentada havia de ser el fil conductor per relatar la història de la Germania. Curiosament, Beatriu Brondo era, de segon llinatge, Morell, el mateix d’Eulàlia Morell, la mare de Francina Miralles, esposa de Joanot Colom i previsible mare de l’única filla que tindrien en comú.

La proliferació del patronímic Beatriu esdevé la darreria del s. XV i s’introdueix de manera fecunda entre famílies de ciutadans i nobles defensors de Ramon Llull. I d’on brolla l’increment de Beatrius a Mallorca, fins aleshores poc habitual? La principal hipòtesi és la consideració (gairebé veneració), entre les famílies lul·listes, que va generar la figura de Beatriu de Pinós (Vallfogona, 1433 – Palma, 1485), mecenes que va impulsar la creació de l’Estudi General Lul·lià. El nom Beatriu està documentat a les famílies Bellpuig, Salas, Puigdorfila, Descallar, Sanglada, Sureda de Santmartí, Berga, Santacília, Net, Dameto, Cotoner, Olesa, Rossinyol… i Morell! En el cas d’aquesta nissaga, devota de Ramon Llull, cal observar que també participaren en l’impuls de l’Estudi General Lul·lià i, ben possiblement, tractaren en persona Beatriu de Pinós.

Altres consideracions

És sabut que Joanot Colom, tot i viure porta per porta de Sant Nicolauet Vell, era parroquià de Sant Francesc, bastió dels defensors de Ramon Llull. No debades, Sant Francesc era el cau de les reunions del Consell General de la Germania mentre que Santo Domingo (territori dels anti-lul·listes) va servir de refugi-amagatall dels mascarats. En la hipòtesi de posar nom a la filla, no sembla cap suposició eixelebrada que Joanot diferís l’elecció del nom a la família de la seva dona morta, amb més raó si era un nom del seu gust i abanderat pels lul·listes.

Amb tot, aquesta Beatriu, acusada de judaïtzant amb el seu home Joan Llopis el juny de 1542 a Menorca, s’ajusta al perfil d’edat de la filla d’en Joanot. Així, «hixa de Joanot Colom», és descrita per la Inquisició. Cal afegir altres qüestions que adoben la versemblança. La primera és la constatació que, talment com durant la Germania alguns nobles es refugiaren a Menorca, una vegada reprimida la rebel·lió alguns agermanats, tant de València com de Mallorca, per fugir de la repressió cercaren aixopluc a altres indrets (principalment en els comtats italians, però també a Menorca). No es descartable que fos el cas de Joan Llopis i de Beatriu Colom. Quant als dubtes d’atribuir la consideració de jueus o judaïtzants als portadors del llinatge Colom, és sabut que aital condició ha estat aplicada al navegant descobridor d’Amèrica per molts d’historiadors, des de Celso García de la Riega o Salvador de Madariaga ençà.

Era o no era Beatriu Colom la filla de l’Instador?

Com a primera conclusió, em sembla que els investigadors i articulistes que han reproduït la notícia no són poc seriosos (i si ho són no és per això), i que referir-se a aquesta «contarella» de la dona Beatriu, com fa l’amic Rosselló, s’acosta al menysteniment d’un document que, als efectes que ens ocupa, hauria de ser saludat amb respecte i, si més no, considerat d’interès rellevant. És evident que no hi ha cap seguretat absoluta que aquesta Beatriu Colom sigui la filla documentada de l’Instador del Poble i del Bé Comú, com tampoc és indiscutible que hagi de ser forçat filla de Francina Miralles Morell, però a contrario sensu tampoc hi ha cap seguretat que no ho fos.

En resum, de part meva consider plausible que la Beatriu documentada com a filla de Joanot Colom sigui la filla del líder de la Germania de Mallorca. No ho escriuria ex cathedra i, per tant, no en faré cap afirmació fort-i-no-et-moguis, però posats a banyar-me el cul, crec que és una possibilitat versemblant i, sobretot, ara per ara no hi ha cap document que permeti justificar el contrari (posar-ho en solfa ni tan sols), i, molt menys encara, desqualificar frívolament als qui no volem descartar aquesta tesi, en tant no hi hagi més documentació que la coneguda actualment. Amb la mirada al futur, m’agrada creure en aquella dita de l’escriptor Antoni Serra que assegura que la Història, més prest o més tard, sol imposar el rigor de la veritat.

Salut i Germania!

 

NOTES