Etziba Balutxo...

Segons la tradició, el fet que Moisès no aparegui als llibres d’història es deu a la imposició del faraó d’ordenar que el seu nom fos esborrat de totes les inscripcions on era esmentat, com si això servís per a exterminar el símbol d’alliberament del poble jueu. Malgrat el desert documental, si els vestigis permeten ressuscitar la cronologia d’un home proscrit o, si realment no ha existit, del que significa, sembla bo de deduir que cap talibauzán (Bauzá + talibán = talibauzán), cap faraó amb tota la seva cort, no pot sembrar de sal els símbols que defineixen una cultura mil·lenària.

*     *     *

Il·lustració: composició elaborada sobre fotografies de Gabriel Bibiloni

*     *     *

Contra la veritat i la història, arreu de la nació, però de manera més intensa a les Illes Balears i Pitiüses, el 2013 hem vist una exhibició suprema de mentida, de falsificació, d’estultícia, d’ignorància supina i de mala fe manifesta, certificades per (atenció!) totes les persones que militen en el Partit Popular, les quals, amb un carnet, són còmplices de l’estafa i legitimen des de l’autoodi un sabotatge contra la llengua, la cultura, la identitat i (de nou atenció!) la ciència! El problema és que tot el seu atac contra la llengua de Ramon Llull (a qui volen deixar sense sou), contra l’educació, contra els símbols històrics, contra l’escola, contra la nació catalana (de la qual més d’un, malgrée lui/elle, fa part), contra la intel·ligència i contra l’evidència, s’oposa a la veu acreditada dels fills il·lustres d’aquesta terra que han defensat allò que ara uns altres fills gens il·lustres volen exterminar.

Antoni Maria Alcover, Gabriel Alomar, Miquel Bauçà, Emili Darder, Guillem d’Efak, Miquel Ferrà, Guillem Forteza, Alexandre Jaume, Joan Marí Cardona, Lluís Martí, Francesc de B. Moll, Pere Oliver i Domenge, Joan Pons i Marquès… (per esmentar només persones del segle XX ja desaparegudes) eren ben conscients de quines egües venim. Els qui ara neguen allò que aquestes persones formades i cultes defensaren, haurien d’eliminar els noms dels carrers que ocupen, dels instituts que retolen, de les distincions oficials que els hi varen retre les institucions públiques… però, ni que així fos, no podrien eliminar la memòria! Hi ha massa paraules escrites. Transcric un fragment que he extractat: “La noció dels Països Catalans, és a dir el concepte d’una catalanitat bàsica que s’estén més enllà dels límits estrictes del Principat de Catalunya té arrels llunyanes al llarg de la història. Cultura és tot allò que dóna fesomia a un poble, a un grup humà; tot allò que fa que aquest grup sigui ell mateix i no un altre. La cultura és el seu document d’identitat, la targeta on figuren el seu nom i llinatges. La cultura d’un país no es construeix a base d’imposicions. Això potser ho creuen avui els hereus dels jacobins i els feixistes, però no és cert. El concepte de nació és identificable amb el de cultura. El concepte d’Estat és estrictament jurídic; el de Nació és, en canvi, històric, antropològic, cultural en el sentit més ampli. Encara que un determinat poder legislatiu dictàs una disposició declarant que la cultura catalana no existeix la cultura catalana seguiria existint.” (Països Catalans? Josep Maria Llompart, Palma 1983).

Més enllà de les paraules, les pedres parlen i canten santa clara! N’hi ha prou de fer una passejada per la pàgina de Gabriel Bibiloni (*) per veure com l’actual llei de símbols del mediocre faraó de torn (amb la complicitat activa dels seus coreligionaris) no podrà mai esvair la catalanitat que viu arrelada del poble i que, cisellada en pedra, s’escampa arreu per deixar-ne testimoni. El símbol que vol proscriure Talibauzán és a les claus de volta centrals de la Seu, de la Llotja, a les portes de les murades i dels principals edificis civils, institucionals i religiosos de les illes Balears i Pitiüses. Si aquesta guarda d’ignorants de mala fe, en comptes de mirar-se les sabates i la desvergonya, aixequen un poc el cap podran albirar, fins i tot dins del mateix Consolat del Mar on ara habiten com a transeünts efímers, qui som i d’on venim. Si no reconeixen les paraules dels grans pensadors, perquè no volen ni saben llegir, tenim les pedres!

(*) http://bibiloni.cat/simbols/documentacio.htm

Article publicat dia 30-XII-2013 a

http://dbalears.cat/actualitat/opinio/tenim-les-pedres-talibauzan.html